Anar al contingut

Província fitogeográfica puneña

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Vista satelital de les altituts de la Província fitogeográfica Puneña.
Pas de Jama, en el sector àrit puneño.
Erro al crear miniatura:
Estany Runtuyoc, Província fitogeográfica Puneña.
Archiu:Polylepis Australis wiki 2.jpg
Una de les espècies de queñoa, els arbres característics d'esta formació.
Pajonal de palla ichu (Stipa ichu) prop d'Estany Vert, Potosí, Bolívia.
Archiu:Verblühte und kleine Puya Raimondii.JPG
La puya titanca (Puya raimondii) una bromeliácea característica d'esta Província fitogeográfica.
Archiu:Paso San Francisco 2.jpg
Ruta 60, des de Fiambalá al Pas Sant Francisco, en el sector àrit puneño.

La Província fitogeográfica Puneña és una de les seccions en que es dividix el Domini fitogeográfico Andino-Patagónico. Es presenta en les alts replanells de la Cordillera dels Vages en l'oest d'Amèrica del Sur, cridades comunament Puna, o Altiplano. Inclou formacions de estepas herbáceas en la seua major part, encara que també arbustivas i es presenten menuts boscs en llocs reparats.

Distribució

[editar | editar còdic]

Segons la classificació d'Ángel Lulio Cabrera, este Districte fitogeográfico comprén els alts replanells del sector central de la Cordillera dels Vages,[1] partint en el nort des del centre del Perú en el paralel 8°S (15°S segons atres autors), passant pel noreste de Chile, i l'oest de Bolívia, fins als 30°S en el noroest de la província de Mendoza —zona de Paramillos de Uspallata—, en l'oest de l'Argentina. En este últim país, cobrix també porcions occidentals de les províncies de Jujuy, Bota, Catamarca, Tucumán, La Rioja, Neuquén, i Sant Joan. Per a alguns autors, també cobriria els altiplans de les serres de Còrdova, i San Luis.

L'altitut —en un promig de 3500 m s. n. m.— va des dels 2000 m s. n. m. en el seu extrem sur fins a més de 4000 m s. n. m. (5200 m s. n. m. per a alguns autors), formant un ecotono en la Província fitogeográfica Altoandina.

Afinitats florísticas

[editar | editar còdic]

Este Districte fitogeográfico guarda estreta relació en la Província fitogeográfica Altoandina, que la reemplaça a major altitut, aixina com també en la Província fitogeográfica Patagónica.

.

Vore també

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Cabrera, A. L.; 1976. Regions fitogeográficas argentines. Enciclopèdia Argentina d'Agricultura i Jardineria, Tom II Fs. 1. Ed. ACME. Bs. As. Argentina. 1-85 pp.
  • Cabrera, A. L. i Willink, W.;. Biogeografía d'Amèrica Llatina, OEA, Ser. Biol., Monogr. 3:, 1980.
  • Chebez, J.C.;. Els que es van. Espècies argentines en perill, Editorial Albatros, 1994.
  • Chebez, J.C.;. Guia de les Reserves Naturals de l'Argentina. Volum 4, Noroest. pp. 256 Editor: Editorial Albatros, 2005. ISBN 9502410599.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Cabrera (1980). Colecció de Monografies Científiques de la Secretaria General de l'Organisació dels Estats Americans, Programa Regional de Desenroll Científic i Tecnològic (ed.). Biogeografía d'Amèrica Llatina, Segona edició corregida edició (en espanyol), Washington D.C..


Referències

[editar | editar còdic]