Anar al contingut

QSR J1819+3845

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

QSR J1819+3845 és un cuásar notable per ser la font de radi extragaláctica més variable coneguda. Este cuásar mostra variacions de factors de quatre o més en una escala de temps de hores.[1]

S'ha demostrat que les variacions es deuen a la dispersió en el mig interestelar (ISM). Este cuásar va aportar la prova elegant[2] del paper de la dispersió deguda a el ISM, o centelleo interestelar, en mostrar un retart en el temps d'arribada entre la senyal en telescopis distants (en els EE. UU. i els Països Baixos).

El centelleo interestelar és l'efecte observat de l'interferència i els fenomens refractivos deguts a el ISM. Pot pensar-se com el ISM que enfoca i desenfoca les ones de radi de la font, produint un patró de pegats obscurs i lluents, més be com a pegats clars i obscurs en el fondo d'un estany de peixos. A mida que la Terra es mou a través d'estos pegats, observem una variació temporal en l'intensitat de la ràdio (com un peix nadant a través de pegats clars i obscurs).[2]

Si se supon que s'aplica la teoria estàndar del centelleo difractivo, les traces de radi basades en terra semblen requerir que J1819+3845 continga un component que deu tindre menys d'aproximadament 5 micro segons d'arc; açò requeriria que la seua temperatura siga superior a 1015 K. No obstant, el centelleo pot interpretar-se com per una peça inusual de mig interestelar intermig.[2]

No obstant, la seua importància radica en haver demostrat l'importància del centelleo interestelar en la creació de les variacions observades en la lluentor en a lo manco alguns cuásares, que varen ser objecte d'alguna discussió.[2]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Dennett-Thorpe J, de Bruyn AG. (2000). "The Discovery of a Microarcsecond Quasar: J1819+384". The Astrophysical Journal. 2000 Feb 1; 529 (2), L65-L68.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Dennett-Thorpe J, de Bruyn AG. (2002). "Interstellar scintillation as the origin of the rapid radi variability of the quasar J1819+3845". Nature. 2002 Jan 3; 415(6867), 57-60.