Proyecte Mohole
El Proyecte Mohole (en anglés: Project Mohole) va ser un ambiciós intent científic de perforar la corfa terrestre fins a alcançar la discontinuidad de Mohorovicic, i proporcionar un complement d'alt perfil a les ciències de la Terra similar al de la carrera espacial. El programa, iniciat a mitan de la década de 1950, va ser cancelat en 1966 pel seu alt cost. El proyecte va ser inicialment encapçalat per la American Miscellaneous Society (AMSOC) en fondos de la Fundació Nacional de Ciències.
Proyecte Mohole
[editar | editar còdic]
En 1957, el geofísico oceanogràfic Walter i el geólogo Hess varen sugerir l'idea del Proyecte Mohole: trepar en la discontinuidad del Mohorovicic i obtindre una mostra del mant terrestre. Si ben este proyecte no era viable en terra, la perforació en mar oberta seria més factible, ya que el mant està molt més prop del fondo marí. Inicialment dirigit per un grup informal de científics coneguts com la American Miscellaneous Society (AMSOC, en el que estaven Hess, Maurice Ewing i Roger Revelle),[1] el control del proyecte va ser assumit finalment per la National Science Foundation (NSF).
La Fase Un (Phase One) va ser eixecutada en la primavera de 1961. Les perforació de prova inicials en el fondo de la mar varen ser dirigides per Willard Bascom front a la costa de la illa Guadalupe, Mèxic, en març i abril de 1961.[2] Es varen perforar cinc pous, alcançant el més profunt 183 m baixe el fondo de la mar, situat a 3600 m profunditat baixe l'aigua. Esta perforació no tenia precedents, no per la profunditat del pou sino per la profunditat de l'oceà i a que va ser perforat des d'una plataforma sense lligaces. Ademés, la mostra del núcleu va demostrar ser valiosa, sent la primera volta que es penetrava a través de sediment datats del Mioceno revelant que per baix dels 13 m existia un nivell de basalts.
El Proyecte Mohole va contractar en Global Marine of Los Angeles l'us del seu buc de perforació petrolífer CUSS I, desenrollat originalment en 1956 com un banc de proves tecnològic per a la naixent indústria petrolera aigües fòra per un consorci de companyies petroleres: Continental, Union, Superior i Shell, CUSS. El CUSS I va ser un dels primers barcos del món capaç de perforar en profunditats d'aigua de fins a 3600 m, mentres mantenia la posició en un radi de 180 m. El Proyecte Mohole va ampliar la seua ràdio d'acció en l'invenció de lo que hui es coneix com posicionament dinàmic.
La Fase Un va demostrar que es disponia tant de la tecnologia com de l'experiència per a perforar el mant terrestre. Va ser pensada com la fase experimental del proyecte, i va tindre èxit en la perforació a una profunditat de 601 m baixe el fondo de l'mar.[3]
El proyecte es va tornar cada volta més car i mal administrat en acabant de que la companyia Brown i Root guanyara el contracte per a continuar en el proyecte. Mai es va portar a terme una perforació més profunda: va haver un intent de canvi de control operatiu a càrrec de la NSF, que va ser poc satisfactori, la AMSOC es va dissoldre i la segona fase del proyecte va ser abandonada quan finalment el Congrés va suspendre el proyecte en la seua totalitat, oponent-se als costs cada volta majors en 1966.[3][4]
Si ben el Proyecte Mohole no va tindre èxit, la seua idea va donar lloc a posteriors proyectes de la NSF com el Deep Siga Drilling Program (Programa de Perforació Marina Profunda).[5]
Com a curiositat en el videojoc Kerbal Space Program, el planeta Verdet té un enorme sumidero de 4.6 km de profunditat en el seu pol nort cridat per la comunitat (no oficialment) Mohole en referència al proyecte i també com un joc de paraules (Verdet-Hole [forat).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (2010) Seventy Years of Exploration in Oceanography: A Prolonged Weekend Discussion with Walter Munk (en anglés), Berlin: Springer-Verlag. doi:10.1007/978-3-642-12087-9. ISBN 9783642120862.
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaLife Mohole - ↑ 3,0 3,1 «Project Mohole, 1958-1966».National Academies.Consultat el 22 d'abril de 2011.
- ↑ «[1]», Invention and Technology Magazine – American Heritage. Consultat el 14 d'agost de 2011.
- ↑ «[2]». Consultat el 5 de setembre de 2010.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Proyecto Mohole» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.