Programa Venera
La série de sondes espacials Venera (rus Венера, en ocasions anomenades en occident Venus) varen ser desenrollades per la Unió Soviètica entre els anys 1961 i 1984 per a recopilar informació sobre Venus, sent Venera el nom en rus de Venus. De la mateixa manera que unes atres sondes planetàries de l'Unió Soviètica, la versió posterior va ser llançada a la parell en un segon vehícul encara que poc despuix de llançar el primer. Les naus Venera varen ser les primeres que varen completar viages interplanetarios en èxit.
Dèu de les sondes de la série Venera varen conseguir aterrisar en èxit en la superfície de Venus i transmetre senyes de la geologia de Venus, incloent les missions Vega 1 i 2. Ademés, la sonda del Venera tretze ha conseguit transmetre en èxit senyes de la atmòsfera de Venus.
Entre els guanys portats a terme per la série de missions es pot destacar: dur el primer dispositiu en l'atmòsfera d'un atre planeta (Venera 4 el 18 d'octubre de 1967), realisar un descens suau en un atre planeta (Venera 7 el 15 de decembre de 1970), retornar imàgens de la superfície del planeta (Venera 9 el 8 de juny de 1975) i portar a terme estudis de Venus per mig d'una cartografia per radar d'alta resolució (Venera 15 el 2 de juny de 1983). Les sondes posteriors pertanyents a la série de missions Venera es varen conseguir completar en èxit, proporcionant les primeres observacions directes de la superfície de Venus. Ya que les condicions en la superfície de Venus són extremes, la duració de les sondes varia entre 23 minuts (sonda inicial) fins a al voltant de 2 hores (últimes sondes).
Les missions del Venera
[editar | editar còdic]Venera 1 i 2
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Venera 1.
_(Memorial_Museum_of_Astronautics).JPG)
El primer intent soviètic de sobrevolar Venus va ser llançat el 4 de febrer de 1961, pero va fallar en intentar abandonar l'òrbita terrestre. Mantenint la política soviètica d'aquell moment, no es varen publicar detalls sobre el fracàs de la missió, el llançament va ser anunciat baix el nom de Tyazhely Sputnik (“Satèlit Pesat”). És també conegut com el Venera 1VA.[1]
Venera 1 i Venera 2 varen ser destinades a ser sondes de sobrevole que s'acostaren a Venus sense entrar en òrbita. Venera 1 va ser llançada el 12 de febrer de 1961, pero la telemetría de la sonda va fallar sèt dies despuix del llançament. Es presupon que s'ha acostat a uns 100 km de Venus i s'ha quedat en la òrbita heliocéntrica. Venera 2 es va llançar el 12 de novembre de 1965, pero també va sofrir un fallo de telemetría despuix d'abandonar l'òrbita terrestre.
Consten varis intents fallancs de sondes destinades a sobrevolar Venus llançades per l'Unió Soviètica a principis de la década de 1960,[2][3] pero no varen ser publicades com a missions planetàries, en aquell moment, per lo tant no varen rebre oficialment la designació de “Venera”.
Venera 3 a 6
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Venera 3.
.jpg)
Les sondes del Venera 3 al 6 varen ser similars. En un pes aproximat d'una tonellada i propulsadas per l'eixida tipo Mólniya, es va incloure un «bus» de navegació i una sonda esfèrica d'entrada atmosfèrica. Les sondes varen ser optimisades per a prendre mides atmosfèriques, pero sense estar equipada d'alguna tecnologia d'aterrisage. A pesar de que s'esperava que seguiria funcionant en alcançar la superfície, la primera sonda fallo pràcticament a l'instant, d'esta manera va cessar la transmissió de senyes a la Terra.
Venera 3 es va convertir en el primer objecte, fet per l'humanitat, que va impactar en la superfície d'un atre planeta, encara que de manera forçada, l'1 de març de 1966. No obstant, com la sonda de senyes de la nau va fallar durant la penetració atmosfèrica, no es varen tornar senyes de les missió dins de les fronteres de Venus.
