Prometheoarchaeum

Prometheoarchaeum és una estova menuda cocoide anaerobio de molt llent creiximent, del sediment marí profunt. Destaca per ser al present (2020), l'única estova Asgard o del tall Promethearchaeota que ha conseguit ser cultivada. L'èxit del seu cultiu ha segut un gran acontenyiment dins de la comunitat científica, degut a que s'ha identificat que una estova Asgard va estar directament involucrada en l'orige de la cèlula eucariota.^[1]

Inicialment es va denominar cep MK-D1 i com a espècie se li ha donat denominat Prometheoarchaeum syntrophicum. Este nom deriva de Prometeo, un titán de la mitologia grega, qui va furtar el fòc dels deus per a donar-li-ho als hòmens; i de sintrofía, un tipo de metabolisme microbiano colaboratiu entre espècies.

Característiques

És una estova menuda, en al voltant de 550 nm de diàmetro. No presenta orgànuls visibles. Degrada els aminoàcits a través de la sintrofía. És morfològicament complex, en protuberàncies úniques que són llargues i a sovint ramificadas. El creiximent és extremadament llent, conseguint-se la duplicació en laboratori cada 14 a 25 dies.

Es varen observar característiques típiques arqueanas, com la firmes d'isoprenoides, gens per a sintetisar lípits de tipo éter i envoltura celular que pot estar composta d'una membrana i una capa S circumdant.^[2]

Descobriment i cultiu

El seu descobriment i cultiu va ser producte d'un exhaustiu treball d'un equip japonés. Es va utilisar el método de cultiu a llarc determini d'una comunitat microbiana anaerobio oxidant de metà a partir de sediment d'infiltració de metà en aigües profundes utilisant un biorreactor de fluix continu.^[3] Despuix d'aproximadament un any d'incubació a 20 °C, es va trobar una dèbil turbidez celular en un dels cultius provinents d'una extracció del sediment marí en la fossa de Nankai (Japó) a 2500 metros de profunditat i a una temperatura 2 °C, la qual es va cultivar usant casaminoácidos (aminoàcits de caseïna) suplementados en quatre antibiòtics supresores de bactèries; trobant una comunitat simple de Halodesulfovibrio i el recent descobert Prometheoarchaeum. Es va fer un subcultivo que va requerir més de 3 mesos per a alcançar un creiximent considerat complet. Els anàlisis varen revelar una estreta associació física en Halodesulfovibrio i en menor mida en Methanogenium, en els qui pot catabolizar aminoàcits i péptidos a través del creiximent sintrófico determinat per la transferència d'hidrogen (i/o formiato) entre espècies.^[2]

Referències

↑ Carl Zimmer 2020, This Strange Microbe May Mark One of Life’s Great Leaps. The New York Claves Company-NYTCo, Science
↑ ^2,0 ^2,1 Imachi, H., Nobu, M.K., Nakahara, N. et al. Isolation of an archaeon at the prokaryote–eukaryote interface. Nature 577, 519–525 (2020). https://doi.org/10.1038/s41586-019-1916-6
↑ Aoki, M. et al. A long-term cultivation of an anaerobic methane-oxidizing microbial community from deep-siga methane-seep sediment using a continuous-flow bioreactor. PLoS ONE 9, i105356 (2014).

Este artícul conté una traducció derivada de «Prometheoarchaeum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Carl Zimmer 2020, This Strange Microbe May Mark One of Life’s Great Leaps. The New York Claves Company-NYTCo, Science

[Imachi-2] 2,0 ^2,1 Imachi, H., Nobu, M.K., Nakahara, N. et al. Isolation of an archaeon at the prokaryote–eukaryote interface. Nature 577, 519–525 (2020). https://doi.org/10.1038/s41586-019-1916-6

[3] Aoki, M. et al. A long-term cultivation of an anaerobic methane-oxidizing microbial community from deep-siga methane-seep sediment using a continuous-flow bioreactor. PLoS ONE 9, i105356 (2014).

[1]

[2]

[3]