Anar al contingut

Protocol de Corfú

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

marc El protocol de Corfú (en grec: Πρωτόκολλο της Κέρκυρας, en albanés: Protokolli i Korfuzit), firmat el 17 de maig de 1914, va anar un acort entre els representants del govern albanés i del Governe Provisional del Epiro del Nort, que va reconéixer oficialment l'àrea del Epiro del Nort com una regió autònoma autogobernada baixe la sobirania del príncip del recent creat Principat d'Albània.[1] L'acort va concedir als grecs dels districtes de Korytsa i Argyrokastro, que formaven el Epiro del Nort, una àmplia autonomia religiosa, educativa, cultural i política, dins de les fronteres de l'Estat albanés.

Despuix del fi de les Guerres dels Balcans (1912-1913), els tractats de pau subsegüents varen cedir la regió a Albània. Esta série d'acontenyiments catalizaron un tumult entre els grecs locals, lo que va dur a la declaració d'independència del Epiro del Nort el 28 de febrer de 1914. La Comissió Internacional de Control, una organisació responsable d'assegurar la pau i l'estabilitat en la regió, va intervindre finalment, i el protocol de Corfú va ser firmat el 17 de maig de 1914. No obstant, els térmens del protocol mai s'aplicarien en virtut de la situació políticament inestable en Albània despuix de l'eclosió de la Primera Guerra Mundial, i va acabar sent anulada en 1921 durant la Conferència d'Embaixadors.[2][3]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Miller, 1966, p. 519
  2. (1996) Reconstructing the Balkans: a geography of the new Southeast Europe, Wiley, p. 128. ISBN 978-0-471-95758-4.
  3. Stickney, 1926, p. 50

Bibliografia

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]