El 18 d'octubre de 1967, Venera 4 es va convertir en la primera nau en enviar mides atmosfèriques d'un atre planeta. Mentres que l'Unió Soviètica inicialment va reclamar que la nau va alcançar la superfície intacta, en les revisions que varen incloure les senyes de la ocultació atmosfèrica de la nau americana Mariner 5, que sobrevolava Venus el dia abans, va demostrar que la superfície de Venus posseïx una pressió entre 75 i 100 atmòsfera, molt més alta que la capacitat de 25 atmòsfera del fuselage del Venera 4, per lo que la reclamació va ser rebujada.
En donar-se conte de que les naus es trencarien abans d'alcançar la superfície, els soviètics varen llançar el Venera 5 i Venera 6 com sondes atmosfèriques. Dissenyades per a rebujar prop de la mitat de la seua càrrega útil, per a entrar en l'atmòsfera del planeta. Estes naus varen gravar 53 i 51 minuts de senyes respectivament, mentres varen descendir suaument en paracaigudes ans que fallaren les seues bateries.
Venera 7
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Venera 7.
La sonda del Venera 7 va ser la primera dissenyada per a sobreviure a les condicions de la superfície de Venus i per a portar a terme un descens suau. Estava molt sobredimensionar per a assegurar la supervivència, i aixina i tot posseïa la capacitat per a realisar alguns experiments, pero l'informació científica obtinguda de la missió va ser prou llimitada, per un fallo intern en el quadro de comunicació que va atollar la posició de «transmissió de temperatura». Aixina i tot, l'equip científic va conseguir extrapolar en èxit la pressió (90 atm) de les senyes de temperatura (465 °C), que es varen obtindre en la primera mida directa de la superfície. Les mides Doppler de les sondes Venera 4 a 7 varen ser les primeres evidències d'existència de vents zonals d'altes velocitats (prop de 100 m/s o 362 km/h) en l'atmòsfera Venusiana (super rotació).
El paracaigudes del Venera 7 va fallar poc abans d'aterrisar, molt prop de la superfície. Va impactar a 17 m/s i va bolcar, pero va sobreviure. Per la desalineació de l'antena, la senyal radi era molt dèbil, pero va ser detectada (en telemetría de temperatura) per 23 minuts ans que la seua bateria expirara. Aixina, es va convertir, el 15 de decembre de 1970, en la primera sonda feta pel ser humà en transmetre senyes de la superfície de Venus.
Venera 8
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Venera 8.
El Venera 8 es va equipar en un extens conjunt d'instruments científics per a estudiar la superfície (espectrómetro gamma, etc.). El bus travessia del Venera 7 i 8 va ser similar als primers, en un disseny que es remonta a la missió Zond 3. El mòdul d'aterrisage va transmetre senyes durant el descens i va aterrisar en llum diürna. Va medir el nivell de llum pero no duya cambra. Va continuar manant senyes de regrés durant al voltant d'una hora.
Venera 9 a 12
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Venera 9.
Les sondes del Venera 9 al 12 varen tindre un disseny diferent. Pesaven aproximadament cinc tonellades i varen ser llançades pels poderosos propulsors Protón. Varen incloure un bus de transferència i retransmissió, que posseïa la maquinària per a detindre's en l'òrbita de Venus (Venera 9 i 10, 15 i 16) i funcionar com a receptors i retransmisores durant tota la transmissió de la sonda. Tota la sonda va ser acoplada en la part superior del bus, que és un escut tèrmic esfèric. La sonda va ser optimisada per a operacions en la superfície, en un disseny un tant peculiar, que inclou un compartimiento esfèric per a protegir l'electrònica de la pressió atmosfèrica i la calor tot lo que fora possible. Baix d'açò es trobava un «anell de choc» per a absorbir el colp de l'aterrisage. Damunt de l'esfera de pressió hi havia una estructura d'antena cilíndrica junt a una estructura de plat profunt que ensambla una antena, pero en realitat complia una funció d'aerofrenado. Estava dissenyat per a operar en la superfície durant un mínim de 30 minuts. Els instruments varen variar en funció de la missió, pero varen incloure cambres i equips d'anàlisis de sol i atmosfèric. Els quatre vehículs varen tindre problemes en alguna o totes els objectius de les seues cambres, ya que, les tapes no es varen soltar.
