Lystrosaurus
Lystrosaurus (gr. "reptil pala"; en forma més precisa el terme grec és λίστρον lístron ‘ferramenta per a llimar, pala, pica, azada’) és un gènero extint de terápsidos dicinodontos, coneguts com listrosaurios. Varen viure entre el Pérmico tardà al Triásico Inferior, fa uns 250 millons d'anys. El seu ranc geogràfic inclou lo que ara és l'Antàrtida, Índia, China, Mongòlia, Rússia europea i Suràfrica. Es reconeixen de quatre a sis espècies, encara que entre les décades de 1930 a 1970 es considerava que eixe número era molt major. El seu tamany variava des del d'un gos chicotet a 2.5 metros de llarc.[1]
Sent un dicinodonto, Lystrosaurus solament tenia dos dents (un parell de caniniformes en forma de defenses), i es pensa que tenia ademés un pico córneo que era usat per a tallar en trossos la vegetació. Lystrosaurus era un animal herbívor de constitució pesada, comparable a un porc. L'estructura de l'articulació dels seus muscles i caderes sugerix que Lystrosaurus es movia en les extremitats en postura semiextendida. Els membres davanters eren més robusts que els posteriors, per lo que es pensa que este animal era un poderós cavador que s'estajava en caus.
Lystrosaurus va sobreviure a l'extinció massiva del Pérmico-Triásico, fa 252 millons d'anys. Durant el Triásico Inferior, era per molt el vertebrat terrestre més comú, constituint fins al 95% del total d'individus en alguns llits fòssils.[2] Els investigadors han oferit vàries hipòtesis sobre perqué Lystrosaurus va sobreviure a l'event d'extinció i va prosperar a inicis del Triásico.
Característiques
[editar | editar còdic]
Lystrosaurus era un dicinodonte de 0.6 a 2.5 metros de llongitut i un promig de 0.9 metros, depenent de l'espècie.[3]
A diferència d'atres terápsidos, els dicinodontes tenien hocicos molt curts i carien de dents en l'excepció del seu parell de caniniformes superiors en forma de clau. Generalment es pensa que els dicinodontes tenien picos córneos com els de les tortugues per a aixina tallar trossos de vegetació, els quals eren a continuació triturados en un paladar secundari córneo quan la boca es tancava. L'articulació de la mandíbula era dèbil i es movia cap a arrere i alvance en una acció de tallar, en lloc dels moviments més comuns de costat a costat o de dalt avall. Es considera que els músculs de la mandíbula estava situats inusualment cap a avant i s'estajava en gran part de l'espai en la part superior i posterior del cràneu. Com a resultat, els ulls se situaven molt alts i cap a davant en el cràneu, i el rostre era molt curt.[4]
Les traces de l'esquelet indiquen que Lystrosaurus es movia en una postura semiextendida de les seues extremitats. El cantó inferior posterior de l'escàpula estava fortament osificada (constituïda en os massiç), la qual cosa sugerix que el moviment de l'escàpula contribuïa a la llongitut del tranc de les extremitats davanteres i reduïa la flexibilitat lateral del cos.[5] Les cinc vèrtebres del os sacre eren grans pero no estaven fusionades entre sí i a la pelvis, lo que feya a l'esquena més rígida i reduïa els seus moviments de costat a costat mentres caminava. Es considera que els terápsidos en menys de cinc vèrtebres del sacre tenien extremitats completament esteses, com ocorre en els fardachos moderns.[5] Els dinosauris i els mamífers, els quals tenen extremitats empinades, posseïxen vèrtebres del sacre fusionades entre sí i a la pelvis.[6] Es creu que el reforç sobre cada acetàbul (l'articulació de la cadera) hauria evitat la recalcada del fèmur mentres Lystrosaurus desenrollava la seua marcha en postura semiextendida.[5] Els membres davanters de Lystrosaurus eren grans, i es creu que era un poderós cavador.[5]
Distribució i espècies
[editar | editar còdic]Els fòssils de Lystrosaurus s'han trobat en molts llits de fòssils terrestres del Pérmico Superior i el Triásico Inferior, els quals són més abundants en Àfrica, i en menor mida en parts de lo que ara és Índia, China, Mongòlia, la Rússia europea i l'Antàrtida (la qual no es trobava en el pol sur en aquella época).[5]
Espècies trobades en Àfrica
[editar | editar còdic]
