Publio (praenomen)
Publio (en latín: Publius) és un praenomen o nomene personal llatí. Va ser utilisat tant per famílies patricias com per plebees, i va ser molt comuna en tots els periodos de l'història romana. Va donar lloc a la patronímica gens Publilia, i potser també a la gens Publicia. La forma femenina és Publia. El nom s'abreviava regularment P. [1][2][3]
A lo llarc de l'història romana, Publio va ser un dels praenomina més utilisats, ocupant típicament el quarto o quint lloc, per darrere de Lucio, Cayo i Marque, i en la mateixa freqüència que Quint. La forma femenina, Publia, també era prou comuna, i es troba en numeroses inscripcions fins a el III, i potser més allà.[1][2][3]
Orige i significat del nom
[editar | editar còdic]Es creu que Publio deriva de la mateixa raïl que populus i publicus, que significa «el poble» o «del poble». Chase proporciona varis eixemples de noms similars d'atres idiomes indoeuropeos. Encara que Publio es considera generalment com un praenomen llatí per excelència, alguns estudiosos han propost un orige etrusc. Açò pot deure's en part al fet de que el nom, en la forma Puplie, també va ser utilisat pels etruscs.[4][5][6]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology
- ↑ 2,0 2,1 Realencyclopädie der Classischen Altertumswissenschaft
- ↑ 3,0 3,1 Mika Kajava, Roman Female Praenomina: Studies in the Nomenclature of Roman Women (1994)
- ↑ Sext Pompeyo Festo, epítome per Pablo el Diácono
- ↑ George Davis Chase, "The Origin of Roman Praenomina", in Harvard Studies in Classical Philology, vol. VIII (1897)
- ↑ Jacques Heurgon, La Vie quotidienne dones Étrusques (1964)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Publio (praenomen)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.