El vehícul Venera 9 va operar per a lo manco 53 minuts i va prendre imàgens en una o dos cambres; la tapa no es va soltar en els atres objectius.
El vehícul Venera 10 va operar per a lo manco 65 minuts i va prendre imàgens en una o dos cambres; la tapa no es va soltar en els atres objectius.
El vehícul Venera 11 va operar per a lo manco 95 minuts, pero cap de les tapes que protegien els objectius de les cambres varen conseguir soltar-se.
El vehícul Venera 12 va operar per a lo manco 110 minuts, pero cap de les tapes que protegien els objectius de les cambres varen conseguir soltar-se.
Venera 13 i 14
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Venera 13.
La nau/vehícul de descens contenia pràcticament tota l'instrumentació i electrònica, ademés estava encapçalat per l'antena. El disseny era similar al dels vehículs anteriors del Venera 9 al 12. Portaven instruments per a prendre mides científiques del sol i l'atmòsfera una volta aterrise, ademés incloïa cambres, un micròfon, un trepe en un analisador de superfície i per últim un sismógraf. També duya instruments per a captar descàrregues elèctriques durant la seua fase de descens a través de l'atmòsfera Venusina.
Les dos naus varen descendir i varen aterrisar en una distància de separació entre abdós d'uns 950 km, just a l'est de la part oriental d'una extensió elevada coneguda com la regió Phoebe. L'estació del Venera 13 va sobreviure en la superfície per 127 minuts i l'estació del Venera 14 per 57 minuts, mentres que el disseny estava preparat per a sobreviure durant 32 minuts. La nau del Venera 14 va tindre l'infortuni d'expulsar la tapa dels objectius de la cambra directament baix la superfície del braç de prova de compresibilidad i reenvío informació sobre la compresibilidad de la tapa dels objectius en lloc de la superfície. El vehícul de descens va transmetre senyes al bus, que va actuar com retransmisor de senyes mentres sobrevolava Venus.
Veneres 15 i 16
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Venera 15.
Els Venera 15 i 16 varen ser similars a les sondes anteriors, pero varen reemplaçar les sondes d'entrada per equips de radar d'imàgens de superfície. La tècnica d'imàgens per radar va ser necessària, ya que era l'únic modo de penetrar els densos núvols de Venus.
Sondes Vega
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Vega 1 i 2.
Les sondes Vega (cirílico: Вега) enviades a Venus i al cometa 1/P Halley varen ser llançades en 1985 i també varen utilisar els esquemes bàsics de disseny del Venera, incloent vehículs de descens, pero també globos atmosfèrics que varen transmetre senyes per al voltant de dos dies. «Vega» és una aglutinació de les dos paraules «Venera» (Venus en rus) i «Gallei» (Halley en rus).
Descobriments científics
[editar | editar còdic]
Va haver moltes troballes científiques sobre Venus a partir de les senyes que es varen rebre de les sondes del Venera. Per eixemple, despuix d'analisar les imàgens radar rebudes del Venera 15 i 16, es va concloure que les regates i crestes montanyoses varen ser el resultat de deformacions tectónicas.[4]
Fallos i èxits de la cambra del Venera
[editar | editar còdic]Els vehículs de descens del Venera 9 i 10 disponien de dos cambres cada u. Solament una va funcionar per un fallo en intentar separar el protector de l'objectiu, en la segona cambra de cada vehícul. El disseny va canviar en el Venera 11 i 12, pero este canvi va agravar el problema i va provocar que totes les cambres fallaren en estes missions. Els vehículs de les missions Venera 13 i 14 varen ser els únics en els que totes les cambres varen funcionar tal i com s'esperava; desafortunadament, ademés, els protectors dels objectius de titani del Venera 14, varen aterrisar precisament en l'àrea que era objecte d'estudi de la sonda de compresibilidad del sol.
