Prolemur simus
El lémur gran del bambú (Prolemur simus) és una espècie de primat estrepsirrino de la família Lemuridae, la més gran de les tres espècies de lémur de bambú. És l'únic representant del gènero Prolemur. És un gran lémur grisáceo pardo en orelles blanques. Menja exclusivament bambú, preferint els brots, pero després continua en talluelos i fulls. Es desconeix cóm el seu metabolisme degrada el cianur dels brots. El seu únic predador és el fossa (Cryptoprocta ferox). Viu solament en el surest de Madagascar.
Esta espècie conta en una increible visió binocular i un nas prou sensible, capaç de percebre les olors de marcació de territori. La majoria tenen unes coes molt llargues, que permeten que l'animal puga mantindre l'equilibri.
Com a primats que són, les seues mans estan formades per cinc dits i ungles i no per garres, #lo que els facilita agarrar i manipular objectes.
L'espècie sembla ser l'única dels lémurs a on el macho és dominant, encara que açò no està definitivament establit.[1]
El lémur gran del bambú es troba en perille crític d'extinció, i va ser inclós en la publicació bienal Els 25 primats en major perill del món, en els anys 2002, 2006, 2008 i 2010. Es diu que té una població d'entre 100 i 160 individus.
La destrucció del seu hàbitat és una gran amenaça per a la seua supervivència, incloent la destrucció de les selves per l'agricultura i l'intensiva tala i crema del bambú, ademés d'açò, a este tipo de primats també se li caça en algunes àrees.
Les poblacions estan protegides només en els parcs nacionals de Ranomafana i Andringitra.
Comportament
[editar | editar còdic]Són uns animals prou socials i la majoria del temps la passen pujats a arbres o arbustos. El seu mig de comunicació és per mig de marques fortes d'olor o sons.
El temps de apareamiento dels lémurs dura entorn a tres semanes per any, la femella, durant el periodo de celosia, obri la seua vagina unes hores o inclús dies. El temps de la gestació és variable, ya que, pot durar des de dos mesos fins a sis.
El número d'crío varien segons el tamany, els de major tamany solament tenen una crío i els de menor tamany, normalment, tenen més d'una.
Les crío en nàixer són alletades, fins a l'aparició de les seues primeres dents i per a moure's d'un lloc a un atre ho fan agarrant-se de la pell de la seua mare, o quan són massa menuts i no poden agarrar-se ells sols, la mare els sosté en els seus llavis.
La seua esperança de vida és prou alta en relació en els que viuen en el seu entorn natural, podent aplegar a alcançar els 30 anys sense mostrar signes d'envelliment i podent reproduir-se, açò és degut principalment a la seua alimentació. [2]