Anar al contingut

Protuberància solar

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:H-alpha DOT image of a solar filament colored.jpg
Protuberància solar
Archiu:Sun earth jupiter whole 600.jpg
Protuberància solar comparada en el tamany de la Terra i Júpiter.

Una protuberància solar és una gran estructura gaseosa situada sobre la superfície del Sol, a sovint en una forma de bucle. Dites protuberàncies emergixen de la superfície del Sol, la fotosfera, i s'estenen fins a alcançar la corona solar. Mentres la corona consta d'un gas extremadament calent i ionizado, conegut com plasma, i que emet tan poca llum visible com per a quedar amagada per la fotosfera, les protuberàncies es componen d'un plasma molt més fret, similar en composició al de la cromosfera. El plasma de les protuberàncies és típicament cent voltes més fret i dens que el de la corona.

Una protuberància pot formar-se en escales de temps de l'orde del dia, i protuberàncies estables poden persistir en la corona durant varis mesos, alçant-se centenars de mils de quilómetros cap a l'espai. Algunes protuberàncies poden truncar-se i originar eyeccions de massa coronal. Els científics actualment estan investigant cóm i per qué es produïxen les protuberàncies solars.

El material del que estan compostes les protuberàncies és plasma, un gas calent compost principalment d'Hidrogen eléctricament carregat i d'Heli. El plasma fluïx seguint les llínees del camp magnètic generat pel dinamo intern del Sol, les quals en general estan retortillades a lo llarc de la superfície solar. Una protuberància eruptiva ocorre quan dita estructura es torna inestable i es produïxen reconexions magnètiques, produint-se esclats que lliberen el plasma.

Una protuberància típica s'estén a lo llarc de mils de quilómetros; la major protuberància observada s'estima que tenia una llongitut per damunt dels 800 000 km, equivalent al radi del Sol.[1]

Història

[editar | editar còdic]

La primera descripció detallada d'una protuberància solar es remonta a el XIV, en Còdex Laurenciano observant l'eclipse solar de l'1 de maig de 1185. Varen ser descrites com "llengües de flames vives."[2][3]

Protuberàncies i filaments

[editar | editar còdic]

Quan una protuberància és vista des d'una perspectiva tal que la superfície del Sol es troba darrere d'ella, en lloc de vore-la sobre l'espai profunt, apareix més obscura que el fondo circumdant. En este cas li la coneix com a filament solar.[4] És possible tindre un punt de visió des del qual veem al mateix temps abdós coses per a una mateixa estructura: un filament i una protuberància. Algunes protuberàncies són tan potents que eyectan material del Sol a l'espai a velocitats d'entre 600 i 1000 km/s. Atres protuberàncies formen bucles enormes o columnes en forma d'arc per damunt de les taques solars, i que pot alcançar altures de centenars de mils de quilómetros. Les protuberàncies poden durar entre uns quants dies i uns quants mesos.[5]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Huge Solar Filament Stretches Across the Sun». Universe Today. Consultat el 11 d'agost de 2012.
  2. Université de Montréal (ed.): «1185: The first description of solar prominences». Great Moments in the History of Solar Physics. Consultat el 30 de març de 2015.
  3. Patrick Poitevin8Consultat el 30 de març de 2015.
  4. «Huge Solar Filament Stretches Across the Sun». Universe Today. Consultat el 11 d'agost de 2012.
  5. «About Filaments and Prominences». solar.physics.montana.edu. Consultat el 2 de giner de 2010.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Galsgaard, K.; Longbottom, Un.W. (1999). (1999).Astrophysical Journal.510
444.doi:10.1086/306559.Astrophysical Revista 510: 444. Bibcode:1999ApJ...510..444G. doi:10.1086/306559.
  • Avall, B.C.; Fong, B.; Seguidor, Y. (2003). (2003).Astrophysical Journal.594(2)
1060.doi:10.1086/377042.Astrophysical Revista 594 (2): 1060. Bibcode:2003ApJ...594.1060L. doi:10.1086/377042.
  • Golub, L.; Pasachoff J.M. (1997). Golub, L. (1997). The Solar Corona, Cambridge University Press. ISBN 0-521-48535-5. Golub, L. (1997). The Solar Corona, Cambridge University Press. ISBN 0-521-48535-5.
  • Tandberg-Hanssen, Einar (1995). Tandberg-Hanssen, Einar (1995). The Nature of Solar Prominences, Dordrecht: Kluwer Acad.. ISBN 978-0792333746. Tandberg-Hanssen, Einar (1995). The Nature of Solar Prominences, Dordrecht: Kluwer Acad.. ISBN 978-0792333746.