Els enllaços externs al final de la pàgina mostren totes les imàgens capturades per les sondes.
Tipos de sondes del Venera
[editar | editar còdic]| Model | Tipo | Primer llançament | Últim llançament | Missions (èxit / total) |
Vehícul de llançament | Massa | Equipament |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1VA | Impacte | 04/02/1961 | 12/02/1961 | 0/2 | Molniya | 643,5 kg | 5 instruments científics |
| 2MV-1 | Sobrevole i sonda atmosfèrica | 25/08/1962 | 01/09/1962 | 0/2 | Molniya | 1097 kg | 11 instruments científics |
| 2MV-2 | Sobrevole | 12/09/1962 | 12/09/1962 | 0/1 | Molniya | 890 kg | 10 instruments científics |
| 3MV-1 and 1A | Sobrevole | 19/02/1964 | 02/04/1964 | 0/3 | Molniya | 800 kg (1A) i 948 kg | 10 instruments científics |
| 3MV-4 | Sobrevole | 12/11/1965 | 23/11/1965 | 0/2 | Molniya-M | 963 kg | 11 instruments científics |
| 3MV-3 | Sonda atmosfèrica i aterrizador | 16/11/1965 | 16/11/1965 | 0/1 | Molniya-M | 958 kg | 10 instruments científics |
| 1V | Sonda atmosfèrica i aterrizador | 12/06/1967 | 17/06/1967 | 1/2 | Molniya-M | 1106 kg | 8 instruments científics |
| 2V | Sonda atmosfèrica i aterrizador | 05/01/1969 | 10/01/1969 | 2/2 | Molniya-M | 1130 kg | 8 instruments científics |
| 3V | Sonda atmosfèrica i aterrizador | 17/08/1970 | 31/03/1972 | 2/4 | Molniya-M | 1180 kg | 5 o 9 instruments científics |
| 4V-1 and 1M | Orbitador i aterrizador | 22/10/1975 | 04/11/1981 | 6/6 | Protón-K | 4363 kg i 5033 kg | 16 i 21 instruments científics |
| 4V-2 | Orbitador | 02/06/1983 | 07/06/1983 | 2/2 | Protón-K | 5250 kg i 5300 kg | 7 instruments científics en radar |
Senyes de vol de les missions del Venera
[editar | editar còdic]| Nom | Missió | Llançament | Arribada | Temps de supervivència min | Resultats | Sonda o orbitador (sobrevole, atmosfèric) | Aterrizador coord. |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1VA (proto-Venera) | Sobrevole | 4-02-1961 | Plantilla:Cela | Plantilla:Cela | Fallo en intentar abandonar l'òrbita terrestre | Plantilla:Cela | |
| Venera 1 | Sobrevole | 12-02-1961 | Plantilla:Cela | Plantilla:Cela | Pèrdua de comunicació en el trayecte a Venus | Plantilla:Cela | |
| Venera 2MV-1 n.º1 | Sonda Atmosfèrica | 25-08-1962 | Plantilla:Cela | Plantilla:Cela | Fallo en el nivell d'escape; reentrada tres dies despuix | Plantilla:Cela | |
| Venera 2MV-1 n.º2 | Sonda Atmosfèrica | 1-09-1962 | Plantilla:Cela | Plantilla:Cela | Fallo en el nivell d'escape; reentrada cinc dies despuix | Plantilla:Cela | |
| Venera 2MV-2 n.º1 | Sobrevole | 12-09-1962 | Plantilla:Cela | Plantilla:Cela | Explosió en la tercera fase; nau destruïda | Plantilla:Cela | |
| Venera 3MV-1 n.º2 | Sobrevole | 19-02-1964 | Plantilla:Cela | Plantilla:Cela | No va conseguir alcançar la òrbita d'aparcament. | Plantilla:Cela | |
| Kosmos 27 | Sobrevole | 27-03-1964 | Plantilla:Cela | Plantilla:Cela | Fallo en el nivell d'escape | Plantilla:Cela | |
| Venera 2 | Sobrevole | 12-11-1965 | Plantilla:Cela | Plantilla:Cela | Comunicació perduda just ans que aplegara | Plantilla:Cela | |
| Venera 3 | Sonda atmosfèrica | 16-11-1965 | Plantilla:Cela | Plantilla:Cela | Comunicació perduda just abans de l'entrada en l'atmòsfera. Est va ser el primer objecte fet pel ser humà que va aterrisar en la superfície d'un atre planeta en març de 1966 (va chocar). Regió d'aterrisage més provable: -20° to 20° N, 60° to 80° E. | Plantilla:Cela | |
