Periodo Dinàstic Arcaic

Periodo Dinàstic Arcaic

'___protected_title_0___', '___protected_title_1___' o '___protected_title_2___' va ser l'etapa de la història de Mesopotamia compresa entre 2900 a. c. i 2334 a. c.: açò és, en el periodo '___protected_title_3___'. Està marcada pel desplaçament de les poblacions rurals cap a les ciutats; la qual cosa es traduirà en el florecimiento de noves urbs. Existix una escassea de troballes escrites de la seua etapa inicial, per lo que la seua història és relativament desconeguda. No obstant, els texts reapareixen en els últims sigles del periodo, mostrant una generalisació de les guerres entre ciutats per disputes territorials.

Periodización

Situació de les principals ciutats sumerio i alcanç d'esta cultura durant el periodo dinàstic arcaic

Relleu votivo d'Ur-Nanshe.

Basant-se en troballes arqueològiques, s'ha pogut dividir cronològicament en varis subperíodos:

• Protodinástico I (2900-2775 a. C.), que cobrix des del final del periodo primitiu de Yemdet Nasr fins a l'aparició de tablillas de fanc arcaiques en Ur.
• Protodinástico II (2775-2600 a. C.), quan s'inicia el amurallamiento de les ciutats sumerio. La Llista Real Sumerio menciona que en Kish governen Mebaragesi i Aka. En la zona septentrional de Sumerio i la regió del Diyala, es detecta una àmplia colonisació semita provinent de més al nort.
• Protodinástico IIIa (2600-2500 a. C.), que s'inicia en Mesilim, lugal de Kish i els archius de Shurupak i d'Abu Salabij.
• Protodinástico IIIb (2500-2334 a. C.), periodo conegut per texts trobats en Girsu i Ebla. Començ de la dinastia d'Ur-Nanshe en Lagash, época de les tombes reals de Ur i conclou en l'unificació de la regió per Sargón de Akkad.

Història

Artícul principal → Història de Mesopotamia.

A principis d'este periodo es varen produir importants canvis en el paisage de la Baixa Mesopotamia; els cursos fluvials es varen concentrar, reduint-se el número de menuts rius i aumentant el cabal dels majors. S'han observat capes de rovina en diferents excavacions en els registres corresponents al 2900 a. C. aproximadament, lo que podria indicar que, o be es varen alternar inundacions d'importància en diferents regions, o be es va produir un únic event catastròfic que va inundar completament la regió, com defenen alguns acadèmics. Eixa última hipòtesis explicaria lo recurrent del tema d'una mítica gran inundació en la lliteratura sumerio posterior, com la narrada en l'Atrahasis.

La concentració dels cabals fluvials va propiciar el creiximent de les ciutats situades a les vores dels grans rius en detriment de les zones agrestes. Este moviment demogràfic es va viure especialment en la Baixa Mesopotamia, si ben també va tindre representants més al nort. L'aparició de numeroses ciutats rivals va dur al fi de l'hegemonia d'Uruk, que havia dominat la regió durant els sigles anteriors, en lo que de fet es denomina el periodo de Uruk.

No es coneix molt de l'història durant estos primers sigles per l'escassea de registres escrits, si be, prenent com a referència els texts posteriors, se supon que va estar marcada per les distintes aliances i faccions de ciutats possiblement enfrontades entre sí. De fet, és en este periodo quan les ciutats es rodegen de muralles.

Fragment de l'estela dels buitres que commemora la victòria del rei Eannatum de Lagash sobre Umma. El fragment en qüestió representa una falange de soldats de Eannatum atacant la ciutat de Umma.

A finals del periodo els registres escrits reapareixen i demostren haver sofrit una gran transformació des dels pertanyents al periodo de Uruk. En estos nous texts s'entreveu la situació bèlica que vivia la regió. La més antiga d'estes inscripcions (2600 a. C.) s'ha trobat en un got d'alabastre i només conté el nom d'un ___protected_title_0___ (rei) de Kish, Mebaragesi. És el primer document a on apareix la paraula ___protected_title_1___ per a referir-se a un governant. Atres inscripcions mencionen a Uhub, considerat fill de Mebaragesi i l'Agga de la llista Real Sumerio i als reis d'Ur, Meskalamdug i Mesanepada.

En Shuruppak s'han trobat unes tablillas que parlen de forma poc clara sobre l'arribada d'un contingent, possiblement militar i aliat, per a una tasca que no s'especifica, pero que be podria tractar-se de la defensa de la ciutat davant un previsible atac. De fet, temps despuix la ciutat va ser incendiada; si ben cap atre document atesta que Sharrupak es vera envolta en conflicte algun.

No obstant, és en l'últim sigle del periodo quan les inscripcions es convertixen en verdaders texts commemoratius que narren en detall les victòries i guanys dels seus protagonistes. Un dels més importants dels que es té notícia és la cridada estela dels buitres, en la qual es narra una disputa entre les ciutats de Lagash i Umma. El conflicte hauria segut tractat inicialment de forma diplomàtica, en l'arbitrage del rei de Kish, Mesilim. Segons pareix açò no va ser suficient i unes generacions despuix Akurgal, nou rei de Lagash, va recomençar la guerra contra Umma. La guerra va durar fins al regnat del seu fill, Eannatum (cap al 2500 a. C.) qui no només va conseguir la victòria sobre Umma, sino que es va impondre en tota la regió de Sumerio, vencent també a Mari en Asiria i al regne d'Elam (actual Iran). Despuix d'açò, Lagash va mantindre el hegemonia fins al regnat del nebot de Eannatum, Entemena qui va tindre que enfrontar-se de nou contra Umma. Pese a que Lagash va resultar victoriosa de nou, va perdre la posició hegemònica sobre al restant de la regió.

Cap al sigle XXIV a. C. va aplegar al tro de Umma un nou rei, Lugalzagesi, qui va començar la conquista de les ciutats veïnes enfrontant-se a Urukagina de Lagash. Urukagina s'hi havia fet famós per les seues reformes, que havien disminuït els privilegis de la monarquia i el clero i rebaixat els imposts al poble. Lugalzagesi va véncer a Urukagina i, despuix de conquistar també Ur, Uruk, i Kish, es va impondre en tota Sumerio. Finalment va manar una expedició cap al Mediterràneu seguint el caixer del Éufrates riu dalt. No va aplegar a completar el seu imperi per la repentina aparició d'un nou conquistador: Sargón de Acad.