Anar al contingut

Proyecte d'Unió

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El Proyecte d'Unió (Tendir of Union) va ser una declaració del Parlament d'Anglaterra durant l'interregne despuix de les Guerres dels Tres Regnes indicant que Escòcia deixaria de tindre un parlament independent, i s'uniria a Anglaterra en la República de la Commonwealth.

El Parlament Inglés va aprovar la declaració el 28 d'octubre de 1651 i despuix d'una série de mides provisionals d'un Acta d'Unió es va aprovar el 26 de juny de 1657. La proclamació de l'Unió de licitació en Escòcia el 4 de febrer de 1652 regularisat l'anexió de facto d'Escòcia a Anglaterra en la final de la tercera guerra civil anglesa. baix els térmens de l'oferta de l'Unió i l'aprovació final, el Parlament escocés va ser dissolt definitivament i Escòcia se li va donar 30 escans en el Parlament de Westminster.[1] Este acte com tots els demés que passe durant l'interregne va ser derogat per tant d'Escòcia i el Parlament Inglés en la restauració de la monarquia baix Carlos II.[2]

Declaració i reacció

[editar | editar còdic]

El 28 d'octubre de 1651 el Parlament Inglés va emetre la Declaració del Parlament de la Comunitat d'Anglaterra, relativa a la Solució d'Escòcia, en el que s'afirmava que "Escòcia, pot ser incorporada, i convertir-se en una Common-wealth en esta Anglaterra ". Huit comissionats anglesos varen ser nomenats, Oliver St. John, Sir Henry Vane, Richard Salwey, George Fenwick, John Lambert, Richard Deane, Robert Tichborne, i George Monck, per a seguir l'assunt. Els comissionats del parlament anglés varen viajar a Escòcia cap al Mercat cross en Edimburc el 4 de febrer de 1652, proclamant que l'oferta de l'Unió estava en vigor en Escòcia. Al 30 d'abril de 1652 els representants dels comtats i burcs d'Escòcia havien acceptat els térmens que incloïa un jurament de que Escòcia i Anglaterra s'integrarien a la Comunitat. El 13 d'abril de 1652-entre l'anunci i l'últim dels comtats d'acort en els térmens, un proyecte de Acta per a l'Incorporació d'Escòcia en una Mancomunidad en Anglaterra es va donar una primera i una segona llectura en el Parlament Rabadilla, pero no va retornar de la seua fase de comissió abans de la dissolució del grup. Un acte similar es va introduir en el Parlament Barebones pero tampoc va poder ser promulgada abans de la dissolució del Parlament.[3][4]

Aprovació pel Lord Protector i el Parlament

[editar | editar còdic]

El 12 d'abril de 1654, la Ordenança per a l'unió d'Escòcia en una Mancomunidad en Anglaterra, va ser expedida pel Lord Protector Oliver Cromwell i proclamada en Escòcia pel governador militar d'Escòcia, el general George Monck. L'Ordenança no es va convertir en una llei de l'Unió, fins que va ser aprovada pel Segon Parlament del Protectorat en el 26 de juny de 1657 en un acta que va permetre a varis proyectes de llei.[3][4][5]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Manganiello, Stephen C. The Concise Encyclopedia of the Revolutions and Wars of England, Scotland and Ireland 1639-1660, Scarecrow Press, 2004, Wikipedia:Fonts de llibres. pp.9,10
  2. David Plant, The Settlement of Scotland, 1651-60 , The British Civil Wars & Commonwealth website. "On 28 March, [1661 the Scottish] Parliament passed an act annulling all legislation passed in Scotland since 1633, the year that Charles I was crowned King of Scots."
  3. 3,0 3,1 Sevaldsen, Jørgen; et al. (2007). Angles on the English-Speaking World, V.7: The State of the Union: Scotland, 1707-2007, Museum Tusculanum Press, 2007 Wikipedia:Fonts de llibres, 9788763507028. p.39.
  4. 4,0 4,1 Oleg Schultz (editor). Scotland and the Commonwealth: 1651-1660 Archontology. org, Retrieved 2008-12-01
  5. El títul llarc de l'acta de 1657 va ser l'el Acta i la Declaració tocant vàries Actes i Ordenances realisades des del 20 d'abril de 1653, i abans del 3 de setembre 1654, i atres actes