| Kosmos 96 | Sonda atmosfèrica | 23-11-1965 | Plantilla:Cela | Plantilla:Cela | Va fallar en intentar abandonar l'òrbita terrestre i va tornar a l'atmòsfera. Alguns investigadors creuen que va impactar prop de Kecksburg, Pennsilvània, Estats Units, el 9 de decembre de 1965, un event conegut com incident ovni de Kecksburg entre els investigadors ovni. Totes les naus soviètiques que mai varen abandonar l'òrbita terrestre es renombraron habitualment com “Cosmos”, independentment de l'objectiu de la missió. El nom també se li ha proporcionat a atres naus soviètiques/russes que estaven destinades a alcançar l'òrbita terrestre. | Plantilla:Cela | |
| Venera 4 | Sonda atmosfèrica | 12-06-1967 | 18-10-1967 | Plantilla:Cela | La primera sonda que va entrar en l'atmòsfera d'un atre planeta i va transmetre senyes. Ademés, la transmissió no va ser de la superfície del planeta; esta va ser la primera emissió interplanetaria d'una sonda. Va aterrisar en algun lloc prop de la latitut 19° N i la llongitut 38° E. | Plantilla:Cela | |
| Kosmos 167 | Sonda Atmosfèrica | 17-06-1967 | Plantilla:Cela | Plantilla:Cela | Fallo en el nivell d'escape; reentrada huit dies despuix. | Plantilla:Cela | |
| Venera 5 | Sonda atmosfèrica | 5-01-1969 | 16-05-1969 | 53 | Va enviar senyes en èxit abans de ser esclafada per la pressió a uns 26 km de la superfície. Va aterrisar en 3º S, 18º E. | Plantilla:Cela | |
| Venera 6 | Sonda atmosfèrica | 10-01-1969 | 17-05-1969 | 51 | Va enviar senyes en èxit abans de ser esclafada per la pressió a uns 11 km de la superfície. Va aterrisar en 5° S, 23° E. | Plantilla:Cela | |
| Venera 7 | Aterrizador | 17-08-1970 | 15-12-1970 | 23 | El primer aterrisage en èxit d'una nau en la superfície d'un atre planeta i la primera sonda en transmetre senyes de la superfície d'un atre planeta. Va sobreviure durant 23 minuts abans de sucumbir a la calor i a la pressió. | Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude> | |
| Kosmos 359 | Aterrizador | 22-08-1970 | Plantilla:Cela | Plantilla:Cela | Fallo en el nivell d'escape; va acabar en una òrbita elíptica al voltant de la Terra. | Plantilla:Cela | Plantilla:Cela |
| Venera 8 | Aterrizador | 27-03-1972 | 22-07-1972 | 50 | Va aterrisar en un àrea de 150 km de radi en 10,7º S, 335,25º E. | Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude> | |
| Kosmos 482 | Sonda | 31-03-1972 | Plantilla:Cela | Plantilla:Cela | Va explotar en realisar la propulsió per a intentar escapar del nivell trans-venus. Algunes peces han reentrado i unes atres han permaneixcut en l'òrbita terrestre. | Plantilla:Cela | Plantilla:Cela |
| Venera 9 | Orbitador i aterrizador | 8-06-1975 | 22-10-1975 | 53 | Va enviar de regrés la primera image (en blanc i negre) de la superfície de Venus. Va aterrisar en un àrea d'uns 150 km de radi sobre 31° N, 291,64º E. | Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude> | |
| Venera 10 | Orbitador i aterrizador | 14-06-1975 | 25-10-1975 | 65 | Va aterrisar en un àrea de 150 km de radi sobre 15,42º N, 291,51º E. | Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude> | |
| Venera 11 | Sobrevole i aterrisage | 9-09-1978 | 25-12-1978 | 95 | El aterrizador va aplegar, pero el sistema d'imàgens va fallar. | Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude> | |
