Anar al contingut

Quercus alnifolia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Golden oak.JPG
Quercus alnifolia (Quercus alnifolia)

Quercus alnifolia Poech, conegut com a roure dorat (λατζιά en dialecte chiprà), és una espècie vegetal arbustiva o arbòrea, de full perenne, del gènero Quercus, endèmica de la illa de Chipre. El seu nom comú fa referència al color groguenc del envés dels seus fulls. Quercus alnifolia pertany a la flora endèmica de l'illa i la seua distribució està llimitada al complex geològic volcànic dels monts de Troodos. En febrer del 2006, el Parlament de Chipre va nomenar el roure dorat com "arbre nacional" d'eixe país.[1]

Archiu:Golden oak madari.JPG
Agrupacions de Quercus alnifolia prop de Mont Madari, Troodos
Archiu:Leavesgoldenoak3.JPG
Fulls del roure dorat pel envés
Archiu:Leaves acorns golden oak1.JPG
Fulls i bellotes del roure dorat

Estat taxonómico

[editar | editar còdic]

Quercus alnifolia pertany a la Secció Cerris, com casi tots els roures perennifolios mediterràneus. S'han citat hibridacions ocasionals en la coscoja (Quercus coccifera ssp. calliprinos).[2]

Descripció morfològica

[editar | editar còdic]

El roure dorat és un arbust ramoso o arbre de menut tamany que alcança els 10 m d'altura. Pel seu menut tamany (en comparació a atres roures), s'han referit a ell en ocasions com "roure nano".[3] L'inserció dels fulls és simple, les quals són de forma obovada o suborbicular, 1,5-6 (-10) cm de llarc, 1-5 (-8) cm d'ample, glabras, color vert obscur lluent pel fes, marró tomentoso pel envés. En vora serrada i nervadura marcada. El peciol és molt fort, 6-10(-12) mm de llarc i peloso. Flores unisexuales. Flors masculines groc-verdosas en grups, péndulas en l'extrem de les branques. Flors femenines axilars, solitàries o en grups de 2 a 3. Frut obovado o subcilíndrico, 2-2,5 cm de llarc i de 0,8-1,2 cm d'ample, endocarpo amaderado i cúpula en escamas fortament curvades.[4]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

La seua distribució està restringida als monts de Troodos, a on creix en substrat volcànic a una altitut de 400 a 1800 m.[5] Ocupa llocs secs en companyia de Pinus brutia, o forma densos maquis en hàbitats mésicos, caracterisats per sols profunts.[6]

Importància ecològica i estat de conservació

[editar | editar còdic]

El roure dorat ajuda a la fixació de sols contra l'erosió, per la seua facilitat per a colonisar ales rocoses i pedregosas. En la seua àrea de distribució, Quercus alnifolia és la frondosa més important de les que formen agrupacions boscoses, ya que la majoria dels boscs de Chipre estan formats per coníferes. Estes agrupacions de Quercus alnifolia en hàbitats mésicos, modifiquen considerablement les condicions d'humitat del lloc, formant sols forestals en humus tipo “mull”, favorint l'existència d'espècies herbàcees esciadófilas.

El roure dorat està protegit per la Llei Forestal de Chipre, de la mateixa manera que el seu hàbitat “Xara i vegetació de mont baix de Q. alnifolia (9310)” ("Scrub and low forest vegetation of Quercus alnifolia (9310)", el qual ha segut declarat “Hàbitat prioritari” per l'Unió Europea (directiva 92/43/EEC)).[7] Grans extensions de bosc han segut propostes per a ser incloses en la Ret Natura 2000 de l'Unió Europea.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Quercus alnifolia va ser descrita per Alois Joseph Poech i publicat en Enum. Pl. Cypr. 12. 1842.[8]

Etimologia

Quercus: nom genèric del llatí que designava igualment al roure i a la carrasca.

alnifolia: epítet latino que significa "en els fulls del gènero Alnus".[9]

Sinonímia

Galeria de fotos

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. [enllaç trencat]
  2. (2007).«Morphological differentiation and hybridization between Quercus alnifolia Poech and Quercus coccifera L. (Fagaceae) in Cyprus».56(6)
    271-277.Consultat el 1 de març de 2008.
  3. Ashmore, Wendy (1999). [1], Blackwell, pp. 237. ISBN 0631211063.
  4. Meikle (1985). , London: Bentham Moxon Trust, pp. 1481-1482. ISBN ISBN 0-9504876-3-5.
  5. Merlo, Maurizio (2005). [2], CABI Publishing, pp. 217. ISBN 0851994806.
  6. (1979).«Contribution à l’ étude dones groupements forestiers de Chypre».(IV)
    9-34.Consultat el 31 de decembre de 2007.
  7. «Council Directive 92/43/EEC of 21 May 1992 on the conservation of natural habitats and of wild fauna and flora». European Union law. Consultat el 1 de giner de 2008.
  8. «Quercus alnifolia». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 27 de març de 2014.
  9. En Epítets Botànics
  10. Quercus alnifolia en PlantList
  11. «Quercus alnifolia». World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 27 de març de 2014.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]