Prunus salicina

Archiu:Prunus salicina 1.jpg

ciruelo chinenc (Prunus salicina)

El ciruelo chinenc o ciruelo japonés (Prunus salicina) és un menut arbre originari de China i domesticat en Japó , encara que en l'actualitat també es cultiva en Coreja, els Estats Units d'Amèrica, Austràlia, en Europa i Chile.

Descripció

Creix fins als 10 m d'alt, els seus brots són rojosos. Els fulls són de 6 a 12 cm de llongitut i de 2,5 a 5 cm d'esgambi, tenen els màrgens serrats. Les flors apareixen en primavera i són d'uns 2 cm de diàmetro en cinc pétals blanquecinos, és necessari la presència de polinizantes (polinisació creuada) i un bon traslape d'estos en floració. Este frutal necessita de 700 a 1000 hores fret per a eixir de la seua recessió hivernal, La fruta és una drupa de 4 a 7 cm de diàmetro en la polpa de color groc rosada; es recolecta en estiu. Quan està completament madura es pot menjar crua i pel seu gran tamany (gran cantitat d'aigua) és comercialisada per a consum fresc.

Prunus salicina no es deu confondre en el Ume, el nom japonés per a Prunus mume, una espècie de pruna emparentada que també es cultiva en Japó, Coreja i China. Un atre arbre, el Prunus japonica, és també una espècie separada a pesar de que el seu nom científic en llatí (japonica) és semblat al nom vulgar de Prunus salicina (japonés).

Usos

Cuina

A nivell mundial, la major part de la producció de prunes japoneses es consumix en fresca. En l'Hemisferi Nort, les primeres frutes apareixen en el més de juliol i sol haver en el mercat fins al més de setembre.

Este tipo de pruna és la més abundant en el mercat per a consum directe (fresca). Les varietats de ciruelo europeu es cultiven molt manco que les de ciruelo japonés, i els seus fruts es destinen prioritariamente a l'industrialisació (per eixemple, per a l'obtenció de prunes desecadas).

En China s'usa per a la venda de fruta caramelizada, en sucre, sal, i licor. En Japó, també s'utilisa quan la pruna esta a mig madurar com aromatizante d'un licor cridat shumo shu,^photo en China també es fa un licor en els fruts.[1]

Medicina

Els fruts (la pruna) també s'usen en la Medicina chinenca tradicional. També són una font natural d'antioxidants.

Cultiu

En China es cultiven moltes varietats de Prunus salicina, algunes són híbrides entre esta i atres espècies. Prunus salicina també està molt estesa en els cultius de Japó i Coreja. També s'ha estés el seu cultiu a molts atres països. Per eixemple, està àmpliament cultivada en Austràlia, i domina l'indústria de frutes d'os en Austràlia occidental .[2] La majoria de les prunes venudes com a fruta fresca en els Estats Units i en Europa són varietats de P. salicina. Les antigues varietats d'esta espècie varen ser millorades en Japó i posteriorment introduïdes en els Estats Units en l'última mitat de el XIX, a on varietats obtingudes per successives millores d'aquelles introduïdes són venudes en el mercadp actual. Moltes d'estes varietats obtingudes en Estats Units han segut exportades a atres països inclós de nou Japó, el seu ancestral lloc d'orige. Les varietats asiàtiques antigues produïxen fruta alguna cosa menuda, mentres que les modernes varietats venudes en Japó, Austràlia, Estats Units i Europa són més grans.

En Espanya esta espècie de pruna ha substituït en gran mida a la pruna europea.

Entre les varietats de pruna japonesa més cultivades en Espanya estan: Ret Beaut, Santa Rosa, Angeleno, Laroda, etc.

Els patrons més utilisats en el cultiu del ciruelo són:

• Ciruelo mirobolano (Prunus cerasifera).Originària d'Àsia occidental
• Ciruelo marianna (Prunus cerasifera × Prunus munsoniana)
• Ciruelo pollizo de Múrcia (Prunus insititia)

Encara que també es pot empeltar per ser compatible sobre armeler, bresquillera i atres frutales d'os. Pero no se sol usar per no donar tan bon resultat com els anteriors.

En Espanya segons el Ministeri de Mig ambient i Mig Rural i Marí, en 2006 hi havia 20.520 ha de ciruelo. Les principals províncies productores són Múrcia en 4.322 ha, Badajoz en 4.050 ha i Valéncia en 2.853 ha.

Conservació del frut

La majoria de les varietats de pruna japonesa tenen un comportament climatérico, encara que existixen cultivares en comportament no climatérico. Les condicions òptimes de conservació són 0 °C i humitat relativa de 90-95 %. En eixes condicions, la vida en postcosecha varia entre 2 i 5 semanes, segons les varietats.

Taxonomia

Prunus salicina va ser descrita per John Lindley i publicat en Transactions of the Horticultural Society of London 7: 239, en l'any 1828.

Etimologia

Vore: Prunus: Etimologia

salicina: epítet llatío que significa "sauce".[3]

Varietats acceptades

• Prunus salicina var. pubipes (Koehne) L.H. Bailey
• Prunus salicina var. salicina

Sinonímia

var. pubipes (Koehne) L.H.Bailey

• Prunus triflora var. pubipes Koehne

var. salicina

• Prunus boten André
• Prunus gymnodonta Koehne
• Prunus ichangana C.K. Schneid.
• Prunus staminata Hand.-Mazz.
• Prunus thibetica Franch.
• Prunus triflora Roxb.
• Prunus triflora var. spinifera Koehne

Bibliografia

1. Flora of China Editorial Committee. 2003. Fl. China 9: 1–496. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.

Enllaços externs

• Prunus salicina
• Sorting Prunus names
• USDA, ARS, National Genetic Resources Program. Germplasm Resources Information Network - (GRIN) [Online Database]. [4]