Programa de Respal a la Defensa
El Defense Support Program (DSP; Plantilla:Lang-és) és una programa de la Força Espacial dels Estats Units que opera en satèlits d'alerta primerenca, els quals conformen el núcleu principal del Sistema de Satèlits d'Alerta Primerenca (en anglés: Satellite Early Warning System (SEWS)) usat actualment pels Estats Units. El desenroll del DSP s'ha suspés en el satèlit número 23 dels 25 prevists i serà substituït pel programa Space-Based Infrared System (SBIRS)
Característiques generals
[editar | editar còdic]- Missió principal: Detecció estratègica i tàctica de llançaments de missils.
- Equipe contractiste: Northrop Grumman per al desenroll del satèlit i Northrop Grumman Electronic Systems per als sensors infrarrojos.
- Pes: 2,380 kg
- Altitut orbital: 35.900 km. Òrbita geosíncrona
- Energia: Panels solars que generen 1.485 vats
- Altura: 10 m en òrbita; 8,5 m en el llançament
- Diàmetro: 6,7 m en òrbita; 4,2 m en el llançament
- Data primer desplegament: 1970
- Últim llançament: Llançament Nº23. 2007
- Cost unitat: $400 millons
Operativa
[editar | editar còdic]Els satèlits del DSP, que es troben a càrrec del Mando Espacial de la Força Aérea, detecten el llançament de missils o naus espacials aixina com explosions d'armes nuclears usant sensors que detecten l'emissió d'infrarrojos emesos per estes intenses fonts de calor. Per eixemple, durant la Guerra del Golf, el DSP va ser capaç de detectar els llançaments dels missils Scud iraquí i enviar en anticipació una alerta a civils i militars d'Israel i Aràbia Saudita.[1]
Els satèlits es troben al voltant de la terra en Òrbita geosíncrona i estan equipats en sensors infrarrojos que operen a través d'una Cambra de Schmidt en Objectiu gran angular. El satèlit gira de manera que el sensor escaneja la superfície terrestre sis voltes per minut.[2]
Habitualment, els satèlits pertanyents al DSP són llançats usant eixides Titan IV encara que a lo manco en una ocasió es va fer un llançament usant el Transbordador espacial Atlantis en la seua missió STS-44 del 24 de novembre de 1991.
L'últim llançament conegut d'un satèlit per al DSP (llançament 23) va ocórrer en 2007 i es va fer durant el primer vol operacional d'una eixida Delta IV ya que els Titán IV havien segut retirats en 2005. Els 23 satèlits varen ser construïts per la companyia aeroespacial Northrop Grumman en Redó Beach, Califòrnia.
El Mando Espacial de la Força Aérea, el Space and Missile Systems Center i Los Àngeles AFB (Base de les forces Aérees de Los Àngeles) són els responsables del desenroll i adquisició dels satèlits per al DSP.[3]
La 460ªAla Espacial, el quarter general de la qual es troba en la base de la força aérea de Buckley, són els encarregats d'operar els satèlits del DSP i d'informar sobre qualsevol tipo d'alerta als centres d'alerta primerenca NORAD i USSTRATCOM situats en Colorat els qui s'encarreguen a la seua volta d'enviar immediatament les senyes a vàries agències i centres d'operacions repartits per tot lo món.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Defense Support Program» de Wikipedia en inglés, concretament de esta versió, publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ «Defense Support program». Fas.org. Archivat des d'el original, el 8 d'agost de 2014. Consultat el 26 d'octubre de 2013.
- ↑ «Factsheets : DSP Animation Only». Afspc.af.mil. Archivat des d'el original, el 29 d'octubre de 2013. Consultat el 26 d'octubre de 2013.
- ↑ «Factsheets : Infrared Space Systems Directorate». Losangeles.af.mil. Archivat des d'el original, el 24 d'agost de 2013. Consultat el 26 d'octubre de 2013.