Prochilodus lineatus

Prochilodus lineatus (Prochilodus lineatus)

Prochilodus lineatus és una espècie d'Amèrica del Sur de la Classe Actinoptérigos que habita en els rius Paraná, Uruguai, Paraguay i Riu de l'Argent; en la Mesopotamia argentina; Paraguay; el riu Pilcomayo, Bolívia; i el riu Paraíba do Sul, Brasil. El seu nom comú és sábalo (a moltes espècies de peixos li les coneix en eixe nom), sábalo jetón (castellà coloquial per a "boca gran"), chupabarro o barrero. En Brasil és cridat curimbatá, curimba, corimbatá o grumatã. En el Paraguay, li'l coneix en el nom carimbatá (Plantilla:Lang-gn). ^{cita requerida}

Aplega a medir fins a 60 cm i pesar més de 6 kg. Té el cos llarc i comprimit, gris-verdoso (aclarit en la pancha), en escamas groguenques. La seua boca és circular, vorejada per llavis grossos, i es proyecta del front. És l'espècie més abundant de la conca de l'Argent, aplegant a constituir més del 60% de la biomassa de peixos de la mateixa. Alguns peixos depredadors, com els surubíes (Pseudoplatystoma spp.) i el dorat (Salminus brasiliensis) depenen dels enormes bancs de sábalos per a la seua subsistència.

Una atra important característica d'este peix és el seu caràcter migrador. Realisa una migració aigües dalt, en fins reproductius, de varis centenars de quilómetros, fins a aplegar a les planicies d'inundació típiques del riu Paraná i atres rius de la conca. Si ben el desove i la còpula tenen lloc en el caixer del riu, les larves deriven cap a les aigües superficials dels estanys d'inundació, a on troben refugi i aliment. Allí permaneixen aproximadament dos anys, després dels quals tornen al caixer principal del riu. Terminat el periodo reproductiu, els sábalos migran riu avall. També es caracterisa perque pot alcançar fins a 90 km/h en la velocitat del seu desplaçament^{cita requerida}. És una espècie de gran importància econòmica. El seu particular hàbit alimentici ho fa difícil de peixcar en ham, per lo que s'ampren distints tipos de rets per a la seua captura (ret d'arrastre, trasmallo, tres teles, etc.). Els eixemplars capturats són destinats al consum local, a l'exportació i a la producció de derivats (oli i farina, per eixemple).

Alimentació

Sobre el seu règim alimentici, el sábalo solament s'alimenta de #sediment. Entre les numeroses adaptacions anatòmic-fisiològiques a la detritívoría podem citar la boca no protrusible, la cavitat bucal en forma de V invertida, l'estòmec bicameral (la porció cardíaca és una cambra d'almagasenament, mentres que la pilórica, dotada de poderosa musculatura, s'ocupa de la digestió mecànica) i la presència de numerosos plecs pilóricos. També s'alimenta de fango per lo tant en fer la farina de sábalo els pollets en els criaderos la mengen en forma de pasta i es contaminen i esta contaminació pot passar també als humans.

Situació en el riu Paraná

El sábalo és considerada l'espècie clau del riu Paraná, pel seu règim iliófago, la seua alta biomassa i els seus hàbits migratoris. Les regulacions de Santa Fe i d'Entre Rius, Argentina, han provat ser ineficientes per a preservar l'espècie, que està sent severament explotada, en especial per a la exportació per varis frigorífics que compren captures clandestines. Els experts estimen una zafra màxima de 20 000 t/any de sábalo, com a llímit superior de sostenibilitat. No obstant, d'exportar-se 13 000 t en 1998, va pujar a 34 000 t en 2004, despuix de la devaluación del pes argentí per la seua economia en crisis, triplicant el seu valor local.^{cita requerida}

Els peixcadors artesanals són els màxims perjudicats, per ser la seua única font de subsistència, i cada volta més capturen chicotets #espècimen, no madurs i abans del temps de reproducció.

L'absoluta falta de vigilància sobre els tamanys de peixca prescrits en les entrades dels frigorífics, inclusivament en plantes procesadoras illegals, que els venen als frigorífics d'exportació, a on els organismes estatals de control provincial i federal no controlen, ha espentat a moviments ambientals a la protesta. El punt àlgit de conflicte jurisdiccional va ser quan Santa Fe va regular, en 2005, la prohibició de captura de sábalos per baix de 42 cm de llarc, mentres Entre Rius duya el llímit inferior a 40 cm. El 13 de juliol, quatrecents peixcadors varen bloquejar l'accés rosarino al Pont Rosario-Victoria que unix abdós províncies. L'11 d'agost, quan Entre Rius va acomodar la seua regulació d'acort en Santa Fe, trescents peixcadors i treballadors de les plantes de congelat de Victoria varen fer lo mateix. Ells pressionen en el desocupació si les seues plantes no omplin les seues quotes d'exportació.^{cita requerida}

El 19 d'octubre de 2006, per a facilitar la reproducció del sábalo, Santa Fe va establir la prohibició de peixca comercial en tots els seus cursos d'aigua entre novembre i giner.

Situació en el Riu de l'Argent

En el Riu de l'Argent, este peix sofrix peixca indiscriminada i contaminació. Els afluents del núcleu urbà de Buenos Aires han contaminat severament els #sediment del Riu de l'Argent i als sábalos que s'alimenten d'ells. Els eixemplars capturats en esta zona tenen en els seus músculs altes concentracions de metals pesats, hidrocarburs i contaminants orgànics persistents (en particular PCB), que superen els valors màxims recomanats per al consum humà.

Referències i fonts

• Prochilodus lineatus en l'ITIS.
• Sumari d'Espècies. Froese, R. and D. Pauly. Editors. 2005. FishBase. WWW publicacions electròniques. www.fishbase.org, version (6/2005). De Géry, J., 1977. Characoids del món. T.F.H. Publicacions, Inc., N.J. Pag. 219.
• Peixca & nàutica: Els nostres peixos
• Fundació PROTEGIR, membre de la UICN