Proyecte de proves Apolo-Soyuz
La missió Apolo-Soyuz en juliol de 1975 va ser l'última del Programa Apolo i, per una atra part, esta missió va conseguir el primer proyecte conjunt entre dos nacions en l'espai. L'idea d'esta «premuda de mans» espacial es va iniciar tres anys abans en l'acort firmat pel president nortamericà Richard Nixon i el premier soviètic Alekséi Kosygin.[1]
Missió
[editar | editar còdic]
Per a preparar la missió Apolo-Soyuz, la NASA va confiar a Glynn Lunney el lloc de gerent i director principal nortamericà mentres que per part soviètica, la planificació va ser liderada per la direcció del programa Soyuz dins del programa espacial de la URSS.
Del costat d'Estats Units, els astronautas d'esta missió varen ser: Thomas Stafford, un veterà de tres vols (Gemini 6A, Gemini 9A i Apolo 10), Vance Brand, qui mai havia volat a l'espai, i l'astronauta del Proyecte Mercury Deke Slayton, l'únic astronauta original del Grup dels Sèt que mai havia pogut volar per un problema del cor. Els astronautes nortamericans varen aplegar a òrbita a través de la càpsula Apolo.
l'Unió Soviètica va utilisar la càpsula Soyuz, en capacitat per a dos persones. Els cosmonautas eren Alexei Leonov, qui era una llegenda per haver segut el primer home en realisar un passejada espacial en 1965, i Valeri Kubasov.
Ademés de l'importància política, la missió Apolo-Soyuz va produir grans alvanços tècnics, incloent un sistema d'acoplament comú, que va tindre que ser especialment dissenyat aixina abdós naus podrien acoplar-se en òrbita. La missió també va permetre que abdós nacions conegueren el programa espacial de l'atra.[2]
Durant la preparació per al vol, els cosmonautas soviètics i els seus companyers de tongada varen visitar i es varen entrenar en el Centre Espacial Johnson, mentres que els astronautes nortamericans varen visitar Moscou. Els controladors de vol d'abdós nacions també varen realisar simulacions conjuntes. Encara que la missió Apolo-Soyuz va ser un event únic en el temps, va servir per a crear un sentiment de bona voluntat entre abdós països.
La Soyuz i l'Apolo varen ser llançats en sèt hores de diferència el 15 de juliol de 1975. L'acoplament es va portar a terme el dia 17 de juliol. Tres hores més vesprada, Thomas Sttaford i Alexei Leonov varen intercanviar la primera premuda de mans internacional a través de l'escotilla de la Soyuz.
Les dos naus varen estar acoplades durant 44 hores, temps suficient per a que els astronautes i cosmonautas intercanviaren banderes i regals (incloent tres llavors que varen ser plantades en els dos països), conversaren en abdós idiomes i menjaren junts. La missió també va incloure maniobres d'acoplament i desacoplament, durant les quals la Soyuz va passar a ser la nau activa.[3]
Els soviètics varen permanéixer en òrbita durant cinc dies, mentres que els nortamericans nou. Durant la seua estància en l'espai, els soviètics també varen realisar experiments d'observació de la Terra.
Com a curiositat científica és de rellevància que el sistema de computadors de la URSS basat en les computadores BESM-6 i AS-6, varen finalisar el processament de les senyes de la missió mija hora abans que els seus colegues de la NASA. cita requerida
Vore també
[editar | editar còdic]- Mir (estació espacial)
- Cosmos (satèlit)
- Mòdul d'atraque NASA0___
- Proyecte Mercury
- Proyecte Gemini
- Programa Apolo
- Programa Skylab
- Programa del Transbordador Espacial
- Llista de sondes interplanetarias nortamericanes
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «35 anys de l'Apolo-Soyuz | Apolo». Eureka. Consultat el 21 de decembre de 2015.
- ↑ «a-trobar-se-en-el-espai/2010/07/19/ Un alt en la guerra freda per a trobar-se en… l'espai | vooLive.net». www.voolive.net. https://plus.google.com/+CarlosUrioste/.+Consultat el 21 de decembre de 2015.
- ↑ «D'Apolo-Soyuz a l'Estació Espacial». Notaspampeanas. //plus.google.com/+RicardoDanielGonzález/. Consultat el 21 de decembre de 2015.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- The Partnership: A History of the Apollo-Soyuz Test Project, d'Edward Clinton Ezell i Lindo Neuman Ezell (NASA2___ NASA3___, 1978).
- NASA4___ Human Spaceflight: A Record of Achievement, 1961-1998 [1] archivat en Wayback Machine.. NASA5___ - Monographs in Aerospace History #9, juliol de 1998.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Proyecto de pruebas Apolo-Soyuz» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.