Protaetia cuprea
_cuprea_obscura.Dorsal%26Ventral.jpg)
Protaetia cuprea o Protaetia (Netocia) cuprea és una espècie de coleòpter de la família Scarabaeidae.[1][2]
Atres noms
[editar | editar còdic]És conegut també com, escarabat de coure (de l'anglés copper chafer) o escarabat dorat variable (de l'alemà Variabler Goldkäfer).[3][4]
Distribució geogràfica
[editar | editar còdic]Habita en el paleártico: Europa i Àsia.[5][6][7]
Descripció
[editar | editar còdic]La característica de tots els escarabats són les antenes en forma de palmito en la part superior. Este escarabat té un color bàsic vert en una lluentor dorada o bronze i marques blanques variables. Es diferencia de l'escarabat rosa, en que té la coberta de les ales més estretes en la part posterior. La part inferior de l'escarabat dorat variable és color violeta cobrizo. Té una llongitut total de 14 a 23 mm.
Forma de vida
[editar | editar còdic]L'escarabat dorat variable i els seus parents són hàbils voladores perque, a diferència d'atres escarabats, poden desplegar les ales atrasseres de pell suau, inclús quan els élitro estan tancats, i aixina poder volar.
Com a insecte diürn, l'escarabat dorat variable vola casi exclusivament quan lluïx el sol. Es pot trobar en les flors de roses selvades, liles, flors d'umbela i unes atres, en la llacor que brota dels arbres i també en fruts madurs. Les peces bucals tenen apèndixs en forma de raspall que faciliten l'ingestió de fruts rojos i aliments en polen.
Les larves a sovint viuen en els nius de la formiga roja de fusta, a on s'alimenten de trossos de fusta en descomposició. Ací preferixen les parts més profundes dels nius i són ignorades per les formigues. Ya que també es poden trobar en formiguers abandonats, es demostra que són simples inquilins indiferents de les formigues.
En la seguritat dels nius, creixen en humitat uniforme i pupan en un capoll despuix de dos o tres anys. Les larves són la raó per la que els javalins a sovint s'amaguen en els formiguers en busca d'estes delícies.
Recentment, l'escarabat dorat variable ha descobert montons de compost com el lloc òptim de desenroll per a les larves.
Les larves viuen en simbiosis en certs microorganismes que viuen en el seu recte, descomponen enzimáticamente la celulosa i poden utilisar-la com a font de carbohidrats. Per a poder digerir la celulosa, depenen de les bactèries en el seu recte. L'intestí posterior de la larva servix com una "cambra de fermentació" i es reconeix externament per la seua forma unflada i el seu color obscur.[3]
Hàbitat
[editar | editar còdic]L'escarabat dorat variable habita capes de boscs riques en flors, clars de boscs en espècies de arbusts natius, pero també jardins i parcs rics en flors, si hi ha oportunitats de desenroll per a les larves en l'àrea.[3]
Fenologia
[editar | editar còdic]L'escarabat dorat variable és de vida curta i es pot observar de maig a juliol (en Europa). El periodo de desenroll dura al voltant de dos a tres anys.[3]
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Protaetia cuprea.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Protaetia cuprea.- Società Entomologica Italiana. Foto de Protaetia (Potosia) cuprea cuprea
- iNaturalist - Califòrnia Academy of Sciences. Galeria d'imàgens
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Protaetia Burmeister, 1842 | Fauna Europaea». fauna-eu.org. Consultat el 2023-06-29.
- ↑ «Protaetia (Netocia) cuprea | IBERFAUNA». iberfauna.mncn.csic.és. Consultat el 2023-06-29.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «ZOBODAT: Zoological-Botanical-Database (Àustria)» (en alemà) (PDF). Archivat des d'el original, el 1 de juliol de 2023. Consultat el 29 de juny de 2023.
- ↑ «Fabricius, 1775 - References - AntCat» (en latin) (PDF). antcat.org. Archivat des d'el original, el 29 de juny de 2023. Consultat el 2023-06-29.
- ↑ de Jong, I.S.D.M. (ed.): Fauna Europaea version 2.6.2 Protaetia (Netocia) cuprea [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ PLOS ONE.13(2)
- i0192349.ISSN 1932-6203.doi:10.1371/journal.posa.0192349.Consultat el 2023-06-29.
- ↑ «Biodiversitat Virtual, Insectarium, Protaetia (Netocia) cuprea, Fabricius 1775».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Protaetia cuprea» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.