Nippur
Nippur (en sumeri: Nibru EN.LÍLKI, «Ciutat de Enlil», en acadio: Nibbur) va ser una antiga ciutat sumeri els primers restants de la qual daten del V mileni a. C. En Nippur es trobava el temple principal del deu del cel i de la creació Enlil, regidor del Cosmos. L'identificació anava fins al punt que en l'escritura sumérica cuneïforme les paraules "Nibru" (Nippur) i "Enlil" s'escrivien de la mateixa forma. Junt a l'actual camp de ruïnes existix un llogaret encara poblat coneguda en àrap com Niffer. L'important paper com a centre religiós es mantindria durant els periodos següents com l'acadio, la segona dinastia de Lagash o la tercera dinastia de Ur. De l'última época daten els típics temples sumeri trobats. Actualment les ruïnes de Nippur es troben a uns 160 km al surest de Bagdad, prop de l'actual Diwaniya, en Iraq.
La ciutat se situava en abdós vores del Shatt-en Nil, un dels caixers més antics del Éufrates.[1] El caixer del riu va canviar d'ubicació en vàries ocasions a lo llarc de l'història i actualment les seues ruïnes es troben entre el Éufrates i el Tigris. Nippur estava dividida en dos parts pel riu, el punt més alt entre estes ruïnes és un tossal cònic que s'alça uns 30 m sobre el nivell de la planicie que la rodeja al noreste del caixer del canal, conegut entre els àraps com "Bint el-Amiror" (la filla del príncip).
Història
[editar | editar còdic]Els restants més antics de la ciutat estan datats cap al V mileni a. C., durant el periodo del Obeid. Ya en esta primera etapa la ciutat contenia un temple, situat en el mateix lloc que el de les últimes etapes, el Ekur. A finals del mileni següent (finals del periodo de Uruk i Yemdet Nasr) també es trobava poblat el montícul situat a l'atra vora del riu. Durant el periodo Dinàstic Arcaic i l'Imperi Acadio (III mileni a. C.) es va ampliar el Ekur i es varen construir un temple a Inanna i la muralla. Est va ser un periodo de gran creiximent. No obstant, en els tres primers sigles de el II mileni la ciutat va perdre població.[2]
Cap a el XVIII a. C. el Éufrates va canviar el seu curs, alluntant-se de la ciutat, lo que va provocar que en poques décades anara abandonada. No es va repoblar fins a el XIV a. C., quan el curs del Éufrates va retornar, ya no pel canal central si no a l'oest de la ciutat; en esta etapa els temples es varen reformar i es varen construir palaus. La ciutat va caure de nou en decadència entre els sigles XII i IX a. C. De nou va florir en el VIII a. C. i durant els regnats de Shamash-shum-ukin i Asurbanipal es varen reconstruir els temples i el zigurat.[2]
Durant el VI a. C. la ciutat havia entrat en decadència. Se sap que en eixa época existien grans comunitats de deportats residint en la ciutat. Els deportats provenien de tots els regnes perifèrics de Mesopotamia i havien aplegat a la ciutat a través de la pràctica neobabilónica de traslladar als pobles conquistats. Esta pràctica es va fer famosa pel exilie judeu en Babilonia, relatat en la Bíblia. Durant el domini persa els temples varen ser una volta més reconstruïts i la ciutat va aumentar la seua població. Esta situació va continuar baix el domini dels imperis Seléucida i Partixc.[2]
Cap a el I de nostra era, Nippur era una de les majors ciutats de Mesopotamia; és en esta etapa quan es construïx El Pati de les Columnes. En l'arribada dels perses Sasánidas Nippur va mantindre la seua posició i durant la Dinastia Abasí, ya en l'época islàmica, va viure un nou florecimiento. Posteriorment la població es va abandonar fins a el XIV, a on va tornar a adquirir característiques de ciutat. Finalment, en l'arribada dels Otomans, la ciutat va decaure fins als nostres dies, que conserva tan sol un chicotet llogaret.[2]
Tablillas
[editar | editar còdic]El tell o montanya de ruïnes de Nippur va cridar l'atenció dels arqueòlecs des de mediats de el XIX. En 1851, l'aventurer anglés Austen Layard va realisar una expedició que va tindre que abandonar passats uns dies pel clima de la zona.[3] En els anys 1880 l'Universitat de Pennsilvània va començar a treballar en Nippur trobant-se més de 15.000 tabillas. Despuix de les dos guerres mundials les excavacions varen ser continuades pel Institut Oriental de Chicago, en colaboració en l'Universitat de Pennsilvània i l'Escola d'Investigació Oriental de Bagdad, excavacions que han continuat fins a la década de 1990.[2]
Galeria
[editar | editar còdic]-
Tablilla ilustrativa del pla de Nippur
.jpg){kind=link}
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Nippur.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nippur» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.