Promethearchaeota
Promethearchaeota, Asgardarchaeota, també cridades estoves Asgard és un tall d'estovas recentment definit.[1][2] En 2024, el nom del tall va ser canviat a Promethearchaeota, no obstant és possible trobar el nom anterior en la lliteratura.[3]
En la taxonomia procariota comprenen el seu propi regne Promethearchaeati.
Es va identificar inicialment per mig d'anàlisis genètic i posteriorment va poder ser cultivat.[4] Este grup ha despertat gran interés degut a que l'anàlisis filogenético ha revelat que està íntimament relacionat en l'orige dels sers eucariotas, és dir, una estova del tall Promethearchaeota seria el ancestro procariota directe de la primera cèlula eucariota.[5] Inicialment el grup es va denominar Asgard,[6] el qual s'ha redefinit en vàries classes.
Característiques
[editar | editar còdic]D'acort als estudis metagenómicos, estes estoves poden ser autótrofas anaerobio, dependents del hidrogen, organotrofas depenents d'hidrocarburs de cadena curta, fototrofas a pur de rodopsina i són sintroficas.[7]
Es distribuïxen àmpliament per tot lo món, tant geogràficament com per hàbitat. Molts de les classes conegudes es llimiten a sediments, mentres que Lokiarchaeia, Thorarchaeia ocupen molts hàbitats diferents. La salinitat i la profunditat són factors ecològics importants per a la majoria de les estoves Asgard. Atres hàbitats inclouen els cossos d'animals, la rizosfera de les plantes, sediment i sols no salinos, la superfície de la mar i l'aigua dolça. Ademés, les estoves Asgard s'associen en uns atres procariotas en simbiosis.[8]
Relació en els eucariota
[editar | editar còdic]
L'anàlisis genómico ha revelat que hi ha varis components homòlecs en els eucariota relacionats trobant genomas que contenen a lo manco 80 genés per a proteïnes característiques dels eucariota. Ademés de les proteïnes actina, tubulina, ubicuitina i ESCRT trobades també en les estoves del grup germà Thermoproteota, les estoves Asgard contenen gens funcionals per a vàries atres proteïnes eucariota com profilinas, sistema d'ubicuitina (proteïnes tipo E1, tipo E2 i dit RING menut (srfp)), sistema de transport de membrana (com els dominis Sec23/24 i TRAPP), una varietat de GTPansas menudes (incloent ortólogos de GTPanses de la família Gtr/Rag), gelsolinas, l'expansió ES39 de tres vies del ARNr LSU i homòlecs de la via de N-glicosilación.[5]
S'ha descobert a partir dels anàlisis filogenético que els eucariota descendixen d'una estova Asgard emparentada en la classe Heimdallarchaeia per mig de l'endosimbiosis en una alfaproteobacteria que es va convertir en les mitocondrias, açò s'evidencia en el fet de que les estoves Asgard són sintroficas. El descobriment de la actina i les proteïnes relacionades en la actina (Arp) 2 i 3, potser explique l'orige dels eucariota per fagocitosis simbiòtica, en la que l'estova Asgard tenia un mecanisme basat en actina pel qual envolia atres cèlules, com les alfaproteobacterias que es varen convertir en les mitocondrias.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ GTDB database Asgardarchaeota
- ↑ Christian Rinke, Maria Chuvochina, Aaron J. Mussig, Pierre-Alain Chaumeil, David W. Waite, William B Whitman, Donovan H. Parks, Philip Hugenholtz (2020). A rank-normalized archaeal taxonomy based on genome phylogeny resolves widespread incomplete and uneven classifications. Biorxiv.
- ↑ “Promethearchaeum syntrophicum gen. nov., sp. nov., an anaerobic, obligately syntrophic archaeon, the first isolate of the lineage ‘Asgard’ archaea, and proposal of the new archaeal phylum Promethearchaeota phyl. nov. and kingdom Promethearchaeati regn. nov.” . International Journal of Systematic and Evolutionary Microbiology 74 (7). doi:.
- ↑ Imachi, Hiroyuki, et al. Isolation of an archaeon at the prokaryote-eukaryote interface. bioRxiv (2019): 726976.
- ↑ 5,0 5,1 Katarzyna Zaremba-Niedzwiedzka et al. 2016-2017, Asgard archaea illuminate the origin of eukaryotic cellular complexity. Nature 541, 353–358 (19 January 2017) doi:10.1038/nature21031
- ↑ Anja Spang et al. 2015 Complex archaea that bridge the gap between prokaryotes and eukaryotes. Nature. 2015 May 14; 521(7551): 173–179.
- ↑ Imachi, H., Nobu, M.K., Nakahara, N. et al. Isolation of an archaeon at the prokaryote–eukaryote interface. Nature 577, 519–525 (2020). https://doi.org/10.1038/s41586-019-1916-6
- ↑ “Ecological features and global distribution of Asgard archaea” (2021). Science of the Total Environment 758. doi:. ISSN 0048-9697. PMID 33223169. Bibcode: 2021ScTEn.75843581C.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Promethearchaeota» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.