Prunus spinosa
La prunyonera[1] (Prunus spinosa), és una espècie de arbusto de la família de les rosáceas.
Descripció
[editar | editar còdic]És un arbusto caducifolio, molt enmarañado i espinós de fins a quatre metros d'altura. Sol formar grans espessors gràcies al seu fàcil i densa reproducció per refillols que broten dels seus raïls. Té les ramillas divergents, pardo-obscures, més o menys pilosas en la seua joventut i arrematades freqüentment en una espina; els tallos vells, en canvi, presenten la corfa agrisada. Les seues branques espinoses soporten menudes fulls ovales i pecioladas d'implantació alterna. Les florés són blanques i pentámeras. La seua obertura té lloc en primavera abans de l'aparició dels primers fulls.
Frut
[editar | editar còdic]El frut de la prunyonera es coneix com endrina (o arañón en zones d'Aragó, Burgos, Navarra i País Vasc també ráspano en el nort de Palència i Cantàbria), i en Galícia com abruños i (o) ameixa brava. És una drupa del tamany d'un gra menut de raïm uns 5 a 10 mm de diàmetro quan el frut està madur, i de forma ovalada. El color pot ser azulado, violáceo o negruzco. Presenta una textura aterciopelada i sabor agridulce. És un frut molt apreciat per a l'elaboració de pacharán.[nota 1]
Són fruts de baix aporte calòric per la seua reduïda proporció d'hidrats de carbono. En general, les frutes del bosc són una bona font de fibra, que millora el trànsit intestinal. També són una bona font de potassi, ferro i calcio (estos dos últims de pijor aprofitament que els procedents d'aliments d'orige animal), taninos[nota 2] d'acció astringente i de diversos #àcit orgànics. No obstant, #lo que en realitat caracterisa a estes frutes és la seua abundància de pigments naturals (antociano i carotenoide) d'acció antioxidant.
La endriniega és una varietat de la endrina, de major tamany que estes (pero de menor dimensió que les anous) i que no és un arbusto, sino un arbre de porte baix.
Usos de la endrina
[editar | editar còdic]S'ha utilisat, des de l'antiguetat, com planta medicinal i alimentícia. Les endrinas s'utilisen en l'elaboració de meladas i geleas, aixina com per a la preparació del pacharán. S'ha usat també per a aromatizar atres licors. És molt popular l'anomenada ginebra de prunyonera, la qual sol ser més dolça i aromàtica que la ginebra corrent.
Les florés preparades en tisana s'han utilisat com laxantes. Els fruts, no obstant, presenten propietats astringentes. En els fruts es poden preparar mascarillas en efectes cosmètics. La seua fusta s'ampra en torneria i per a fabricar bastons.
S'han conseguit varietats d'excelent calitat des del punt de vista industrial i d'un bon comportament agronómico. cal destacar que la prunyonera és sexualment autoincompatible, per #lo que és necessària la presència de més d'una varietat en cada plantació, per a que puga tindre lloc la polinisació i posterior fecundació.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]La seua distribució natural correspon en Europa Central i Meridional excloent les regions més occidentals i sureño de la península ibèrica, Àsia occidental (Turquia, Transcaucasia i Iran) i el nort d'Argèlia i Tunis. Cal anar en conte per a no confondre-ho (a voltes és difícil de distinguir) en el Prunus insititia o ciruelo selvat.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Prunus spinosa va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 475. 1753.[2]
- Etimologia
Vore: Prunus: Etimologia
spinosa: epítet llatío que significa "en espinos"[3]
- Druparia spinosa (L.) Clairv.
- Prunus acacia Crantz
- Prunus amygdaliformis Pau
- Prunus amygdaloides Pau ex Zapater
- Prunus communis subsp. spinosa (L.) Syme in Sm.
- Prunus communis var. spinosa (L.) Hook. & Arn. in Hook.
- Prunus insititia var. spinosa (L.) Weston
- Prunus praecox Salisb.
- Prunus spinosa subsp. insititioides (Ficalho & Cout.) Franco
- Prunus spinosa var. amygdaliformis (Pau) Willk.
- Prunus spinosa var. balearica Willk.
- Prunus spinosa var. dasyphylla Schur
- Prunus spinosa var. genuïna Ficalho & Cout.
