Anar al contingut

Prestosuchidae

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Saurosuchus BW.jpg
Prestosuchidae

Els prestosúquidos (Prestosuchidae) són una família extinta de saurópsidos arcosaurios rauisuquios que varen viure en el periodo Triásico, des del Anisiense al Carniense, fa aproximadament 204 a 199 millons d'anys. Els seus fòssils es troben en Àfrica, Índia, Europa i Sudamérica.

Varen ser un grup de grans caçadores actius, que varen ocupar el cim de la cadena alimentícia, en un tamany d'entre 2,5 a 6 o 7 metros de llarc. Ells varen succeir als Erythrosuchidae com els arcosaurios més grans del seu temps. Mentres que s'assemblaven eritrosúquidos en tamany i algunes característiques del cràneu i esquelet, varen ser més alvançats més en la seua postura empinada i turmell que era com el dels cocodrils, indicant una postura més eficient. No obstant els experts discutixen sobre les relacions filogenéticos del grup, quins gèneros deuen ser inclosos, i si Prestosuchidae constituïx de fet una família distinta aparte de Rauisuchia. Varen prosperar en mediats fins a finals del Triásico, sent abundants en les zones de Pangea que després seria Gondwana.

Classificació i història

[editar | editar còdic]

Alan Charig en 1957 propon una nova família, Prestosuchidae, per a incloure a gèneros com "Mandasuchus", Prestosuchus, i Spondylosoma.[1] En 1967, Alfred Sherwood Romer[2] ubica a Saurosuchus i Rauisuchusdins d'Erythrosuchidae i adopta a Prestosuchidae per a incloure a Prestosuchus, Procerosuchus i a "Mandasuchus" de Charig.[1]

Prestosuchidae ha segut moltes voltes inclosa dins de Rauisuchidae,[3][4][5] encara que s'haja considerat a voltes com grup germà dels aetosaurianos en un monofilético Pseudosuchia,[6] o com un clado intermig entre els basals Crurotarsi i els més alvançats arcosaurios Aetosauria i Rauisuchia.[7] En l'anàlisis cladístico de J. M. Parrish de 1993[8] sobre els arcosaurios cocodrilotarsianos s'ubica a Prestosuchidae (que inclouria a Prestosuchus, Ticinosuchus i Saurosuchus) per fòra dels clados cocodrilomorfos dels poposáuridos, rauisuquidos i aetosáuridos. En la majoria dels cladograma els prestosúquidos són considerats més derivats que els fitosaurianos i ornitosuquidos, pero menys que els poposáuridos i els estagonolepídidos.

Evolució

[editar | editar còdic]

Entre els primers prestosúquidos són Mandasuchus del Anisiense de Tanganica. Est va ser un gran animal, d'al voltant de 5 metros de llarc.[9] Una forma molt similar pero més menuda, possiblement sinònim més antic de l'anterior és Ticinosuchus del Triásico mig de (Anisiense-Ladiniense) de Suïssa i el nort d'Itàlia, en al voltant de 2,5 metros de llarc. El major, de prop de 6 metros de llarc és Batrachotomus que prové de finals del Triásico Mig d'Alemània, i Prestosuchus del Carniense d'Amèrica del Sur, varen poder ser parents propencs entre sí.[7] Yarasuchus va ser un llauger animal del Triásico Mig de l'Índia també sembla pertànyer a este grup.[10] Finalment, es destaca a Saurosuchus un enorme del carnívor de 6 o 7 els metros de llarc, de finals del Carniense de l'Argentina, que possiblement s'alimentava dels primers sauropodomorfos.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Charig, AJ 1957, New Triassic archosaurs from Tanganyika, including Mandasuchus and Teleocrater: Dissertation Abstracts. Cambridge University.
  2. Romer, A. S. 1968. Notes and Comments on Vertebrate Paleontology. University of Chicago Press, Chicago. University of Chicago Press, Chicago. 304 p.
  3. Gauthier J.A. 1986. Saurischian monophyly and the origin of birds. Memoirs of the Califòrnia Academy of Sciences 8: 1-55.
  4. Benton, M. J. & Clark J.M. (1988), Archosaur phylogeny and the relationships of the Crocodilia in MJ Benton (ed.), The Phylogeny and Classification of the Tetrapods 1: 295-338. Oxford, The Systematics Assoc
  5. Benton, M. J. & AD Walker (2002), Erpetosuchus, a crocodile-like basal archosaur from the Clapix Triassic of Elgin, Scotland, Zool. J. Linn. Soc. 136: 25-47.
  6. Juul, L (1994), The phylogeny of basal archosaurs. Palaeontologia Africana 31: 1-38
  7. 7,0 7,1 Gower, DJ (2002), Braincase evolution in suchian archosaurs (Reptilia: Diapsida): evidence from the rauisuchian Batrachotomus kupferzellensis, Zool. J. Linn. Soc. 136: 49-76
  8. Parrish, JM (1993), Phylogeny of the Crocodylotarsi, with reference to archosaurian and crurotarsan monophyly. Journal of Vertebrate Paleontology 13: 287-308
  9. Charig, A. J. & Bernard Krebs, Hans D Sues, Frank Westphal 1976, Handbook of Paleoherpetology: Thecodontia, Verlag Dr. Friedrich Pfeil, Munchen
  10. Kasturi Sen, (2005) "A new rauisuchian archosaur from the Middle Triassic of Índia", Palaeontology, Volume 48 Issue 1, November 07, 2005