Principi de relativitat

Un principi de relativitat és un principi general sobre la forma que deu prendre una teoria física. Freqüentment els principis de relativitat establixen equivalència entre observadorés, d'acort en principis de simetria o invariancia entre situacions físicament equivalents. D'acort en estos principis una determinada descripció d'un fenomen podria ser incorrecta si no respecta el principi de relativitat bàsic que definix la teoria (aixina la teoria de la gravitació de Newton era incompatible en el principi de relativitat que definia la teoria de la relativitat especial, raó que va dur a Einstein a formular una nova teoria de la gravitació com a part de la relativitat general).

Història

En la mecànica prerrelativista de Galileo i Newton els principis de relativitat es varen considerar moltes voltes de modo implícit en el desenroll formal de la teoria. Encara que el propi Galileo va aplegar a fer descripcions informals prou explícites del principi de relativitat que du el seu nom. En el advenimiento de les diverses versions de teories relativistes els principis de relativitat, equivalència i covarianza es varen formular explícitament i varen tractar de formalisar-se en l'estructura de la pròpia teoria.

Existixen diversos principis de relativitat històricament importants:

• Principi de relativitat de Galileo
• Principi de relativitat especial d'Einstein
• Principi de relativitat general d'Einstein

Principi de relativitat de Galileo

Artícul principal → invariancia galileana.

El principi de relativitat galileana és el reconeiximent del caràcter relatiu del moviment, va ser formulat de modo més o menys explícit per Galileo Galilei en 1638, que ell mateixa explicava molt descriptivamente del següent modo:

Tanqueu-vos en un amic en la cabina principal baixe la coberta d'un barco gran, i dugau en vosatres mosques, palometes, i atres menuts animals voladores... pengeu una botella que es buide gota a gota en un ampli recipient colocat per baix de la mateixa... feu que el barco vaja en la velocitat que vullgau, sempre que el moviment siga uniforme i no hi haja fluctuacions en un sentit o un atre.... Les gotes cauran... en el recipient inferior sense desviar-se a la popa, encara que el barco haja alvançat mentres les gotes estan en l'aire... les palometes i les mosques seguiran el seu vol per igual cap a cada costat, i no succeirà que es concentren en la popa, com si cansaren de seguir el curs del barco...

Galileo Galilei

Este principi és important en mecànica newtoniana i en particular permet identificar les classes d'equivalència de sistemes de referències inerciales, si junte eixe principi es consideren les lleis de Newton.

Referències

• Drake, S. Discoveries and Opinions of Galileo, Doubleday, Nova York, 1957.
• Drake, S. Galileo Galilei: Dialogue Concerning the Two Chief World Systems Ptolemaic and Copernican, University of Califòrnia, Berkeley, 1953. [existix versió espanyola: Diàlec sobre els dos màxims sistemes del món, Aliança, Madrit, 1995. Introducció, traducció i notes d'Antonio Beltrán Marí. ISBN 84-934862-5-6].

Bibliografia

• Annalen der Physik.17

891–921. (Text en espanyol)

• Editat per David Hilbert, Leipzig per BG Teubner.2

431–444. (Text en espanyol)