Conferència d'Embaixadors

Membres del Consell d'Embaixadors (en blau) i observadors (en roig) en 1919, en fronteres de 1921.

La Conferència d'Embaixadors de les Principals Potències Aliades i AssociadesConferencia de Embajadores de las Principales Potencias Aliadas y Asociadasde facto a la Lliga de les Nacions com un dels seus òrguens rectors. Va estar menys activa despuix dels Tractats de Locarno de 1925 i formalment va deixar d'existir en 1931.^[1]

La Conferència estava composta pels embaixadors de Gran Bretanya, Itàlia i Japó acreditats en París i el ministre d'assunts exteriors francés. l'embaixador d'Estats Units assistia com a observador perque Estats Units no era part oficial en el Tractat de Versalles. Jules Laroche i el diplomàtic francés René Massigli varen ser els seus secretaris generals.^[1] Estava presidida pel ministre d'Assunts Exteriors de França (Georges Clemenceau, Raymond Poincaré o Aristide Briand).

Va ser creada per a fer complir els tractats de pau i per a mediar en diverses disputes territorials entre estats europeus.^[1] Algunes de les regions disputades gestionades per la Conferència varen incloure Cieszyn Silesia (Zaolzie, entre Polònia i Checoslovàquia), la regió de Vilna (entre Polònia i Lituània), el Territori de Memel (entre Alemània i Lituània) i l'Incident de Corfú (entre Itàlia i Grècia). Una de les seues principals decisions territorials es va prendre el 15 de març de 1923, en reconéixer les fronteres orientals de Polònia creades despuix de la guerra polac-soviètica de 1920.^[2] Va ser la Lliga de les Nacions qui va nomenar a la Conferència per a fer-se càrrec de la disputa fronteriça grega - albanesa que es va convertir en l'Incident de Corfú de 1923.

La Conferència d'Embaixadors es contradia en l'existència d'un secretariat general i una série de comités i comissions que treballaven com a assessors permanents o a voltes per a casos concrets.^[3]

Vore també

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 Boyce, Robert W. D. (1998). French Foreign and Defence Policy, 1918-1940: The Decline and Fall of a Great Power, Routlege, p. 133. ISBN 978-0-203-97922-8.
↑ Text en League of Nations Treaty Séries, vol. 15, pp. 260-265.
↑ Gerhard Paul Pink (1942). The Conference of ambassadors (Paris 1920-1931) its history, the theoretical aspect of its work, and its plau in international organization, Geneva research centre, p. 18.

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Conferencia de Embajadores» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[boyce-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 Boyce, Robert W. D. (1998). French Foreign and Defence Policy, 1918-1940: The Decline and Fall of a Great Power, Routlege, p. 133. ISBN 978-0-203-97922-8.

[2] Text en League of Nations Treaty Séries, vol. 15, pp. 260-265.

[3] Gerhard Paul Pink (1942). The Conference of ambassadors (Paris 1920-1931) its history, the theoretical aspect of its work, and its plau in international organization, Geneva research centre, p. 18.

[1]

[2]

[3]