- Prunus spinosa var. inermis P.Palau
- Prunus spinosa var. insititioides Ficalho & Cout.
- Prunus spinosa var. longifolia D.Gut.
- Prunus spinosa var. pubescens Ficalho & Cout.
- Prunus spinosa var. subcinerea Cout.[4]
Nom comú
[editar | editar còdic]- Espanyol: ablunos, abranal, abreculos, abrueño, abrunal (2), abruneiro, abruno (2), abruno brau, abrunos, abruñal, abruñeiro, abruñero, abruño (2), abruño montesino, abruñu, acacia bastarda, acacia de prunes montesinas, acacia selvada, agavanza, amargaleja (2), amargalejo (4), ameijana, amenjana, amenjina, amenxaneira, andrina (9), andrina bravía, andrinal (4), andrinas (2), andriniega, andriniegu, andrinillo de mont (2), andrino (13), andrino bravío, andrino montesino, andrinu, androla, andrín (2), apruno, arangonero, aranón, arañonero (5), arañones (4), arañón (14), arañón negre, arrascaculos, arto, arto arañonero, arto negre (2), arán (3), asarero, briñón (4), brueño, brunal (2), brunera, bruno (4), bruno brau, bruno escambrión, bruno montesino (2), bruñal (2), bruñedo, bruñera (3), bruñero, bruño (13), bruño montesino, bruños, bufarra(7), bufarrea(8), cambrón, carrascos, cascabelillo, cernaculo, cerraculo, chilindrina, chilindrino, chinchón, cinorrodon, ciroletas, cirolilla, cirolillas de gat, cirolillo (3), pruna montesina, ciruelica de gat, ciruelicos vores, ciruelicos montesinos, ciruelillo prunyonera, ciruelillo loco, ciruelo, ciruelo amargalejo (3), ciruelo vora (8), ciruelo brau, ciruelo bravío, ciruelo de pardal, ciruelo prunyonera (7), ciruelo montesino (5), ciruelo salvage, ciruelo selvada (11), ciruelo selvada major, ciruelo selvada que du els bruños, ehpino, embruno, endrina (16), endrinas (3), endrinera (5), endrinero, prunyonera (63), prunyonera brunero, prunyonera montés, prunyonera prunero, prunyonera salvage, #prunyonera, escambrones, escambrón, escaramujo, escayu, espina negra, espinero, espinillo, espinillo bruño, espino (10), espino andrinero (2), espino de abrunos, espino de nugar, espino de perunos, espino endrinero, espino prunyonera, espino gat, espino negral (5), espino negrero, espino negre (21), espino peronal, espino prunal, garañones, grum, grunal, gruñera, gruño (3), gruñolera (3), gruñon, gruñón, indrina, ispinu, ispinu de andrinas, lendrina, lendrinas, majuelicos vores, marañón (8), meijanal, mijuelu, mijuetu, negral, pacharán, peruno, priñonera, priñonero, priñoné, pruna, prunal (4), prunillo, pruno (5), prunu, pumes de gat, pumica de gat, pumicas de gat, ragaña, sunyix, regañona, roser selvat, tapaculo, albarzer lobera, zarzarrosa. Les sifres entre paréntesis indiquen la freqüència del vocablo en Espanya[4]
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Nom vulgar preferit en castellà, en Arbres: guia de camp; Johnson, Owen i More, David; traductor: Pijoan Rotger, Manuel, ed. Omega, 2006. ISBN 978-84-282-1400-1 Versió en espanyol de la Collins Tree Guide.
- ↑ Prunus spinosa en Tròpics
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ 4,0 4,1 Prunus spinosa en Anthos-Sistema d'informació de les plantes d'Espanya (requerix busca)
Referències
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]- https://web.archive.org/web/20070112184250/http://frutas.consumer.es/documentos/frescas/endrina/intro.php
- https://web.archive.org/web/20190204231010/https://endrinaweb.com/ Més informació sobre la Endrina
- http://www.grn.es/fl/public/a10.htm
- https://web.archive.org/web/20110612135244/http://www.pacharannavarro.org/castellano/index.html
Wikispecies té un artícul sobre Prunus spinosa.
Prunus spinosa en el Viccionari.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Prunus spinosa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>