Ptoo
Ptoo (en grec, Πτῶος), en la mitologia grega, va anar l'epónimo del mont Ptoo en Beòcia en a on es trobava la ciutat d'Acrefias. Es creu que era fill d'Atamante i Temisto[1][2][3] o d'Acrefeo i Euxipe.[4][5] Atres referències ho fan fill d'Apolo i Zeuxipe, una filla de Atamante.[6]
Epítet d'Apolo
[editar | editar còdic]Ptoo era també un epítet d'Apolo, baix el que el deu va ser honrat en un santuari prop d'Acrefias, no llunt de Tebas. Pero també l'epítet pot estar vinculat al nom del Ptoo anterior.[2][7]
Les seues festes, les Ptoia, varen sofrir una interrupció a principis de l'época del Imperi romà pero uns anys més vesprada, en época de Calígula, un ciutadà de Acrefnio cridat Epaminondas va ser el seu agonoteta i les va recuperar en més magnificencia que abans. Varen perdurar a lo manco fins a el III.[8][9]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Pseudo-Apolodoro, Biblioteca mitològica, 1. 9. 2.
- ↑ 2,0 2,1 Pausanias, Descripció de Grècia, 9. 23. 6, citant a Asio.
- ↑ Escolio d'Apolonio de Rodas, Argonáuticas, 2. 1144.
- ↑ Herodiano 1. 112 & 337.
- ↑ Esteban de Bizancio s. v. Ἀκραιφία.
- ↑ Aixina, escolios de Pausanias 9. 23. 6, en referència a Píndaro. El passage d'Esteban de Bizancio, de fet, diu lo següent: «___protected_title_4___... va ser fundada ya siga per Atamante o per Acrefeo, fill d'Apolo. La montanya du este nom per Ptoo, fill del personage abans mencionat (τοῦ αὐτοῦ) i Euxipe». La versió donada en escolios per Pausanias ha dut a varis estudiosos a canviar «Euxipe» per «Zeuxipe», i assumir que «τοῦ αὐτοῦ» es referix a Apolo en lloc de Acrefeo. Esta interpretació, no obstant, ha segut contestada pel fet de que Esteban deu haver seguit a Herodiano, a on els noms dels pares són inequívocament, Acrefeo i Euxipe, i que el passage de escolios de Pausanias permet, de manera alternativa, que no necessàriament Apolo i Zeuxipe siguen els pares de Ptoo. Vore Realencyclopädie der Classischen Altertumswissenschaft, Vol XXIII, 46, Psámate-Pyramiden (1959), p. 1890.
- ↑ Solé (1988). Els grans descobriments de l'arqueologia, Planeta-De Agostini, p. 206. ISBN 978-84-395-0687-2.
- ↑ (1996) El paganisme durant l'Alt Imperi, Akal, p. 30.
- ↑ Charles Victor Daremberg. «Ptoia», Dictionnaire dones Antiquités grecques et romaines, p. 751.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ptoo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.