Programa Sputnik

Programa Sputnik

Sputnik (Спутник, satèlit en rus) és el nom del programa espacial rus que va llançar quatre naus homònimes denominades Sputnik 1, 2, 3 i 4.

Sagell soviètic commemorant el programa Spútnik.

Al Programa Spútnik ho varen integrar una série de missions espacials eixecutades per l'Unió Soviètica, a finals dels anys 1950 i principis dels 60, per a demostrar la viabilitat dels satèlits artificials en òrbita terrestre.

Naus Spútnik del programa rus

Rèplica del Sputnik 1 en el Museu Nacional de l'Aire i l'Espai d'Estats Units en Washington D. C., EE. UU.

• El Sputnik 1 va ser llançat el 4 d'octubre de 1957 des del Cosmódromo de Baikonur.

• El Sputnik 2 es va llançar un més despuix, el 3 de novembre de 1957, duent a bordo al primer passager viu, la chicoteta gossa Laika. Els plans de la missió no incloïen la tornada segura de la nau espacial o el seu passager, de modo que Laika va morir pel sobrecalentamiento del vehícul, segons va ser revelat en 2002.

• El primer intent de llançar el Sputnik 3, el 3 de febrer de 1958 va ser fallanc, pero el segon el 15 de maig va ser satisfactori i va transportar una gran série d'instruments per a investigació geofísica. La seua gravadora va fallar, fent impossible medir la radiació dels cinturons de Van Allen.

Atres naus denominades Spútnik, fòra de Rússia, en l'oest

• El Sputnik 4 (Korabl-Sputnik-1) es va llançar i va posar en òrbita dos anys despuix, el 15 de maig de 1960. Duya a bordo un maniquí humanoide o dummy per a experimentar els futurs vols tripulats del programa Vostok. El maniquí va ser batejat com Ivan Ivanovich.

• El Sputnik 5 (Korabl-Sputnik-2) va ser llançat i lloc en òrbita el 19 d'agost de 1960 duent a bordo als gossos Belka i Strelka, quaranta rates, dos ratas i una varietat de plantes. La nau va retornar a la Terra al sendemà i tots els animals varen ser recuperats sans. Va ser la primera prova d'una nau Vostok sense tripulació humana.

• El Sputnik 6 (Korabl-Sputnik-3) va ser llançat l'1 de decembre de 1960 en els gossos Pcholka (Пчёлка) i Mushka (Мушка) a bordo, ademés d'atres animals, plantes i insectes. La càpsula no va poder ser recuperada.

• El Sputnik 7 (Tyazheliy-Sputnik 4), llançat el 4 de febrer de 1961 en una eixida SL-6/A-2-i, va ser la primera prova soviètica de manar una sonda en direcció a Venus, prologando al futur programa Venera. La sonda reentró en òrbita terrestre.

• El Sputnik 8 (Tyazheliy-Sputnik 5) va ser llançat el 12 de febrer de 1961, transportava com a càrrega a la sonda Venera 1.

• El Sputnik 9 (Korabl-Sputnik-4) va ser llançat el 9 de març de 1961, una prova de les naus Vostok. Duya a bordo al gos Chernushka (Чернушка) i a un maniquí, aixina com atres espècimen animals.

• El Sputnik 10 (Korabl-Sputnik-5) va ser llançat el 25 de març de 1961, va dur a un maniquí i un gos cridat Zviózdochka (‘estrellita’), aixina com el sistema de televisió i aparats científics.

La majoria dels Sputniks varen ser posats en òrbita pel vehícul de llançament R-7, dissenyat originalment per a dur missils balístics.

Normalment es consideren Spútnik solament els tres primers llançaments, a voltes inclús el quarto. Casi tots els posteriors Spútnik (séries Korabl, Tyazheliy, etc), varen ser vols de prova de naus Vostok o de distintes sondes interplanetarias (programes Venera, Zond, Mars, etc) sense tripulació. La série Cosmos va succeir als Spútnik.

Vore també

• Serguéi Koroliov.
• Laika, el primer ser viu terrestre en l'espai.