Pseudomys gouldii

rata de Gould (Pseudomys gouldii)

La rata de Gould (Pseudomys gouldii), també conegut com a rata de Shark Bay, és una espècie de rosegador múrido que antany es distribuïa pel suroest d'Austràlia Occidental, la zona sur d'Austràlia Meridional, i Nova Gales del Sur i que en l'actualitat es troba restringit a la baïa Shark. Va ser nomenat aixina per George Robert Waterhouse en honor a Elizabeth Gould, esposa del naturaliste John Gould.

Descripció i comportament

El seu cap en conjunt en el cos tenen una llongitut d'entre 100 i 120 mm, sent poc menor que la rata negra. És posseïdor d'una coa llarga, que promedia des de 90 a 100 mm. Les seues extremitats atrasseres medixen entre 16 i 18 mm, sent en general els quatre membres de l'animal llarcs i prims. Conta en un pes de 50 g. Les orelles de l'animal es caracterisen per ser grans i alguna cosa puntagudes. Sobre la coloració, Pseudomys gouldii exhibix un pelaje color groc ocre en tonalitats obscures en la part superior; per la seua banda, la secció inferior és d'un color blanquecino. Les orelles són marrons, en alguns pèls groguencs dispersos. Els incisius superiors mostren un color taronja intens, mentres que els inferiors són grocs. La garres tenen una coloració blancuzca.

La rata de Gould és un animal sociable, que tendix a formar menuts grups familiars, els quals es refugien durant el dia en caus cavats a una profunditat de 15 cm per baix dels arbustos. En dites caus construïxen els seus nius en herba seca i suau.

Presunta extinció i revaluación

Pseudomys gouldii era molt comuna i es trobava prou estés abans de l'arribada dels europeus a Austràlia, no obstant, desapareixeria ràpidament del continent des de la década dels quaranta de el

Sigles:	[[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades:	[[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

, presumint-se extint. Si be les causes de tal decliu no són del tot clares, provablement va influir en gran medida la depredación dels gats introduïts; a la parell, deu considerar-se l'impacte que va tindre la competència eixercida per les rates i rates (també introduïts), les malalties exòtiques, i els efectes en el hàbitat que va dur tant el ganado com el canvi en el règim de cremes dels aborigen. Els "últims" eixemplars de l'espècie varen ser recolectats en 1856-1857 per l'expedició de William Blandowski en la confluència dels rius Murray i Darling, en Nova Gales del Sur. Les extenses busques posteriors en la seua "àrea de distribució" varen resultar infructuoses.

No obstant, estudis efectuats en juny de 2021 a càrrec de l'investigadora Emily Roycroft varen tirar que Pseudomys gouldii era genèticament idèntic a la rata de Shark Bay (Pseudomys fieldii), de modo que abdós rates devien ser agrupats en una mateixa espècie. Aixina que, la rata de Gould, en tanto en cuanto s'identifica en la rata de Shark Bay, es considera ya no extint, sino en estat vulnerable, sobrevivint hui per hui únicament en quatre illes situades en la baïa Shark, front a Austràlia Occidental.

Bibliografia

• Flannery, Tim (2001). A Gap in Nature: Discovering the World's Extinct Animals, Grove Press / Atlantic Monthly Press. ISBN 0871137976.
• Menkhorst, Peter (2001). A Field Guide to the Mammals of Austràlia, Oxford University Press. ISBN 978-0-19-550870-3.

• Waterhouse, George (1839). «Part 2. Mammalia», Charles Darwin (ed.). The Zoology of the Voyage of H.M.S. Beagle Under the Command of Captain Fitzroy, R.N., during the Years 1832 to 1836 (en anglés), Smith, Elder & Co..