Shurupak
'___protected_title_0___' ―també cridada '___protected_title_1___' o '___protected_title_2___'― va ser una antiga ciutat sumerio. Els seus restants es troben localisats en el jaciment de Tell Fara, a 200 km al surest de Bagdad (en Iraq) i a 70 km al surest de Babilonia.[1]
Història
[editar | editar còdic]La ciutat de Shurupak es va fundar a principis del periodo Jemdet Nasr.[2] Abans, durant el periodo de Uruk, en eixa zona hi havia hagut alguns llogarets i un poble mijà.[3] En esta primera etapa de la ciutat es va produir una gran inundació fluvial que es troba provada arqueológicament i que ha segut datada per mig del método del radiocarbono cap a 2900 a. C.[4] La ceràmica policroma dels nivells arqueològics immediatament anteriors a l'inundació ha segut datada com a pertanyent al periodo de Jemdet Nasr el qual és el predecessor immediat del periodo Dinàstic Arcaic I.[5]
En eixe nou periodo moltes llogarets i menuts núcleus de població varen ser abandonats, desplaçant-se els seus habitants a les ciutats, en les que el control dels recursos hídrics i agrícoles es feya més senzill. Aixina, durant el dinàstic arcaic, Shurupak va créixer en rapidea, aplegant a ocupar 100 ha i a contar en una població d'entre 15.000 i 30.000 habitants.[3]
El desenroll de la ciutat es va vore truncat cap al 2300 a. C. per un incendi que va destruir completament la ciutat, pero que va facilitar la conservació dels restants arqueològics ceràmics. Entre ells ha cridat l'atenció dels arqueòlecs una tablilla que fa referència a la rebuda d'un gran número de hòmens procedents de tota la regió, entre les funcions de la qual s'haurien trobat tasques agrícoles i militars. S'ha especulat sobre la possibilitat de que es tractara d'una força de defensa davant l'expansió de la ciutat d'Ur, la qual en eixe periodo estava construint la seua hegemonia sobre el restant de ciutats. En eixe cas, l'incendi de la ciutat podria explicar-se com a resultat de la guerra. No obstant no hi ha atres documents que atestigüen que es produïra un conflicte.[3]
Despuix de l'incendi, Shurupak va ser reconstruïda, i sembla que cap al 2000 a. C. seguia sent una ciutat important, dotant-se en eixa data de muralles. Despuix de la caiguda de l'imperi basat en el hegemonia de la tercera dinastia de Ur, la ciutat va caure en decliu.[3]
Societat
[editar | editar còdic]
No s'ha trobat cap edifici monumental en les ruïnes de Shurupak i la tradició mesopotámica posterior tampoc va mencionar cap cult específic en la ciutat, sent possible que no tinguera cap santuari d'importància.[3]
En Shurupak s'han trobat els que s'han considerat els primers documents escrits: les cridades tablillas de Fara. En elles, el sistema d'escritura pictogràfic ha segut substituït per un sistema mixt fonològic i pictogràfic. L'idioma arreplegat en elles és sumerio. Entre els primers texts es troben principalment tablillas de caràcter administratiu; no obstant, també existixen coleccions de refrans o "instruccions", fetilla màgiques i llistes de vocabulari orientades a l'aprenentage.[3]
La societat de Shurupak sembla haver estat a lo manco en part jerarquizada en haver-se trobat tablillas en senyes administratives relatives al funcionament de la ciutat en cases aparentment privades, rodejades de muralles. Ademés les tombes que s'han explorat mostren prou diferencia entre l'estatus d'uns individus i uns atres, visibles en els objectes enterrats junt a ells. El consens actual és que existia una combinació d'estructures centrals i comunitàries de poder. Aixina, cada ciutadà tindria els seus propis terrenys i bens, dels quals tenia que rendir contes, per mig d'algun tipo de tribut o treball, a la ciutat.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Bottéro, Jean (2004). L'epopeya de Gilgamesh, Akal, p. 182. ISBN 97884-46010173.
- ↑ Adams, Robert McCormick: Heartland of cities. Chicago: University of Chicago Press, 1981, fig. 33 en comparació a la figura 21.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Leick, Gwendolyn (2002). «Suruppak», Mesopotamia: l'invenció de la ciutat, Barcelona: Rubí.
- ↑ Harriet Crawford, Sumer and the sumerians. Cambridge University Press, 1991), p. 19.
- ↑ Schmidt (1931)
Plantilla:Coord/display/title</noinclude>
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Shurupak» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.