Anar al contingut

Puzrish-Dagan

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Puzrish-Dagan (actual Drehem) és un important jaciment arqueològic ubicat en Al-Qādisiyyah (Iraq). És conegut per les mils de tablillas d'argila procedents del saqueig del jaciment a principis de el XX.

Història de l'investigació

[editar | editar còdic]

Puzrish-Dagan va cridar l'atenció dels acadèmics quan varen començar a aparéixer en el mercat d'antiguetats tablillas d'argila en 1909-1910.[1] Segons l'informació dels comerciants, Puzrish-Dagan podria identificar-se en l'actual Drehem en Iraq.[2] Des de llavors, s'han publicat unes 12.000 tabletas que es creu procedixen del lloc.[3][4] Els objectes es troben dispersos en numeroses coleccions, per eixemple en el Museu Real de Ontario, l'Institut Oriental, el Museu de Harvard i el Museu d'Iraq.[5][6] Stephen Herbert Langdon va excavar allí breument en 1924.[7]

El jaciment va ser inspeccionat per Robert McCormick Adams durant els seus treballs treballe arqueològics en la regió.[8][9] Igualment, arqueòlecs iraquí varen realisar excavacions en 2007 baixe la direcció d'Ali Ubeid Shalkam[10][11][12] i el proyecte QADIS iraquí-italià va estudiar el lloc en 2016.[13] Entre 2016 i 2019, l'Universitat de Bolonya i la Junta Estatal Iraquí d'Antiguetats i Patrimoni varen desenrollar un programa de teledetección i estudis de superfície en la província de Qadisiyah, inclós Drehem,[14][15]que va determinar que el lloc tenia una extensió de 60 hectàrees i que la ciutat estava rodejada de canals, disposta com una cuadrícula urbana, en varis edificis administratius i port.[16]

L'Institut Oriental va rebre permís per a iniciar noves excavacions en el lloc com a part del seu treball renovat en el propenc jaciment de Nippur i va portar a terme un estudi preliminar en 2019.[17]

El jaciment i el seu entorn

[editar | editar còdic]

Puzrish-Dagan es troba a uns 10 quilómetros al surest de Nippur, del com a voltes s'ha considerat suburbi. Es poden distinguir dos àrees; un montícul nort i un atre sur. El montícul nort medix 380x240x4 metros en un àrea total de 10 hectàrees. El montícul sur és una miqueta més gran: medix 560x275 metros i té una altura de 8,5 metros, ocupant un àrea de 15 hectàrees. En l'actualitat, hi ha zones enterrades baix explotacions agrícoles actuals i és travessat per varis canals de rec.[13] El montícul ha segut descrit com una "colmena" pel saqueig illegal que s'ha produït des de principis de el XX.[17]


Segons la morfologia del jaciment, el montícul sur possiblement continga un zigurat . És provable que abdós montículs continguen grans edificacions; restants de murs encara són visibles en superfície i la regularitat d'estes chafades sugerix que els edificis varen ser planificats i construïts en un curt periodo de temps. L'estudi QADIS ha documentat possibles restants d'una muralla de la ciutat, un gran complex de temples junt al zigurat, antics canals que discorrien a lo llarc i a través de l'assentament i un port.[13][17]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Hussey, Mary Inda. "Tablets from Dréhem in the Public Library of Cleveland, Ohio.", Journal of the American Oriental Society, vol. 33, pp. 167–79, 1913
  2. ↑ Ebeling, Erich; Weidner, {{{nom2}}} (2008). Reallexikon der Assyriologie und vorderasiatischen Archäologie 11 11 (en de), Berlin: De Gruyter. OCLC 645080633. ISBN 978-3-11-020383-7.
  3. ↑ [1]M. Hilgert, "Cuneiform Texts from the Ur III Period in the Oriental Institute, Volume 1: Drehem Administrative Documents from the Reign of Shulgi", Oriental Institute Publications 115 Chicago: The Oriental Institute, 1998 ISBN 1-885923-07-4
  4. ↑ [2] [3] archivat en Wayback Machine.Markus Hilgert, Clemens D. Reichel, Cuneiform Texts from the Ur III Period in the Oriental Institute, Volume 2: Drehem Administrative Documents from the Reign of Amar-Sona, Oriental Institute Publications 121 Chicago: The Oriental Institute, 2003 ISBN 1-885923-24-4
  5. ↑ Liu, Changyu. The Ur III Administrative Texts from Puzrish-Dagan Kept in the Harvard Museum of the Ancient Near East. Brill, 2021
  6. ↑ Marcel Sigrist, "Neo-Sumerian Texts from the Royal Ontario Museum: The administration at Drehem", CDL Press, 1995 ISBN 9781883053161
  7. ↑ Zettler, Richard L., "Archaeology and the Problem of Textual Evidence for the Third Dynasty of Ur", Bulletin of the Canadian Society for Mesopotamian Studies 38, pp. 49-62, 2003
  8. ↑ Robert McCormick Adams, (1965): Land behind Baghdad. A history of settlements in the Diyala plains. Chicago
  9. ↑ Robert McCormick Adams, (1981): Heartland of cities. Surveys of ancient settlement and land use on the central floodplain of the Euphrates. Chicago
  10. ↑ Al-Mutawalli, N. A., and A. Ubeid Shalkham. "From the Archive of DI." KU5-mīšar. Excavation of Drehem (Ancient Puzriš-Dagan). Sumer 57 (2012): 19-40
  11. ↑ AI-Mutawalli, N., and Ali Ubeid Shalkham. "From the Archive of vaig donar. ku 5-mīšar: Excavation of Drehem (Ancient Puzriš-d Dagan)." Sumer 59 (2014): 93-112
  12. ↑ Zeitschrift für Assyriologie und vorderasiatische Archäologie.107(2)
    151–217.ISSN 1613-1150.doi:10.1515/za-2017-0101.
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 Sumer.63
    63–92.
  14. ↑ [4]Marchetti, Nicolò, et al. "New Results on Ancient Settlement Patterns in the South-Eastern Qadisiyah Region (Iraq). the 2016-2017 Iraqi-Italian Qadis Survey Project." Al-Adab Journal 123 (2017): 45-62
  15. ↑ [5]Marchetti, Nicolò, et al. "The rise of urbanized landscapes in Mesopotamia: The QADIS integrated survey results and the interpretation of multi-layered historical landscapes." Zeitschrift für Assyriologie und vorderasiatische Archäologie 109.2 (2019): 214-237
  16. ↑ [6]Marchetti, Nicolò, and Federico Zaina. "Rediscovering the Heartland of Cities." NEAR EASTERN ARCHAEOLOGY 83 (2020): 147
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 Alizadeh, Abbas (2020). «Nippur Expedition», The Oriental Institute 2019-20 Annual Report, pp. 95–99. ISBN 978-1-61491-055-8.


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Puzrish-Dagan&oldid=857953»