Anar al contingut

Funció de Green

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En matemàtiques, una funció de Green és una funció matemàtica usada com a núcleu d'un operador llineal integral i usada en la resolució d'equacions diferencials no homogénees en condicions de contorn especificades.[1] La funció de Green rep eixe nom pel matemàtic britànic George Green, que va desenrollar el concepte cap a 1830.

El terme també apareix en física, particularment en teoria quàntica de camps, per a referir-se a varis tipos de funcions de correlació i operadors integrals per a certes magnituts calculables a partir de l'operador de camp.

Motivació intuïtiva

[editar | editar còdic]

El terme funció de Green s'usa per a designar a un operador llineal K que té forma d'integral, sent el núcleu d'este operador integral la funció de Green pròpiament dita. Per a explicar qué és la funció de Green considerem un operador diferencial llineal L que actua sobre cert espai de funcions definides sobre una varietat diferenciable M, i posem que pretenem resoldre l'equació diferencial:

L'idea del método basat en la funció de Green és trobar una funció de dos variables G(x, s) contínua i diferenciable en el sentit de la teoria de distribucions que complixca:

A on δ() és la distribució delta de Dirac. Si es pot trobar una funció G que complixca l'equació (2) llavors la solució de l'equació (1) siga com siga la funció f pot escriure's en la forma:

Pot vore's informalment que la solució aixina calculada és solució de l'equació (1) ya que:

Per tant, tenim la següent relació entre l'operador integral dau per la funció de Green i l'operador diferencial associat a l'equació diferencial:

Convé afegir algunes precisió al plantejament informal que hem presentat:

  1. Si el núcleu de L no és trivial, llavors la funció de Green no és única, encara que en la pràctica una combinació de les simetria del problema, les condicions de contorn i atres criteris pràctics externs nos proporcionen una única funció de Green.
  2. La funció de Green G usualment no és una Funció matemàtica ordinària sino que pot ser una distribució o funció generalisada.
  3. No qualsevol operador diferencial llineal L admet funció de Green. En el cas més general K és només un invers per la dreta de L.

Les funcions de Green són molt útils en teoria de la matèria condensada a on permeten resoldre l'equació de difusió i també en mecànica quàntica a on la funció de Green del hamiltoniano és un concepte clau, per al desenroll de la teoria quàntica de camps.

Definició formal

[editar | editar còdic]

Per a definir la funció de Green que fa de núcleu integral de l'operador que resol certa equació diferencial inhomogénea és necessari introduir alguns conceptes. Escomençant en un operador diferencial de Sturm-Liouville L de la forma:

I expressant per mig d'operador D les condicions de frontera de Dirichlet:

Siga f(x) una funció contínua en [0,l], en la qual plantegem el següent problema:

Est és un problema regular, la qual cosa significa, que per a l'equació homogénea l'única solució existent és la solució trivial.

Teorema Solament existix una solució o (x) que satisfà

Dita solució ve ademés donada per la següent expressió:

En la qual G (x, s) és la funció de Green que satisfà les següents condicions:

  1. G (x, s) és contínua en x i s.
  2. Per a xs, LG(x,s)=0.
  3. Per a s0,l, DG(x,s)=0.
  4. Bote en la derivada: G(s+0,s)G(s0,s)=1/p(s).
  1. La condició de simetria, G(x,s)=G(s,x) es dona si el pes associat al producte escalar és 1.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Polyanin, A.D.; Zaitsev, V.F. (2003). Handbook of Exact Solutions for Ordinary Differential Equations (2nd ed.). Boca Raton, FL: Chapman & Hall/CRC Press. ISBN 1-58488-297-2.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Eyges, Leonard, The Classical Electromagnetic Field, Dover Publications, New York, 1972. ISBN 0-486-63947-9. (Chapter 5 contains a very readable account of using Green's functions to solve boundary value problems in electrostatics.)
  • A. D. Polyanin, Handbook of Linear Partial Differential Equations for Engineers and Scientists, Chapman & Hall/CRC Press, Boca Rata, 2002. ISBN 1-58488-299-9

Jerry B. Marion Dinàmica clàssica de les partícules i sistemes


Referències

[editar | editar còdic]