Anar al contingut

Proyecte Gezira

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Sudan Gezira Plain 1997.jpg
Canals de irrigación del proyecte Gezira des de l'espai, 1997.

El proyecte Gezira (àrap مشروع الجزيرة) és un dels proyectes d'irrigación més grans del món. Es troba ubicat en l'estat sudanés de Gezira, al surest de la confluència dels rius Nilo Blau i Nilo Blanco en la ciutat de Jartum.

Història

[editar | editar còdic]

Històricament, l'economia de Sudan es basava en l'agricultura abans de l'inici de les exportacions de petròleu a fins dels anys 1990. El proyecte Gezira va ser iniciat pel Imperi britànic per a distribuir l'aigua de l'Nilo Blau per mig de canals i sangues a les finques que es trobaven entre els rius Nilo Blau i Nilo Blanco.

Gezira (que significa «illa») és particularment apropiada per a la irrigación degut a que el sol s'inclina llunt del ric Nilo Blau i, per això, l'aigua corre naturalment per la gravetat a través dels canals de irrigación.[1] El sol té un alt contingut d'argila lo que evita les pèrdues per filtració. El primer pla era cultivar blat, pero va ser abandonat quan es va descobrir que podia cultivar-se el cotó de fibra llarga del tipo egipcíac. El cotó va ser cultivat per primera volta en la zona en 1904 i, despuix de molts experiments en rec, 24 km² varen ser posat baix cultiu en 1914.[1]

Despuix de l'inundació més baixa de l'Nilo en 200 anys, es va construir l'assut de Sennar en l'Nilo Blau per a proporcionar una reserva d'aigua. Este dic va ser culminat en 1925 i té uns 3,2 km d'extensió. El proyecte Gezira va ser inicialment finançat pel Sindicat de Plantacions de Sudan en Londres i, després, pel govern britànic per a garantisar el seu desenroll. La Junta de Gezira es va fer càrrec de l'empresa privada en 1950.[1]

Els agricultors cooperen en el govern sudanés i la Junta de Gezira. Esta ret de canals i sangues té una llongitut de 4.300 km i, en la culminació a inicis dels anys 1960 de l'extensió Manaqil en el costat occidental del proyecte Gezira, l'àrea irrigada cobrix 8.800 km², al voltant de la mitat de l'àrea total irrigada del país.[2] El principal cultiu en esta regió seguix sent el cotó.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 Hyslop, J. (1952). The Suen Story (en anglés), Londres: The Naldrett Press.
  2. «Agriculture Sectors (in Suen)» (en anglés). Embaixada de la República del Sudan, Kuala Lumpur, Malàsia. Archivat des d'el original, el 22 de juliol de 2011. Consultat el 5 de decembre de 2009.