Venera 8

Archiu:Venera-7.jpg

Venera 8

Archiu:1972. Венера-8.jpg

Sagell de Venera 8

Venera 8 (en ruso: Венера-8, lit. 'Venus 8') va ser una sonda del programa espacial soviètic Venera per a l'exploració de Venus i va ser la segona sonda espacial robòtica que va realisar un aterrisage controlat en la superfície de Venus.

Venera 8 estava composta d'una sonda atmosfèrica i un mòdul d'aterrisage per a Venus. La seua instrumentació incloïa sensors de temperatura, pressió i llum, aixina com un altímetro, un espectrómetro de rajos gamma, un analisador de gasos i transmissors de ràdio.

Viage a Venus

La nau espacial va tardar 117 dies en aplegar a Venus en una correcció a mig camí el 6 d'abril de 1972, separant-se del bus (que contenia un detector de rajos còsmics, un detector de vent solar i un espectrómetro ultravioleta) i entrant a l'atmòsfera el 22 de juliol de 1972 a les 08:37 UTC. Es va utilisar un sistema de refrigeració conectat a l'autobús per a preenfriar l'interior de la càpsula de descens abans de l'entrada en l'atmòsfera en la finalitat de prolongar la seua vida en la superfície. La velocitat de descens es va reduir de 41 696 km/h a aproximadament 900 km/h per mig de aerofrenado. El paracaigudes de 2,5 metros de diàmetro es va obrir a una altitut de 60 km.

Descens

Venera 8 va transmetre senyes durant el descens. Es va observar una forta disminució en l'allumenament a una altitut de 35 a 30 km i una velocitat del vent inferior a 1 m/s medida a menys de 10 km. Venera 8 va aterrisar a les 09:32 UTC en lo que ara es diu la Regió Vasilisa, dins d'un radi de 150 km de 10,7° S 335,25° I, a la llum del Sol, a uns 500 km del terminador del matí. La massa del mòdul d'aterrisage va ser de 495 kg.