| Venera 12 | Sobrevole i aterrisage | 14-09-1978 | 21-10-1978 | 110 | El aterrizador va gravar lo que es va pensar que eren rajos. | Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude> | |
| Venera 13 | Sobrevole i aterrisage | 30-10-1981 | 1-03-1982 | 127 | Reenvía les primeres imàgens en color de la superfície de Venus i va descobrir en una mostra de terra utilisant un espectrómetro, basalt de leucita. | Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude> | |
| Venera 14 | Sobrevole i aterrisage | 14-11-1981 | 5-03-1982 | 57 | Una mostra de sol va revelar basalt toleítico (similar al que es troba en les crestes oceàniques en la Terra). | Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude> | |
| Venera 15 | Orbitador | 2-06-1983 | 10-10-1983 | Plantilla:Cela | Cartografia (junt al Venera 16) 30 graus del hemisferi nort, a partir del Nort cap a avall (resolució 1-2 km). | Plantilla:Cela | |
| Venera 16 | Orbitador | 7-06-1983 | 1-10-1983 | Plantilla:Cela | Cartografia (junt al Venera 15) 30 graus del hemisferi nort, a partir del Nort cap a avall (resolució 1-2 km). | Plantilla:Cela | |
| Vega 1 | Sobrevole i aterrisage | 15-12-1984 | 11-06-1985 | Plantilla:Cela | Part del programa Vega. El vehícul es trobava en ruta cap al cometa Halley. Durant l'entrada en l'atmòsfera, els instruments de superfície varen començar a encendre's massa pronte i l'aterrisage va fallar. | Archiu:Vega model - Udvar-Hazy Center.JPG | Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude> |
| Vega 2 | Sobrevole i aterrisage | 21-12-1984 | 15-06-1985 | 56 | Part del programa Vega. El vehícul es trobava en ruta cap al cometa Halley. | Archiu:Vega model - Udvar-Hazy Center.JPG | Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude> |
_(1).JPG){kind=link}
Vore també
[editar | editar còdic]Astron, un observatori espacial basat en les estructures de les naus Venera Pioneer Venus, dos sondes llançades per separat al planeta Venus, que varen estudiar el planeta des de la seua òrbita per més de dèu anys Venera-D, primera sonda dirigida a Venus de l'época post-soviètica (es llançarà en 2024).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Venera 1VA». Encyclopedia Astronautica. Archivat des d'el original, el 9 de setembre de 2010. Consultat el 28 de juliol de 2010.
- ↑ NSSDC Chronology of Venus Exploration (NASA Goddard Space Flight Center), també vore NSSDC Tentatively Identified (Soviet) Missions and Launch Failures (NASA Goddard Space Center), accessed August 9, 2010
- ↑ Ultimax Group's Venus Exploration Atles
- Archivat el 8 de juliol de 2011 archivat en Wayback Machine. page (accessed Aug 18 2010)
- ↑ Journal of Geophysical Research.Journal of Geophysical Research March 30, 1986, p. D399-D411.91ISSN 0148-0227.doi:10.1029/JB091iB04p0D399.
- ↑ Huntress et all p. 49-266 op. cit.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Venera program en Wikimedia Commons.
L'exploració Soviètica de Venus Catàlec d'imàgens soviètiques de Venus Venera 9, 10, 13 i 14, imàgens de la superfície de Venus Els soviètics i Venus per Larry Klaes, 1993 Venera - Enciclopèdia Astronáutica
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Programa Venera» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.