Anar al contingut

Principi de Pareto

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Principi de Pareto
Per a atres usos d'este terme vore Pareto (desambiguación).
Vilfredo Pareto

El principi de Pareto, denominat també regla del 80/20 o llei del 80/20, és un concepte formulat per l'economiste italià Vilfredo Pareto en 1896. Este principi establix que, en molts fenomens, aproximadament el 80 % dels efectes o resultats són causats per el 20 % de les causes o factors.

Pareto va observar originalment que al voltant de el 80 % de la terra en Itàlia era propietat de el 20 % de la població, lo que va donar orige a la formulació de la llei empírica.

El principi ha segut àmpliament aplicat en diversos camps, tals com l'economia, l'administració d'empreses, l'ingenieria de calitat, la gestió del temps, i la distribució de recursos. En l'àmbit empresarial, per eixemple, s'ha observat que el 80 % de les vendes provenen de el 20 % dels clients o productes.

Joseph Juren sugerix que el principi no deu prendre's com una llei matemàtica estricta, ya que les proporcions exactes poden variar, la seua utilitat radica en la seua capacitat per a identificar desequilibris i permetre una millor presa de decisions en centrar-se en els aspectes que generen el major impacte.

No obstant, investigacions recents de 2026 han propost una base teòrica més rigorosa. Antti Hippeläinen va formalisar el principi demostrant que este comportament és una propietat inevitable dels processos acumulatius acotats. En modelar estos processos per mig de densitat de guany, es va observar que la distribució desigual de resultats (el fenomen Pareto) sorgix estructuralment en diverses famílies de distribució estadística (com la normal, exponencial o de llei de potència), sugerint que la regla és més una conseqüència matemàtica d'estos sistemes que una simple observació empírica.[1]

Este principi s'aplica també en l'optimisació de processos, en la gestió d'inventaris i en l'anàlisis de riscs, entre atres àmbits.

Descripció

[editar | editar còdic]

Pareto va enunciar el principi basant-se en el denominat coneiximent empíric. Va mostrar que la població es repartix entre dos grups i va establir arbitrariamente la proporció 80/20 de modo tal que el grup minoritari, format per un 20 % de població, es repartix el 80 % d'alguna cosa i el grup majoritari, format per un 80 % de població, es repartix el 20 % de la mateixa riquea o be. En concret, Pareto va estudiar la propietat de la terra en Itàlia i lo que va descobrir va ser que el 20 % dels propietaris posseïen el 80 % de les terres, mentres que el restant 20 % dels terrenys pertanyia a el 80 % de la població restant.

Estes sifres són arbitràries; no són exactes i poden variar. La seua aplicació residix en la descripció d'un fenomen i, com a tal, és aproximada i adaptable a cada cas particular.

El principi de Pareto s'ha aplicat en èxit als àmbits de la política i l'economia. Es va descriure cóm una població en la que aproximadament el 20 % ostentava el 80 % del poder polític i l'abundància econòmica, mentres que l'atre 80 % de població, lo que Pareto va denominar «les masses», tenia poca influència política. Aixina succeïx, en llínees generals, en el repartiment dels bens naturals i la riquea mundial.

Si ben Pareto va determinar esta relació basant-se en els seus estudis sobre la riquea, l'aplicació universal, és dir, l'aplicació del principi a atres àrees fòra de l'economia es deu al treball de Joseph Juren,[2] qui va trobar la relació 80-20 i la va aplicar a atres fenomens.

Aplicacions

[editar | editar còdic]
El Principi de Pareto assegura que un chicotet número de baïnes produïx la majoria dels pésols.


Quan un almagasén té un inventari gran, per a concentrar els esforços de control en els artículs o mercaderias més significatius, se sol utilisar el principi de Pareto. Aixina, controlant el 20 % dels productes almagasenats pot controlar-se aproximadament el 80 % del valor dels artículs de l'almagasén. La classificació ABC dels productes també s'utilisa per a agrupar els artículs dins de l'almagasén en un número llimitat de categories, quan es controlen segons el seu nivell de disponibilitat. Els productes A, 20 % dels artículs, que generen el 80 % dels moviments de l'almagasén, es colocaran prop dels llocs a on es preparen els demanats, per a que es perga el menor temps possible en moure mercaderies dins d'un almagasén.

En control de calitat

[editar | editar còdic]

El principi de Pareto permet utilisar ferramentes de gestió, com el diagrama de Pareto, que s'usa àmpliament en qüestions relacionades en el control de calitat (el 20 % dels defectes afecten en el 80 % dels processos). Aixina, de forma relativament senzilla, apareixen els distints elements que participen en un fallo i es poden identificar els problemes realment rellevants, que carregen el major percentage d'error.

En ingenieria del software

[editar | editar còdic]

De la mateixa manera, en el món de l'ingenieria del software el principi de Pareto pot ser enunciat de diferents formes:

  • Aixina, per eixemple, quan parlem dels costs de desenroll podríem dir que «el 80 % de l'esforç de desenroll (en temps i recursos) produïx el 20 % del còdic, mentres que el 80% restant és produït en tan sol un 20 % de l'esforç». Açò està estretament relacionat en el concepte de tornada del temps invertit (ROTI).
  • Si parlem de proves de software, el principi nos diu que «el 80 % dels fallos d'un software és generat per un 20 % del còdic de dit software, mentres que l'atre 80 % genera tan sol un 20 % dels fallos».

La regla del noranta-noranta és una variació humorística basada en el mateix principi.

En rets informàtiques per a ordenadors

[editar | editar còdic]

Aplicant el principi de Pareto, el 80 % dels riscs es poden previndre en el 20 % dels controls de seguritat. És dir, implementant un número reduït de mides de seguritat, es podran evitar les amenaces informàtiques en una ret informàtica de forma proporcional.

En administració d'empreses

[editar | editar còdic]

L'aplicació d'este principi, es dona en la millora de la cadena de valor, que el 80 % dels processos en la cadena de valor, es conseguix en el 20 % de les activitats.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Pareto, V. (1896) Cours d'économie politique. G. Carusso.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. arXiv: Physics and Society.
    33.
  2. TPOK/Juren Institute.


Referències

[editar | editar còdic]