Proterosuchus
Proterosuchus és un gènero extint de saurópsidos arcosauromorfos proterosúquidos del Triásico Inferior. Els seus restants s'han trobat en Suràfrica i China. El gènero Chasmatosaurus és considerat com un sinònim més modern de Proterosuchus, i totes les espècies de Chasmatosaurus, incloent a C. aleandri, C. vanhoepeni i C. yuani, han segut reasignadas a Proterosuchus. Elaphrosuchus ha segut sinonimizado també en Proterosuchus. La espècie tipo de Proterosuchus és P. fergusi. També s'han nomenat atres dos espècies, P. ultimus i P. yuani.
En uns 3 metros de llarc era el reptil més gran de la seua época. Estava emparentat en els cocodrils primitius. Posseïa forts músculs en la mandíbula i en el coll, lo que li permetria atacar a animals tan grans com Lystrosaurus. Segurament era un reptil de sanc freda, per lo que regulava la seua temperatura prenent el sol o banyant-se en l'aigua o el fanc. És possible que permaneixquera en letàrgia en els mesos de l'estació seca.
Descripció
[editar | editar còdic]Encara que fora un animal de vida amfíbia, preferia caçar animals terrestres a peixos. Entra els seus assuts estaven els reptils i sinápsidos de tamany menut o mijà.
Proterosuchus era un dels majors reptils terrestres durant el periodo Triásico Inferior, equivalent en tamany a l'actual dragó de Komodo. Era d'apariència alguna cosa similar a un cocodril, i compartia moltes de les seues característiques com les mandíbules allargades, poderosos músculs en el coll, pates curtes i una coa llarga, encara que posseïa vàries cacarcterísticas úniques dels proterosúquidos com la seua boca en forma de gancho. Esta mandíbula va deure ser una adaptació per a capturar assuts, com el dicinodonte Lystrosaurus. Es creu que Proterosuchus, com els actuals cocodrils, era un depredador d'emboscada, esperant pels seus assuts quan aplegaven a l'aigua, fins al punt en el que podrien ser atacades des de baix de la superfície, usant la seua llarga coa musculosa per a nadar i impulsar-se a través de l'aigua en gran velocitat. No obstant, l'animal també posseïa pates robustes que li permetien caminar cómodament en terra. Sent capaç de moure's entre la terra i l'aigua era una gran ventaja, i li permetria a Proterosuchus controlar la seua temperatura corporal calfant-se en la llum solar o gelant-se en l'aigua. Sent un depredador d'emboscada com els cocodrils actulaes implica que Proterosuchus permaneixia majorment en un sol ambient durant la major part de la seua vida. Açò funcionaria com un excelent mig per a conservar la seua energia, inclús donant-li la capacitat de sobreviure per potser mesos sense menjar.
Encara que va poder haver vixcut en l'aigua, Proterosuchus pot haver preferit caçar animals terrestres més que peixos. Els seus ulls estaven localisats en la part alta dels seus cap, permetent-los amagar-se just per baix de la superfície de l'aigua, a on podria esperar pels animals que aplegaven a beure. Quan s'acostaven lo suficient, Proterosuchus podria botar i arrastrar a la seua víctima en l'aigua, ofegant-la para després menjar-la.
Les comparacions entre els anells escleróticos de Proterosuchus i les aus i reptils moderns indiquen que pot haver segut catemeral, actiu durant el dia durant intervals curts, recolzant l'idea de que els primers arcosaurios estaven adaptats a la llum tènue. No obstant, ya que Proterosuchus pugues haver segut un animal polar, és provable que vixquera baix condicions de llum diferents a les dels arcosdaurios típics i pot no haver heretat dites adaptacions d'un ancestro comú en els demés arcosaurios.[1]
Espècies
[editar | editar còdic]
L'espècie tipo de Proterosuchus és P. fergusi, nomenada per Robert Broom en 1903 procedent de Tarkastad, Veta Oriental en Suràfrica.[2] Ha segut trobat en la Zona de Lystrosaurus del Grup Beaufort en el Karoo. Vàries atres espècies de proterosúquidos han segut descrites del Karoo, incloent a Chasmatosaurus vanhoepeni en 1924,[3] Elaphrosuchus rubidgei en 1946,[4] i Chasmatosaurus alexandri en 1965.[5] Estes espècies es distinguien entre sí per característiques relacionades al tamany. Més recentment, estes característiques ha segut considerades com a part de distintes fases de creiximent d'una sola espècie.[6] Degut a que el nom Proterosuchus fergusi té la prioritat, les atres espècies han segut incloses en P. fergusi.
Una nova espècie de Chasmatosaurus, C. yuani, va ser decrita de Xinjiang, China en 1936. Esta va ser trobada en el Grup Cangfanggou prop de Jimsar, al noreste d'Ürümqi.[7] Va ser reasignado com una nova espècie de Proterosuchus en 1970.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Schmitz, L.; Motani, R.(2011).Science.332doi:10.1126/science.1200043.
- ↑ (1903).Annals of the South African Museum.4
- 159–164.
- ↑ (1924).Annals of the Transvaal Museum.11
- 93–97.
- ↑ (1946).Annals of the Transvaal Museum.20
- 343–346.
- ↑ (1965).Researches of the National Museum, Bloemfontein.2
- 33–40.
- ↑ (1998).Journal of Vertebrate Paleontology.18(2)
- 340–347.
- ↑ (1993).
- 301–306.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Proterosuchus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.