Quantificació del fluix magnètic
| Símbol | Valors del CODATA (2010) | Unitat |
|---|---|---|
| Φ0 | 2,067833758(46)x 10-15 | Wb |
| KJ[1] | 483.597,870(11) x 109 | Hz/V |
La quantificació del fluix magnètic és una propietat característica dels materials superconductores i implica que donat un anell superconductor el fluix del camp magnètic pot assumir valors sancers d'una cantitat elemental, a esta cantitat li la denomina quant de fluix magnètic, Φ0, i el seu valor ve dau per
- Φ0 = h/(2i) ≈ 2,067833758(46) x 10-15 Wb
El quant de fluix magnètic és una constant física combinació de dos constants físiques fonamentals; la constant de Planck h i la càrrega del eléctrón i i el seu valor és, per lo tant, el mateix per a qualsevol superconductor.
El fenomen de quantificació del fluix magnètic va ser descobert experimentalment per B. S. Deaver i W. M. Fairbank i, de forma independent, per R. Doll i M. Näbauer, en 1961. La quantificació del fluix magnètic esta estretament relacionada en l'efecte Little–Parks, pero va ser predita anteriorment per Fritz London en 1948 usant un model fenomenológico.
A l'invers del quant de fluix magnètic, 1/Φ0, se li denomina Constant de Josephson, i és denotada per KJ. És la constant de proporcionalitat del Efecte Josephson, relacionant la diferència de potencial a través d'una unió de Josephson en la freqüència de l'irradiació. L'Efecte Josephson és àmpliament utilisat per a proporcionar un estàndart per a medicions d'alta precisió de diferència de potencial.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Josephson constant KJ». 2010 CODATA recommended values. Consultat el 10 de giner de 2012.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cuantificación del flujo magnético» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.