Quercus engelmannii

Archiu:Quercus englmannii sillouette.jpg

Quercus engelmannii (Quercus engelmannii)

Quercus engelmannii és una espècie de roure de la família Fagaceae. Està classificada en la Secció Quercus, que són els roures blancs d'Europa, Àsia i Amèrica del Nort. Tenen els estils curts; les bellotas maduren en 6 mesos i tenen un sabor dolç i llaugerament amarc, l'interior de la bellota té pèl. Les fulls carixen d'una majoria de cerdes en els seus lòbuls, que solen ser redonejats.

Descripció

És un arbre menut que alcança un tamany de fins a 10 m d'altura, en general perennifolio, pero pot ser caducifolio si hi ha una sequia durant els estius calorosos i secs locals, i té una coberta redonejada o elíptica. La corfa és grossa, arrugada, i la llum grisa-marró. Els fulls són coriáceas, de 3-6 cm de llarc i 1-2 cm ample, d'un color blau-verdoso, i pot ser plana o ondulada, en màrgens plans. Les flors són aments, el frut és una bellota d'1 0,5-2, 5 cm de llarc, en una maduració de 6-8 mesos despuix de la polinisació.

Usos

La fusta és de color marró obscur i fort, pero que tendix a deformar-se i dividir-se en secar-se per lo que és de baix valor com a fusta.

Distribució

Quercus engelmannii es distribuïx des dels contraforts de les Serra de Sant Gabriel en l'est del Comtat de Los Àngeles a través de la Serra de Santa Ana del Comtat d'Orange (Califòrnia) i els contraforts occidentals i taules de les Serres Peninsulars al Comtat de Riverside i el Comtat de Sant Diego, que s'estenen en la Serra Juárez i la Serra de Sant Pedro Màrtir en àrees del nort de la Baixa Califòrnia. En general es troba en sabanas i boscs per damunt de la seca planura costera , pero per baix dels 1.300 metros d'altura, a on predominen hiverns més frets. El Quercus engelmannii té una altura menor que la majoria dels roures de Califòrnia, i l'expansió suburbana en el Valle de Sant Gabriel ha eliminat la major part de roures de la zona nort de la cordillera. Els principals llocs restants d'estos tipos de roures es troben en el Altiplano de Santa Rosa , prop de Murrieta en el comtat de Riverside, i el Black Mountain prop de Ramona en el Comtat de Sant Diego.

L'evidencia fòssil mostra que els roures Engelmann una volta varen tindre un àrea més àmplia, que s'estenia a través de lo que hui són els deserts de l'est de Califòrnia i d'Arizona; Desert de Mojave i Desert de Sonora. El roure Engelmann està més estretament relacionat en Quercus arizonica i Quercus oblongifolia, que són natius en els boscs subtropicales dels boscs de pi i roure d'Arizona i el nort de Mèxic. Quercus engelmannii és considerat com l'espècie més septentrional de roure subtropical, que es va quedar aïllat en acabant de que els seus parents més propencs a l'est en la aridéz dels deserts del suroest.

Taxonomia

Quercus engelmannii va ser descrita per Edward Lee Greene i publicat en Illustrations of West American Oaks 1: 33, pl. 15, f. 2–3, pl. 17. 1889.^[1]^[2]^[3]

Etimologia

Quercus: nom genèric del llatí que designava igualment al roure i a la carrasca.

engelmannii: epítet otorgat en honor del botànic George Engelmann.

Referències

↑ «Quercus engelmannii». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 10 de juliol de 2014.
↑ «Quercus engelmannii». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 10 de juliol de 2014.
↑ «Quercus engelmannii». The Plant List. Consultat el 10 de juliol de 2014.

Enllaços externs

Este artícul conté una traducció derivada de «Quercus engelmannii» de Wikipedia en català publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

Commons