Principis humanitaris
Existixen una multitut de significats atribuïts al terme humanitari. En el context de la ajuda humanitària es tracta de salvar vides i aliviar el sofriment. Típicament es relaciona en la resposta d'emergència (també reconegut com la resposta humanitària), en cas d'un desastre o antrópico incloent una guerra o un atre conflicte armat. Principis humanitaris governen a la manera en que es porta a terme una resposta humanitària.
La Resolució 46/182 de la Assamblea General[1] s'anota els tres principis de la neutralitat, humanitat i imparcialitat en el seu anex com un guia per a proveir la assistència humanitària. La Resolució va ser dissenyada a enfortir la resposta humanitària del Sistema Nacions Unides, i aplica clarament a les Agències de les Nacions Unides. Posteriorment s'incorpora el principi de la Independència operacional
Principis fonamentals
[editar | editar còdic]Humanitat
[editar | editar còdic]El principi d'humanitat vol dir que el ser humà deu ser tractat humanamente en tota circumstància a través de la protecció de vides i aliviant el sofriment, al mateix temps que s'assegura el respecte de l'individu. Est és el principi fonamental de la resposta humanitària.[2]
Imparcialitat
[editar | editar còdic]El recapte de l'assistència humanitària deu ser imparcial i no basada en la nacionalitat, la raça, la religió o el punt de vista polític. Deu basar-se en la necessitat exclusivament.
Per a la major part de les ONG humanitàries, el principi d'imparcialitat no és ambigu inclús encara que siga difícil d'aplicar en ocasions, especialment en situacions ràpidament canviants. No obstant, ya no és evident quines organisacions poden considerar-se humanitàries. Per eixemple, empreses com PADCO, subcontratista de USAID, en alguns casos es veuen com ONG humanitària. Pero per a les agències de Nacions Unides, particularment en casos a on la ONU està involucrada en operacions de pau en virtut del mandat d'una resolució del Consell de Seguritat, no queda clar si la ONU actua d'una manera imparcial quan una de les parts actua violant la Carta de les Nacions Unides.[3]
Neutralitat
[editar | editar còdic]El CICR seguix, ademés dels principis centrals, el principi de la neutralitat. Per a la Creu Roja, la neutralitat significa no prendre costats en les hostilitats o involucrar-se en cap moment en controvèrsia d'una naturalea política, racial, religiosa o ideològica.
El principi de la neutralitat va ser específicament anotada en el Moviment de la Creu Roja no solament per a previndre-ho de prendre costats en un conflicte, si no per a evitar "involucrar-se en qualsevol moment en controvèrsia d'una naturalea política, racial, religiosa o ideològica." El principi de la Neutralitat va ser deixada per fòra del Còdic de la Creu Roja/ONG ya que uns actors humanitaris, mentres que es comprometen en entregar assistència imparcial, no estaven preparats a deixar de fer cabildeo sobre temes de justícia relacionades en qüestions polítiques i ideologícas.
La neutralitat també pot ser aplicada a les accions humanitàries d'un Estat. "La neutralitat es manté estretament lligada a la definició com va introduir el concepte en el dret internacional de designar l'estatus d'un Estat com va decidir mantindre's apartat d'un conflicte armat. Per això, les seues aplicacions baix del dret positiu seguixen depenent en els criteris d'abstenció i imparcialitat cuales han caracterisat la neutralitat des d'un inici."[4]
L'aplicació de la paraula neutralitat a la ajuda humanitària distribuïda per les Agències de el SNU o inclús per govern pot ser confús. Resolució 46/182 proclama el principi de la neutralitat, encara que com una organisació política inter-governamental, la ONU freqüentment està involucrada en controvèrsia d'una naturalea política. Segons esta interpretació, una Agència ONU o un govern pot proveir una ajuda humanitària neutral tal en tal que ho fa imparicalmente, basant-se únicament en la necessitat.[5]
Hui en dia, la paraula neutralitat està àmpliament utilisada entre la comunitat humanitària, usualment per a significar el recapte de l'ajuda humanitària d'una manera imparcial i independent, basada únicament en la necessitat. Poques ONG internacionals han reduït el seu treball a favor de la justícia o en temes de drets humans pel seu compromís en la neutralitat.
Còdic de Conducta de la Creu Roja/ONG
[editar | editar còdic]Imperativa Humanitària
[editar | editar còdic]El Còdic de conducta relatiu al recobre en casos de desastre per al Moviment Internacional de la Creu Roja i de la Mija Lluna Roja i les Organisacions No Governamentals (ONG) introduïx al concepte de l'imperativa humanitària com expandix el principi de la humanitat per a incloure el dret de rebre i donar ajuda humanitària. Anuncia a l'obligació de la comunitat internacional "proveir l'assistència humanitària en on es necessite."[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ Pictet (1979) Humanity [1] archivat en Wayback Machine.. El comentari de Pictet s'enfoca en l'us del CICR del principi d'humanitat, pero servix de modo general per a tot el sector humanitari.
- ↑ (Vejau: Report of the Panel on United Nations Peacekeeping (Brahimi report)pp. ix & 9)[2]
- ↑ «Denise Plattner». Archivat des d'el original, el 10 d'agost de 2009. Consultat el 5 de decembre de 2010.
- ↑ (Para més discussió sobre la neutralitat en el context de la resposta humanitària, vore: Denise Plattner [3] archivat en Wayback Machine.)
- ↑ Per a una crítica vore: Hugo Slim, "Relief agencies and moral standing in war: principles of humanity, neutrality, impartiality and solidarity, Development in Practice, Volume 10, Numbers 3-4/August 1, 2000
- Este artícul conté una traducció derivada de «Principios humanitarios» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.