Anar al contingut

Propagador

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Diagrama de Feynman que mostra l'interacció electromagnètica entre dos electrons a través d'un propagador fotóico.

En teoria quàntica de camps, un propagador és una funció de Green, és dir un tipo de solució d'una equació diferencial, que dona l'amplitut de provabilitat de que una partícula es desplace entre dos punts en un temps donat, o de que es moga en certa energia i moment. La partícula que es desplaça pot ser real o virtual, de manera que un diagrama de Feynman és essencialment una representació de propagadores de partícules virtuals entre nodos.

Bibliografia adicional

[editar | editar còdic]
  • Bjorken, J.D., Drell, S.D., Relativistic Quàntum Fields (Appendix C.), New York: McGraw-Hill 1965, ISBN 0-07-005494-0.
  • N. N. Bogoliubov, D. V. Shirkov, Introduction to the theory of quantized fields, Wiley-Interscience, ISBN 0-470-08613-0 (especialment pp. 136—156 i Apèndix A)
  • Edited by DeWitt, Cécile and DeWitt, Bryce, Relativity, Groups and Topology, (Blackie and Són Ltd, Glasgow), Especially p615-624, ISBN 0-444-86858-5
  • Griffiths, David J., Introduction to Elementary Particles, New York: John Wiley & Sons, 1987. ISBN 0-471-60386-4
  • Halliwell, J.J., Orwitz, M. Sum-over-histories origin of the composition laws of relativistic quàntum mechanics and quàntum cosmology, arXiv:gr-qc/9211004
  • Kerson Huang, Quàntum Field Theory: From Operators to Path Integrals (New York: J. Wiley & Sons, 1998), ISBN 0-471-14120-8
  • Itzykson, Claude, Zuber, Jean-Bernard Quàntum Field Theory, New York: McGraw-Hill, 1980. ISBN 0-07-032071-3
  • Pokorski, Stefan, Gauge Field Theories, Cambridge: Cambridge University Press, 1987. ISBN 0-521-36846-4 (conté apèndixs útils sobre les regles dels diagrames de Feynman, incloent els propagadores)
  • Schulman, Larry S., Techniques & Applications of Path Integration, Jonh Wiley & Sons (New York-1981) ISBN 0-471-76450-7