Molts dels fòssils de Lystrosaurus s'han trobat en les formacions Balfour i Katberg en la conca del Karoo en Suràfrica; estos espècimen oferixen el millor prospecte d'identificar espècies ya que són els més numerosos i han segut estudiats durant un major temps. Com és freqüent en els fòssils, existix un debat entre la comunitat paleontológica sobre exactament quantes espècies han segut trobades en la conca del Karoo.[7] Els estudis fets entre les décades de 1930 a 1970 varen sugerir un gran número (fins a 23 en un cas).[7] No obstant, per les décades de 1980 a 1990, solament es varen reconéixer a sis espècies varen ser reconeguts en el Karoo: L. curvatus, L. platyceps, L. oviceps, L. maccaigi, L. murrayi i L. declivis. Un estudi publicat en 2011 va reduir eixe número a quatre, en tractar als fòssils abans catalogats com L. platyceps i L. oviceps com a espècimen de L. curvatus.[8]
L. maccaigi és l'espècie més gran i aparentment la més especialisada, mentres que L. curvatus era la de menor especialisació. Una espècie similar a Lystrosaurus, Kwazulusaurus shakai, també ha segut trobada en Suràfrica. Encara que es va assignar al seu propi gènero, K. shakai és molt similar a L. curvatus. Per lo tant alguns paleontòlecs han propost que K. shakai va ser possiblement el ancestro o estava molt cercanamente relacionat en els ancestros de L. curvatus, i per una atra part L. maccaigi hauria sorgit d'un linaje diferent.[7] L. maccaigi sol ha segut trobat en sediment del periodo Pérmico, i aparentment no va sobreviure a l'event d'extinció del Pérmico-Triásico. Les seues traces especialisades i la seua repentina aparició en el registre fòssil sense un ancestro obvi poden indicar que inmigró al Karoo des d'un àrea en la qual no s'han trobat sediment del Pérmico Superior.[7]
L. curvatus es troba en una banda relativament estretix de sediment poc abans i poc despuix de l'extinció massiva, i pot ser usat com un marcador aproximat per al llímit entre els periodos Pérmico i Triásico. Un cràneu identificat com L. curvatus s'ha trobat en sediment del final del Pérmico de Zàmbia. Per molts anys s'havia pensat que no havien espècimen del Pérmico de L. curvatus en el Karoo, la qual cosa condijo a sugerir que L. curvatus hi havia inmigrado des de Zàmbia cap al Karoo. No obstant, al reexaminar els espècimen del Pérmico trobats en el Karoo alguns d'ells varen poder ser identificats com de L. curvatus, per la qual cosa no és necessari implicar una immigració per a explicar la seua presència.[7]
Per la seua banda, L. murrayi i L. declivis solament es troben en sediment del Triásico.[7]
Atres espècies
[editar | editar còdic]Els fòssils de Lystrosaurus georgi s'han trobat en sediment del Triásico Inferior de la conca de Moscou en Rússia. Provablement estava relacionat de prop en l'espècie africana Lystrosaurus curvatus,[5] la qual és considerada com la menys especialisada i ha segut trobada en sediment molt tardans del Pérmico i primerencs del Triásico Inferior.[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Fossil reptils of the South African Karoo (en en), The South African Museum. ISBN 9780908407583.
- ↑ “Barendskraal, a diverse amniote locality from the Lystrosaurus assemblage zone, Early Triassic of South Africa” (2004). Palaeontologia Africana 39: 53–62.
- ↑ «Lystrosaurus | Fossils & Facts» (en en).
- ↑ Cowen, R. (2000). The History of Life, 3rd edició, Blackwell Scientific, pp. 167–68. ISBN 978-0-632-04444-3.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 Surkov, M.V.. “Lystrosaurus georgi, a dicynodont from the Lower Triassic of Russia”. Journal of Vertebrate Paleontology 25 (2): 402–413. doi:. ISSN 0272-4634.
- ↑ Benton, Michael J. (2004). «Origin and relationships of Dinosauria», Weishampel, David B. (ed.). The Dinosauria, 2nd edició, Berkeley: University of Califòrnia Press, pp. 7–19. ISBN 978-0-520-24209-8.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 “Lystrosaurus species composition across the Permo–Triassic boundary in the Karoo Basin of South Africa” (2005). Lethaia 40 (2): 125–137. doi:. Full version online at «Lystrosaurus species composition across the Permo–Triassic boundary in the Karoo Basin of South Africa».
- ↑ Grine, F.E. (2006). Amniote paleobiology. Perspectives on the Evolution of Mammals, Birds, and Reptils, University of Chicago Press, pp. 432–503.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lystrosaurus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.