Punta Levallois
La punta Levallois és un tipo específic de lasca Levallois reconeixible, en primer lloc, per la seua morfologia triangular, cuidada i prou regular o simètrica, en el vèrtiç puntagut necessàriament opost al taló, és dir, situat en la zona distal de la lasca. Esta morfologia no és arbitrària, puix ha segut preconcebuda i ideada per mig d'una preparació especial del núcleu (inclosa dins del concepte més ampli denominat método Levallois); este tipo de preparació es coneix com predeterminaació de la peça abans de la seua extracció.
El segon atribut que les distinguix és el nervi que partix de l'àpiç distal i es desenrolla cap a la zona proximal, sense que necessàriament tinga que aplegar a ella. Només quan existix eixe nervi la peça pot considerar-se una Punta Levallois.[1] Els estudis de la tecnologia prehistòrica (remontajes i experiments de talla), demostren que hi ha varis modos d'obtindre eixe nervi, François Brodes propon un segons el qual, en una sola preparació prèvia, s'obtenen dos puntes successives que ell crida «de primer orde» i «de segon orde»;[2] Jacques Tixier oferix atres alternatives en les que no necessàriament s'obtenen vàries puntes successives.[3]
Per la necessària i complexa preparació que comporta obtindre este tipo de peces, les puntes Levallois es consideren útils per es, sense necessitat de que s'observe en elles retoc o chafades d'us, no obstant existix la possibilitat de que apareguen retocades, com ocorre en les denominades puntes de El-Emireh i de Soyons, sent la més abundant la punta musteriense que, a voltes, també es fabrica sobre puntes levallois (encara que no necessàriament).
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Punta Levallois» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.