Quadrant (ecologia)
Un quadrant és un marc, tradicionalment quadrat, utilisat en ecologia i geografia per a aïllar una unitat d'àrea estàndar per a l'estudi de la distribució d'un element en un àrea gran. Els quadrants moderns poden ser, per eixemple, rectangulars, circulares o irregulars.[1][2] El quadrant és adequat para prendre mostres de plantes, animals de moviment llent i alguns organismes aquàtics.
Un foto-quadrant és un registre fotogràfic de l'àrea emmarcada per un quadrant. Pot usar un marc físic per a indicar l'àrea, o pot dependre de la distància fixa de la cambra i del camp de visió de la lent per a cobrir automàticament l'àrea especificada del substrat. Els punters làser paralels montats en la cambra també es poden usar com a indicadors d'escala. La foto es pren perpendicular a la superfície, o lo més prop possible d'perpendicular per a superfícies irregulars.
Història
[editar | editar còdic]L'us sistemàtic de quadrants va ser desenrollat pels pioners ecologistes de plantes R. Pound i F. E. Clements entre 1898[3] i 1900.[4] El método es va aplicar ràpidament per a molts propòsits en ecologia, com l'estudi de la successió vegetal.[5] Botànics i ecologistes com Arthur Tansley pronte varen adoptar i varen modificar el método.[6][7]
L'ecologiste J. E. Weaver va aplicar l'us de quadrants a l'ensenyança de l'ecologia en 1918.[8]
Método
[editar | editar còdic]Quan un ecólogo vol saber quànts organismes hi ha en un hàbitat en particular, no seria factible contar-los a tots. En canvi, es vorien obligats a contar una part representativa més chicoteta de la població, cridada mostra. El mostreig de plantes o animals que es mouen llentament (com els caragols) es pot fer usant un quadrat de mostreig cridat quadrant. Un tamany adequat d'un quadrant depén del tamany dels organismes que es muestrean. Per eixemple, per a contar les plantes que creixen en el camp d'una escola, es podria usar un quadrant en costats de 0.5 o 1 metro de llongitut. L'elecció del tamany del quadrant depén en gran mida del tipo d'enquesta que es realise. Per eixemple, seria difícil obtindre resultats significatius utilisant un quadrant de 0.5 m² en un estudi d'un dosel arborat.[9]
És important que el mostreig en un àrea es realise a l'encert, per a evitar biaix. Per eixemple, si estava prenent mostres d'un camp escolar, pero per conveniència solament colocava quadrants al costat d'una ruta, açò podria no proporcionar una mostra que anara representativa de tot el camp. Seria una mostra no representativa o biaixada. Una forma de prendre mostres a l'encert és colocar els quadrants en les coordenades d'una cuadrícula numerada.[9]
Els estudis a llarc determini poden requerir que els mateixos quadrants siguen revisats mesos o inclús anys despuix del mostreig inicial. Els métodos per a reubicar l'àrea d'estudi precisa varien àmpliament en precisió, i inclouen la medició de marcadors permanents propencs, l'us de teodolits d'estació total, GPS de grau de consumidor i GPS diferencial.[10]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Krebs, C.J. (1999). Ecological Methodology, Addison-Wesley.
- ↑ Wheater, C. Philip (2011). Practical Field Ecology: Project Guide, John Wiley and Sons.
- ↑ Minnesota Botanical Studies.2
- 19–24.
- ↑ Pound, R.; Clements, F. E., {{{nom2}}} (1900). Phytogeography of Nebraska, Second edició, Lincoln, Neb. Published by the Seminar, pp. 61–63.
- ↑ Clements, F. E. (1916). Plant Succession, The Seminar, Lincoln, Nebraska, pp. 423–437.
- ↑ New Phytologist.3
- 228–237.doi:10.1111/j.1469-8137.1904.tb05867.x.
- ↑ Tansley, A. G. (1911). Types of British vegetation, Cambridge University Press.
- ↑ The Plant World.21(11)
- 267–283.
- ↑ 9,0 9,1 «Questions about Quadrats». Science and Plants for Schools. Consultat el 20 de juny de 2018.
- ↑ (2011).Methods in Ecology and Evolution.2(6)
- 576–584.doi:10.1111/j.2041-210X.2011.00118.x.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cuadrante (ecología)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.