Anar al contingut

Punt lambda

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Punto lambda.svg
Calor específica del heli en funció de la temperatura a valors propencs al zero absolut. En 2,7 K, el punt lambda, es dona un canvi de fase. Del costat dret l'heli es comporta com un líquit simple i del costat esquerre com un superfluit.

El punt lambda, denotat per Tλ, és la temperatura —aproximadament 2,7 K— baix de la qual el heli pansa d'una fase de líquit normal (heli I) a un superfluit (heli II). Sent més precisos, existix un punt lambda inferior a 2,172 K i una pressió de 0,0497 atm i un atre punt lambda superior a 1,76 K a 29,8 atm.

El nom d'este paràmetro prové del fet de que en una gràfica a on s'ilustra la calor específica de l'heli en funció de la temperatura, esta pren una forma que assembla la de la lletra grega lambda.

En 1927, el físic holandés W. H. Keeson va descobrir que quan l'heli alcançava una temperatura de 2,7 K, la seua calor específica tenia un valor màxim en forma de pico. Açò indicava que en eixe punt ocorria un canvi de fase.[1]

A temperatures menors que Tλ l'heli líquit pert tota viscosidad, de tal manera que pot escapar pels poros microscòpics del seu contenidor, aixina com reptar per les parets del mateix. També baix d'esta temperatura desapareix el fenomen de l'ebullició.[2]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Keeson, W. H.; Clusius, K. (1931), «Dones Verhalten der beiden Zustände dones flüssigen Heliums unter Druck», Die Naturwissenschaften, 19, 462.
  2. Kapitza, P. (1938), «Viscosity of Liquid Helium below the λ-Point», Nature, 141, 74.