Primula veris

Primula veris (Primula veris)

Primula veris és una espècie del gènero Primula, l'hàbitat del qual comprén la major part de les regions templades d'Europa i Àsia, llevat les zones més septentrionals, inclós el nort d'Escòcia.

Descripció

És una planta herbàcea, perenne de creiximent baix que forma una roseta de fulls d'entre 5-15 cm de llarc i 2-6 cm d'ample. Les florés groc intens sorgixen entre els mesos d'abril i maig formant ramilletes de 10 a 30 flors sobre un únic talle de 5 a 20 cm d'alt, cada flor té entre 9 i 15 mm d'esgambi.

És fàcilment confosa en Primula elatior Hill, una espècie estretament emparentada en ella i en la que compartix un aspecte molt similar; no obstant, Primula elatior té flors de color groc pàlit, casi com a P. vulgaris i la corola acampanada sense plecs.

Distribució i hàbitat

Li la troba freqüentment en terrenys més oberts que Primula vulgaris, com a prats, dehesas, dunes costeres i sobre penya-segats. Sol ser utilisada per a cobrir vorals d'autopistes i ajardinar illetes o borduras com a part de l'ornamentació paisagística en les ciutats.

Ecologia

Esta planta és l'aliment favorit dels conills selvades.

Usos medicinals

En herboristería li l'utilisa com diurético, expectorante i antiespasmódico, aixina com per al tractament de maldecaps, tós, #tremolació i atres dolències.

Taxonomia

Primula veris va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 142–143. 1753.

Etimologia

Primula: nom genèric que prové del llatí primus o primulus = "primer", i referint-se a la seua primerenca floració, ya en febrer. En l'época medieval, la primavera va ser cridada primula veris o "primogènita de primavera".

veris: epítet latino que significa "verdader, genuí".

Citologia

Número de cromosomas de Primula veris (Fam. Primulaceae) i táxones infraespecíficos: 2n=22

Varietats

• Primula veris veris
• Primula veris canescens en Europa central
• Primula veris collumnae en Europa del sur
• Primula veris macrocalyx en Rússia
• Primula veris subsp. suaveolens (Bertol.) Gutermann & Ehrend. 1973

Sinonímia

• Primula columnae Tingues.
• Primula justini Sennen & Elías
• Primula officinalis subsp. columnae (Tingues.) Widmer
• Primula officinalis var. canescens Opiz in Bercht. & Opiz
• Primula officinalis var. suaveolens (Bertol.) Gren. in Gren. & Godr.
• Primula officinalis (L.) Hill
• Primula suaveolens Bertol.
• Primula thomasinii Gren. in Gren. & Godr.
• Primula veris subsp. canescens (Opiz) Hayek
• Primula veris subsp. columnae (Tingues.) Maire & Petitm.
• Primula veris subsp. suaveolens (Bertol.) Gutermann & Ehrend.
• Primula veris subsp. veris L.
• Primula veris var. officinalis L.

Genoma i la seua relació en la autopolinización

Recentment s'ha descobert que els gens de Primula veris formen una estratègia per a previndre la autopolinización a través de la generació de flors en diferents formes.

Per a evitar la autofecundación, algunes plantes han desenrollat heterostilia, és dir, la formació de dos o més varietats de flors en posicions complementàries dels òrguens d'abdós sexes de tal manera que el polen dega ser transferit entre plantes per a que el apareament es produïxca.

En la prímula, existixen dos varietats de flors i cada planta té una d'elles: els coneguts des de fa molt temps com "alfileres", o L-morfo que tenen pistils femenins prop de la superfície de la flor i estams que generen polen en la part profunda dins de la flor i "thrums" o S-morfo en el que les posicions d'abdós sexes es troben invertides. Els polinisadors que incidixen profundament en els alfileres només permeten transferir el polen a les flors S-morfas i aquells que arrepleguen el polen en la superfície de S-morfas només poden polinizar en èxit a L-morfas.

Un estudi recent que va utilisar el 63 per cent del genoma de dita planta va permetre comparar les senyes de transcripció de dos espècies de Primula estretament relacionats (P. vulgaris). Es varen identificar 113 gens que es varen expressar de forma diferent entre les plantes en els dos tipos diferents de flors. Un gen en particular, PveGLO2, va ser segons pareix un gen únic per a les espècies Primula i va anar completament silenciat en les llargues flors L-morfas o alfileres.

Este genoma representa el primer ensamblado a partir d'espècies heterostilas.

Nom comú

Aurícula, bellorita, bellorita blanca, bellorita de Jaraba, bellorita d'or, campanillas, chocolateras, clavelina, flor de primavera, flor de Sant Josep, gayadas, gordolobillo, herba de la paràlisis, herba de Sant Josep, herba de Sant Pablo, herba de Sant Pedro, herba de Sant Pedro menor, matrimonis, pa de pecú, paniqueses, paniquesetes, pa i quesillo, peculilla, pichilines de Sant Josep, platanetes, primavera, primavera comuna, primaveres, primícia d'amistats, primícia del sol, primícies del sol, prímula, vellorita, vellorita d'or, verbásculo, yerba de la paràlisis, yerba de Sant Pablo, yerba de Sant Pablo menor, yerba de Sant Pedro, yerba de Sant Pedro menor.

Vore també

• Terminologia descriptiva de les plantes
• Anex:Cronologia de la botànica
• Història de la Botànica
• Característiques de les primuláceas

Bibliografia

1. Gleason, H. A. 1968. The Sympetalous Dicotyledoneae. vol. 3. 596 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. O.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
2. Scoggan, H. J. 1979. Dicotyledoneae (Loasaceae to Compositae). Part 4. 1117–1711 pp. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa.
3. Voss, I. G. 1996. Michigan Flora, Part III: Dicots (Pyrolaceae-Compositae). Cranbrook Inst. of Science, Ann Arbor.

Enllaços externs

• Wikispecies té un artícul sobre Primula veris.