Promagistrado

Un promagistrado és una persona que actua en l'autoritat i capacitat d'un magistrat, pero sense ocupar un càrrec magisterial. Com a innovació llegal de la República Romana, es va inventar la promagistratura per a proveir a Roma en governadors dels territoris d'ultramar en lloc de tindre que elegir més magistrats cada any. Els promagistrados eren designats per senatus consultum; com tots els actes del Senat romà, estos nomenaments no eren completament llegals i podien ser desautorizados per les Assamblees romanes, per eixemple, la tongada de Quint Cecilio Metelo el Numídico per Cayo Mario durant la guerra de Yugurta.

Característiques

Els promagistrados eren normalment procuestores (actuant en lloc de cuestorés), propretores (actuant en lloc de pretorés) o procònsuls (actuant en lloc de cònsulés). Un promagistrado tenia una autoritat equivalent a la del magistrat, era assistit pel mateix número de lictorés, i en térmens generals tenia poder autocràtic dins de la seua província, tant territorial o qualsevol un atre. Els promagistrados normalment ya havien ocupat el càrrec en representació del com actuaven, encara que açò no era obligatori. Atres promagistrados inclouen al procurador, actuant en lloc d'un curador.

L'institució de les promagistraturas es va desenrollar perque els romans varen trobar poc pràctic continuar afegint magistratura ordinàries per a administrar les seues possessions d'ultramar recentment adquirides. Per tant, varen adoptar la pràctica de designar a un individu per a actuar en lloc o en capacitat de (pro) un magistrat (magistratu); un promagistrado era lliteralment un lloctinent. Posteriorment, quan a Cneo Pompeyo Magne se li va donar imperium proconsular per a lluitar contra Quint Sertorio, el Senat es va assegurar de distinguir que de fet ell no estava sent nomenat un promagistrado: no estava designat a actuar en lloc d'un cònsul (pro consule), sino en nom dels cònsuls (pro consulibus).

El concepte llegal romà de imperium significava que un magistrat o promagistrado "imperial" tenia autoritat absoluta dins de la competència del seu càrrec; per tant, un promagistrado en imperium designat per a governar una província tenia autoritat absoluta dins de la seua capacitat com a governador d'eixa província; és més, la paraula província es referia tant al càrrec o jurisdicció del governador com al territori que governava. Un governador provincial tenia casi autoritat total illimitada i freqüentment obtenia, per mig d'amenaces, enormes cantitats de diners de la població de la província; tenia immunitat judicial total durant el seu periodo en el càrrec. Es va convertir en prou comú que els governadors provincials buscaren l'elecció contínua al càrrec per a evitar juïns per extorsió i soborne, sent dos famosos eixemples Gayo Verres i Lucio Sergio Catilina.

Posteritat

El poder casi illimitat d'un promagistrado d'alta graduació ha dut a usar el terme "procònsul" per a designar qualsevol funcionari d'alta graduació i autoritari nomenat des de dalt (o des de fòra) per a governar un territori sense considerar les institucions polítiques locals (açò és, un que no és elegit i l'autoritat de les quals sobrepassa a la dels funcionaris locals). Un dels eixemples més destacats d'açò és Douglas MacArthur, al que se li varen donar vasts poders per a portar a terme esforços de reforma i recuperació en Japó despuix de la Segona Guerra Mundial, i ha segut descrit ocasionalment com "el procònsul nortamericà de Japó".

Bibliografia

• Loretana de Llibere, "Magistratus", Der Neue Pauly, vol. VII, Stuttgart, 1999, cols. 679–683.