Procés de relaixació

La relaixació de tensions és un fenomen físic observable en certs polímero i uns atres materials viscoelásticos pel qual somesos a una deformació constant s'observa una disminució de les tensions, d'esta propietat es deriva el nom de plàstics. Quan polímero (com el PE o l'ABS) se someten a un esforç es reconeixen dos regions davant les quals el material respon de diferent manera:

1. Deformació elàstica, durant esta deformació el material retorna a la seua forma original despuix d'haver segut elongado o comprimit, generalment són poques unitats percentuals i en esta regió es medix el mòdul elàstic.
2. Deformació plàstica, despuix de deformar el material en esta regió, en eliminar l'esforç, l'polímero no retorna a la seua posició original, ha segut somés a un procés inelástico de deformació.

No obstant, si un polímero és deformat per mig d'un esforç durant un temps suficientment llarc, els segments de les cadenes de l'polímero es reacomodan i prenen la posició energèticament més favorable, açò és, la de menor energia i els esforços interns del material són lliberats despuix d'una deformació plàstica, a açò se li crida "Procés de relaixació".

Els processos de relaixació en polímero inclouen:

• Blood
• Creep (deformción per fluencia llenta)
• Relaixació dielèctrica