Anar al contingut

Província de Teheran

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Província de Teheran

La província de Teheran (persa: استان تهران) és una província d'Iran. En més de 19 millons d'habitants, és la província més densament poblada d'Iran. Té una extensió d'al voltant de 18 637 km² i es troba al nort de la replanell central iraní.

La província de Teheran llimita en les províncies de Mazandarán al nort, Qom al sur, Semnán a l'est i Qazvín a l'oest. La ciutat de Teheran és la capital tant de la província com del país, sent el districte central de la província. Atres districtes són: Shemiranat, Rei, Islam Shahr, la ciutat de Ray, Karaŷ, Ŷaŷrud, Lar, i Rud Shur. La província va alcançar la seua importància quan Teheran va substituir, com a capital en 1778 per la dinastia Kayar. No obstant, la ciutat de Rei és la zona més Antiga d'esta regió d'Iran. També, diuen que esta ciutat en un temps era la capital de la dinastia Partixc. Aixina mateix, es considera una de les ciutats més antigues del món. Hui en dia (2021) Teheran es troba entre les 20 ciutats més grans del món.

Geografia

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Teheran ha segut la capital d'Iran des de 1778.
Erro al crear miniatura:
L'elevada cadena montanyosa Elburz en Teheran s'alça per damunt dels moderns rascacels del districte d'Elahiyeh.

La província de Teheran té més de 14 millons d'habitants i és la regió més densament poblada d'Iran.[1] Aproximadament un 84,15 % residix en àrees urbanes i un 15,85 % en àrees rurals de la província.

El punt més alt de la província és el mont Damavand, en una altitut de 5678 m; el punt més baix de la província són les planures de Varamin, a 790 m sobre el nivell de l'mar.

Els rius més llarcs d'esta província són el riu Karaj i el riu Jajrud.

Les cordilleres com els Elburz cobrixen el nort: Savad Kuh i Firuz Kuh es troben en el noreste; Lavasanat, Qarah Daq, Shemiranat, Hassan Abad i montanyes Namak es troben en les zones meridionals; Bibi Shahr Banu i Alqadr es troben en el surest i els alts de Qasr-i-Firuzeh es troben en la part este de la província.

Parlant des d'un punt de vista migambiental, el clima de la província de Teheran en les zones meridionals és càlit i sec, pero en les rodalies de les montanyes és fret i semi-humit, i en les regions més altes és fret en llarcs hiverns. Els mesos més càlits de l'any són desdemediados de juliol a mitan de setembre, quan les temperatures van des dels 28 °C als 30 °C i els mesos més frets són de 1 °C al voltant de decembre-ebnero, pero en certes époques en hivern pot ser de 15 °C baix zero. La ciutat de Teheran té hiverns moderats i estius càlits. La pluviosidad mija anual és d'aproximadament 200 mm, sent el màxim durant l'estació hivernal.

Història

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
La colecció aqueménida del Museu Nacional d'Iran en Teheran.

La província de Teheran té varis jaciments arqueològics que indiquen assentaments que es remonten a fa varis mils d'anys. Fins a fa trescents anys, Ray era la més destacada de les ciutats de la província. No obstant, la ciutat de Teheran va créixer fins a convertir-se en la ciutat més gran i capital d'Iran per a l'any 1778, i des de llavors ha segut el núcleu comercial, econòmic, cultural i polític d'Iran.

Teheran té més de 1500 punts històrics de significat cultural registrat en l'Organisació del Patrimoni Cultural d'Iran. El més antic d'estos en la província de Teheran són els restants de dos jaciments en el districte de Firuzkuh que es remonten a el IV mileni a. C.

Divisions

[editar | editar còdic]
  • Districtes:
  1. Districte de Damavand
  2. Districte de Eslamshahr
  3. Districte de Firuzkuh
  4. Districte de Karaj
  5. Districte de Nazarabad
  6. Districte de Pakdasht
  1. Districte de Ray
  1. Districte de Robat Karim
  2. Districte de Savojbolagh
  3. Districte de Shahriar
  4. Districte de Shemiranat
  5. Districte de Teheran
  6. Districte de Varamin
Erro al crear miniatura:

La província de Teheran hui

[editar | editar còdic]

Teheran és el cor comercial d'Iran. La província de Teheran té al voltant de 17 000 unitats industrials que ampren a 390 000 persones, 26% de totes les unitats d'Iran. La província conté un 30% de l'economia d'Iran i comprén el 40% del mercat consumidor iraní. Té tres pantans cridats Latiyan, Lar i Amir Kabir aixina com dos llac naturals, proporcionant aigua per a Teheran i la seua província. Conté 170 mines, sobre 330 km² de boscs i més de 12 800 km² de pastures.

Parlant en general, en tot l'any, regions com les ales meridionals dels monts Elburz, especialment en les montanyes, valls i rius i llac artificials formats despuix dels grans assuts de Amir Kabir, Latiyan i Lar junt en els llac naturals de Jaban i Tarr proporcionen considerable recreació per a la província.

Més encara, per l'excessiva neu en les àrees septentrionals de la província durant la temporada hivernal, els Elburz formen un excelent ambiente per a deports d'hivern com l'esquí. Dizin, Shemshak i Tochal són les estacions d'esquí més populars.

Parcs i atres atraccions

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Palau i jardins de Niavaran

Centres religiosos

[editar | editar còdic]

Mesquites, santuaris, mausoleus i tombes

[editar | editar còdic]
  • Mesquita Soltani, construïda per Fath Alí Sah Kayar
  • Mesquita Atiq, construïda en 1663.
  • Mesquita Mo'ezz o-dowleh, construïda per Fath Alí Sah Kayar
  • Mesquita Haj Seyd Azizollah, construïda per Fath Alí Sah Kayar
  • Mesquita Al-javad, la primera mesquita de disseny moderniste d'Iran
  • L'antiga mesquita de Sepahsalar, una atra destacada mesquita de l'época Kayar
  • La nova mesquita de Sepahsalar (Madreseh i Motahari)
  • Mesquita Filsuf o-dowleh, época Kayar
  • Mesquita Moshir ol-Saltaneh, época Kayar
  • Mesquita Mo'ayyer ol-Mamalik, época Kayar
  • Mausoleu de Shahr Banu
  • Mausoleu Javan-mard Qassab, un héroe preislámico semi-mític
  • Dotzenes de santuaris de Imam-zadeh, en centenars d'anys d'antiguetat, incloent el d'Imam Zadeh Saleh.
  • Dotzenes de Saqao Khanehs: tradicionals llocs d'oració
  • Varis Tekyehs: tradicionals llocs per a cerimònies Muharram de duel per Husayn ibn Ali.
  • Cementeri Ibn Babviyeh, a on estan enterrats molts grans iranís, entre ells Tajti i Ali Akbar Dehjoda

Iglésies

[editar | editar còdic]
  • Iglésia Surep Georg, 1790
  • Iglésia Thaddeus Bartoqimus, 1808
  • Iglésia Tatavus, de l'era Kayar
  • Iglésia Enjili, 1867
  • Iglésia asiria

Coleges i universitats

[editar | editar còdic]

Principals universitats de la província de Teheran:

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ [1]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Província_de_Teheran&oldid=994837»