Pseudopeptidoglucano
El pseudopeptidoglicano (també denominat pseudomureína) és un dels principals components de la paret celular d'algunes estovas, diferint del peptidoglucano de bactèries en l'estructura química, pero s'assembla en morfologia, funció i estructura. Els components bàsics són la N-acetilglucosamina i l'àcit N-acetiltalosaminurónico (el verdader peptidoglucano té àcit N-acetilmurámico) , que estan units per un enllaç glucosídico β-1,3.[1]
La lisozima és un mecanisme de defensa de molts organismes contra les bactèries (per eixemple, està present en saliva, llàgrimes i moc) que pot trencar l'enllaç glucosídico β-1,4 destruint el peptidoglucano. Sempre que el pseudopeptidoglucano estiga present en un organisme, la lisozima és ineficaç, ya que esta no pot trencar l'enllaç β-1,3.
La pseudomureína i el peptidoglicano són molècules en funció similar a pesar de ser químicament distintes. Provablement estes molècules varen sorgir a partir d'un polisacàrit comú abans de la separació dels dominis Archae i Bactèria.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ White, David. (1995) The Physiology and Biochemistry of Prokaryotes, pages 6, 12-21. (Oxford: Oxford University Press). ISBN 0-19-508439-X.
- ↑ Madigan, Michael T. (2009). Brock, biologia dels microorganismes 12/i (en és), Pearson Educació. ISBN 978-84-7829-097-0.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pseudopeptidoglucano» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.