Pusa sibirica
La foca del Baikal o nerpa (Pusa sibirica)[1][2] és una espècie de mamífer pinnípedo de la família dels fócidos. És una foca endèmica del llac Baikal. Les nerpa són una de les dos úniques espècies de foques que passen tota la seua vida en l'aigua dolça (l'atra espècie és la foca Pusa hispida saimensis.)
La població total s'estima en més de 60 000 animals. La seua caça va ser practicada extensament en el passat, pero les restriccions a esta s'han fet més fortes recentment. Caçar nerpas sobre el llac Baikal congelat és una activitat perillosa, i molts caçadors s'ofeguen cada any.
Principals característiques
[editar | editar còdic]Són les foques més longeves (fins a 56 anys en femelles) i també els pinnípedos més menuts. La llongitut dels #espècimen varia entre els 130 a 140 centímetros tenint un pes promig de 80 kg (existix un molt lleu dimorfisme sexual que fa que els eixemplars machos siguen llaugerament majors que les femelles).
La pell és d'un color els tons del qual varien del blanc al negre, sent la part superior d'un to gris obscur i l'inferior d'un to gris clar.
Hàbits
[editar | editar còdic]El nerpa viu gran part del temps sumergit en l'aigua gràcies a la seua abundant sanc i a l'elevat grau de oxigenación de les aigües més elevades del Baikal, d'esta manera pot mantindre's immers fins a 70 minuts. En el prolongat hivern quan la superfície del llac es congela, estos animals estan capacitats per a realisar buits en el gèl, tals buits els servixen de respiraders
Alimentació
[editar | editar còdic]El nerpa s'alimenta principalment de peixos i d'invertebrats, principalment de peixos del gènero Comephorus (goloyanska) també endèmics del Baikal i de peixos Cottocomephorus, tals peixos són també utilisats per a l'alimentació humana lo que ha supost una greu competència per estos recursos.
Reproducció
[editar | editar còdic]El part ocorre en l'aigua cap al més de maig, quan encara la superfície llacustre es troba coberta per gèl. La gestació dura nou mesos, comunament naix un sol cadell, encara que no són rars els bessons. Si naixen bessons, estos s'acompanyen per un temps abans de separar-se definitivament.
A penes naixcut, un cadell pesa aproximadament 4,5 kg i té una llongitut d'aproximadament 65/70 cm, estant llavors recobert per suaus pèls llarcs i blancs, tal pelaje es manté durant les primeres sis semanes per a després ser substituido pel mateix tipo de pelaje que tenen els eixemplars adults. Els cadells són nutrits per les seues mares durant els dos primers mesos de vida, és de notar que en la zona sur —a on el gèl es derrite més pronte— els cadells són més menuts que en la zona nort del llac. Les femelles tendixen a obtindre la seua madurea sexual entre els 3 a 6 anys i els machos entre els 4 a 7. Aproximadament el 88 % de les femelles ya sexualment reproductives té un cadell cada any fins als trenta anys.
La seua presència en el llac Baikal
[editar | editar còdic]Un misteri científic és -encara- cóm els nerpas varen aplegar al llac Baikal, puix este es troba a centenars de quilómetros de qualsevol oceà i en una zona elevada casi per complet rodejat d'importants montanyes; l'especulacions principals són dos, la menys provable és que es tracte d'una espècie superstite del periodo terciario, no obstant sembla molt més provable que la seua presència en este remot llac continental dona't del wurmiense fa entre 30 mil a 15 mil anys, en eixa época la glaciació hauria cobert en una capa de gèl la major part de Siberia, tal massa de gèl hi hauria endicado les aigües que ixen del riu Angara i despuix de més de mil quilómetros hui desemboquen en el oceà Glacial Àrtic a través del riu Yenisey; en estar embassades les aigües pels gèls del nort s'hauria format un gran llac en la partix sur de la hui pantanosa planura de Siberia Occidental, la superfície d'aigua d'este llac potser estava sobre nivell de la conca actual del Angara, i el llac Baikal era llavors casi un braç en l'extrem surest del gran paleolago siberiano. Açò és, els calota de gèls durant l'última gran glaciació hauria cobert primer a tot l'oceà Glacial Àrtic espentant cap al sur a algunes poblacions de foques, estes varen poder prosperar en un gran paleolago siberiano i després en cessar la transgressió glacial algunes poblacions de foques (les nerpas) varen quedar remanentes en el Baikal.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Plantilla:MSW3
- ↑ Harrold, A. 2002. “Pusa Sibirica” (on-line), Animal Diversity Web (Visitat el 12 de març de 2010)
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Pusa sibirica.
Wikispecies té un artícul sobre Pusa sibirica.
