Anar al contingut

Procerosuchus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Procerosuchus és un gènero extint d'arcosaurio rauisúquido. Els seus fòssils varen ser recolectats en la Formació Santa María, en depòsits pertanyents al Carniense, durant el Triásico, i es varen trobar en el geoparque de Paleorrota, en Rio Gran do Sul, Brasil.[1] El gènero va ser descrit pel paleontòlec alemà Friedrich von Huene en 1942.[2]

Classificació

[editar | editar còdic]

Inicialment, es va considerar a Procerosuchus com un aetosauria igual que a atres gèneros de Rauisuchia com Prestosuchus. Més vesprada, va ser traslladat per von Huene a la família Rauisuchidae. Alfred Sherwood Romer, va anar el primer en considerar a Procerosuchus com un possible membre d'Ornithosuchidae, pero més tarde ho va assignar a la família Prestosuchidae, que va establir en 1966.[3][4] En 1972, Romer va assignar a Procerosuchus com un possible membre de la família Proterochampsidae.[5] Krebs (1976) va considerar que és un rauisuquio, de la mateixa manera que Chatterjee (1985) i Carroll (1988).[6][7][8]


S'ha sugerit que Procerosuchus és un membre de la subfamília Rauisuchinae.[9] El gènero no ha segut inclós en cap dels anàlisis filogenético de Rauisuchinae, i la seua classificació seguix sent incerta. La taxonomia correcta és encara objecte de debat (inclús el propi orde és ara considerat parafilético) i la anatomia dels distints taxonés, incloent a Procerosuchus, no s'ha descrit plenament.[10] Procerosuchus no sembla pertànyer a un grup recentment identificat de rauisuquios monofiléticos, denominat clado X, que inclou als poposáuridos i ctenosauríscidos.[11]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. (2000).Neues Jahrbuch für Geologie und Paläontologie, Abhandlungen.218(3)
    447–488.
  2. Huene, F. v. (1942). «Ergebnisse der Sauriergrabungen in Südbrasilien 1928/29», Die fossilen Reptilien dones südamerikanischen Gondwanalandes, München: C. H. Beck, pp. 332.
  3. Romer, A. S. (1956). Osteology of Reptils, Chicago: University of Chicago Press, pp. 772. ISBN 089464985X.
  4. Romer, A. S. (1966). Vertebrate Paleontology, 3rd edició, Chicago: University of Chicago Press, pp. 468. ISBN 0226724883.
  5. (1972).Breviora.395
    1–24.
  6. Kuhn, O. (1976). «Pseudosuchia», Kuhn, O. (ed.) (ed.). Handbuch der Paläoherpetologie, 13th edició, Stuttgart: G. Fischer Verlag, pp. 40–98. ISBN 0895741911.
  7. (1985).Philosophical Transactions of the Royal Society of London, B..309
    395–460.doi:10.1098/rstb.1985.0092.
  8. Carroll, R. L. (1988). Vertebrate Paleontology and Evolution, Nova York: W. H. Freeman and Company, pp. 1–698. ISBN 0-7167-1822-7.
  9. (1995).Trudy Paleontologicheskogo Instituta.Moscou:263
    1–141.
  10. (2009).Journal of Vertebrate Paleontology.29(1)
    103–122.
  11. (2005).Historical Biology.17
    19–47.