Agonoteta
Donaven el nom de agonoteta [1] (ὰγωνοθέτης, de άγών, combat, concurs i τίθεναι, posar, situar) els grecs a un magistrat que organisava un o varis concursos (agón),[2] dirigia els jocs i senyalava els premis als vencedors, intervenint en les despeses.
A sovint era nomenat solament per a este càrrec, pero es dispon d'eixemples de coleges de agonotetas, com en Priene en el II[3] El agonoteta devia garantisar el bon desenroll de les proves. Com a responsable de la gestió dels diners rebuts i gastat en la competició, es trobava al final d'un balanç financer. Devia preparar els premis als guanyadors (si no hi havia un atloteta encarregat) i establir la llista oficial. En els concursos internacionals s'encarregava d'organisar l'estage dels competidors i teoros.[3]
La creació de l'agonotesia en Atenes data del final de el IV: Demetrio de Falero va abolir les dos llitúrgies atenienses més importants, la trierarquía, que es va tornar inútil a raïl de la retirada d'Atenes de de l'escena internacional despuix de la seua derrota del 322 a. C.,[4] i la coregía, i les va substituir per esta nova magistratura electiva, la «presidència dels concursos» (agonotesia), la finançació dels quals era a càrrec de l'Estat.[5]
No obstant, numerosos decrets honorífics en honor dels agonotetas mostren que els imports gastats voluntàriament per ells per a completar els realisats per la ciutat sobrepassaven àmpliament el cost de l'antiga coregía. El agonoteta elegit en 284/233 a. C. en Atenes, el poeta Filípides va renunciar a que la ciutat li reembossara la sumes que havia anticipat.[6] De fet, la dimensió llitúrgica de l'agonotesia es va impondre ràpidament durant el periodo helenístico,[2] que el canvi cap a pràctiques evergéticas es eataba fent més notable a la veta dels sigles: finançació al agonoteta dels treballs de construcció, reparació d'edificis sagrats, etc.[3]
En els combats eren els caps suprems i a la seua autoritat estaven somesos fins als magistrats que en atres ocasions eren superiors seus. Vestien púrpura i duyen ceptre de marfil en àguila. Solament ells podien admetre als atletes en els gimnasis i vigilar-los. Anaven precedits d'uns lictorés cridats mastigóforos l'ofici dels quals era obedir i fer complir les órdens que se'ls comunicaven. Ademés dels agonotetas hi havia agonistarcos o agonarcos per a dirigir els ensajos dels atletes abans de presentar-se estos en el circ.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Dictionnaire de Trévoux6i édition» (en francés).
- ↑ 2,0 2,1 Anne i François Queyrel, Lexique de histoire et de civilisation grecque, Ellipses, 1996, p. 11
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Claude Vial, Lexique de la Grèce ancienne, Armand Colin, 2008, p. 13
- ↑ Marie-Françoise Baslez (dir.), Économies et sociétés - Grèce ancienne 478-88, París, Atlande, 2007, p. 350
- ↑ Christian Habicht, Athènes hellénistique, Belles Lettres, 2000, p. 75.
- ↑ Christian Habicht, Athènes hellénistique, Belles Lettres, 2000, p. 155.
- Enciclopèdia moderna: diccionari universal. Francisco de P. Mellado. 1851
- Este artícul conté una traducció total derivada de «Agonothète» de Wikipedia en francés, concretament de esta versió, publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.