Punts suspensivos

Els punts suspensivos (…) són signes de puntuació que es representen per tres punts alineats horisontalment al nivell de la llínea base d'escritura. Per eixemple: tassa, cuina, llet… i suc. Són cridats aixina perque el seu us és deixar en suspens el discurs.

Us

• S'utilisen al final d'una frase en lloc del punt, i en el mateix significat gramatical que este, si be indiquen al llector que la frase precedent podria continuar. Eixemple:
  • «Dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres…».
• Per a indicar l'existència en el discurs d'una pausa transitòria que expressa dubte, temor o suspens:
  • «No sé si anar o si no anar… No sé qué fer».
  • «Et criden del hospital… Espere que siguen bones notícies».
  • «Volia preguntar-te… No sé…, bo…, que si vols anar en mi a la festa».
  • «¡Si et contara…!».
• Per a senyalar l'interrupció voluntària d'un discurs el final del qual es dona per conegut o sobrentendido per l'interlocutor:
  • «A pesar de que varen preparar cuidadosadament l'expedició, varen dur materials de primera i guies molt experimentats… Bo, ya sabeu cóm va acabar la cosa».
• És especialment freqüent este us quan es reproduïx un refrà o un fragment lliterari de sobres conegut:
  • «Més val pardal en mà…, que cent volant».
  • «I en mitat de la festa, es va pujar a una taula i va començar a recitar: “En dèu canons per banda…”».
• Per a evitar repetir la cita completa del títul llarc d'una obra que deu tornar a mencionar-se:
  • «L'obra Yo era un mec i lo que he vist m'ha fet dos mecs___protected_title_2___Yo era un mec… contenen alguns de les millors troballes expressives de l'autor».
• Per a insinuar, evitant la seua reproducció, expressions o paraules bròfegues, malsonants o inconvenients:
  • «¡Quin fill de… està fet!».
• Per a deixar un enunciat incomplet i en suspens:
  • «Va ser tot molt violent, va estar molt desagradable… No vullc seguir parlant d'això».
• Al final d'enumeracions obertes o incompletes, en el mateix valor que la paraula «etcétera» o la seua abreviatura:
  • «Pots fer lo que vullgues: llegir, vore la televisió, sentir música…».
• Deu evitar-se, per redundante, l'aparició conjunta d'abdós elements:
  • «Pots fer lo que vullgues: llegir, vore la televisió, sentir música…, etc.».
  • «Pots fer lo que vullgues: llegir, vore la televisió, sentir música, etcétera…».
• Entre corchetes […] o entre paréntesis (…), els punts suspensivos indiquen la supressió d'una paraula o un fragment en una cita textual:
  • «Vaig ser don Quixot de la Taca i soc ara […] Alonso Quijada el Bo». (Cervantes, Quixot II [Esp. 1615]).
• Si es vol deixar clar que la reproducció d'una cita textual no es fa des del començ mateix de l'enunciat, és possible escriure punts suspensivos a l'inici de la cita, sense paréntesis ni corchetes, deixant un blanc de separació respecte de la paraula a la que va nomenar precedixen:
  • «Al final de l'obra, don Quixot demana “… un confesor que em confesse i un escribano que faça el meu testament”».
• Aixina mateix, quan la reproducció de la cita queda incompleta per la seua banda final, és possible escriure punts suspensivos, sense paréntesis ni corchetes i sense blanc de separació sobre el text que antecedix, per a indicar que l'enunciat continua més allà de l'última paraula reproduïda:
  • «Al final de l'obra, don Quixot demana “… un confesor que em confesse i un escribano que faça el meu testament…”, evidenciant el trellat que li vares agarrar en els seus últims moments».

Imprenta

Els punts suspensivos, tradicionalment, s'escrivien en una separació fixa i que no era tan distant com un espai senzill. En l'arribada de l'informàtica, un caràcter representa els punts suspensivos en certs jocs de caràcters, com Windows-1252 i Unicode. Açò permet fixar-los de manera més precisa com un sol caràcter. Per eixemple, despuix de les primeres versions, el processador de text Microsoft Word reemplaça automàticament «...» (tres caràcters de punts) per «…» (un caràcter de tres punts). En LaTeX, s'usa el comando «ldots» o «dots» per a posar els punts suspensivos segons les normes tipogràfiques angleses, pero segons les espanyoles s'usa «...» que no descarta el possible espai posterior i respecta la separació correcta entre punts.

A este respecto, el Manual d'espanyol urgent senyala que el caràcter que combina els tres punts pot tindre'ls marcadament espayats, segons la tradició anglosaxona, i que en texts en espanyol pot ser preferible representar el signe en tres punts, en funció de l'estil i la font tipogràfica.

Vore també

• Tipografia
• Signe de puntuació
• Punt (puntuació)
• Elipsis (figura retòrica)